La variant d'Olot ha tornat a l'actualitat. Aquesta vegada no per un anunci referent a estudis informatius o ambientals. Per primera vegada en 25 anys de tràmits, Olot ha deixat clar que no acceptarà traves i retards dels pobles per on ha de passar l'enllaç entre el tram d'Olot i els túnels de Bracons.
La variant es divideix en tres trams: el que va de la carretera de la Canya fins a la rotonda de l'hospital d'Olot, el túnel que va de l'hospital fins a les Preses i l'enllaç entre les Preses i els túnels de Bracons. En l'últim tram hi ha una diferència: la desigualtat és que mentre Olot i les Preses tenen necessitat de descongestionar el trànsit, les travesseres i la Vall d'en Bas no en tenen i, a més, és una localitat amb un valor paisatgístic molt elevat.
El mateix alcalde de la Vall d'en Bas, Lluís Amat, en els últims dies, ha fet una paràbola de la situació: «És com si dos veïns diguessin a un tercer que tenen necessitat de passar pel rebedor de casa del tercer i aquest els respongués que sí però que ho fessin d'una manera ordenada».
El patrimoni paisatgístic
En les últimes setmanes, la Vall d'en Bas, en col·laboració amb l'Institut Smithsonian, ha fet enquestes sobre el patrimoni immaterial de la Vall d'en Bas, i tanmateix ha fet venir el síndic de greuges a respondre preguntes de veïns sobre com es pot defensar el paisatge de les infraestructures. A més, l'alcalde, Lluís Amat, ha declarat que els veïns veuen amb preocupació l'afectació que pugui generar la variant en el paisatge.
Enmig de les sensacions que desprèn la posició de la Vall d'en Bas i la pressió dels veïns de l'avinguda Sant Jordi d'Olot, l'alcalde d'Olot, Josep Berga (JxCat), en declaracions a Ràdio Olot, es va mostrar disposat a trencar el consens amb els alcaldes de la Vall d'en Bas i les Preses si així podia resoldre el problema dels veïns de l'avinguda Sant Jordi. Més tard, el responsable de Promoció Econòmica, Estanis Vayreda, va apuntar: «Alguns ens hem cansat que no es vulgui ni la planta de triatge, ni la depuradora de la Vall d'en Bas, ni la variant i que els perjudicats sempre siguin els d'Olot».
Les reaccions
Les declaracions d'aquests dirigents van provocar una cadena de reaccions institucionals. El dimarts dia 17 de desembre l'alcalde de la Vall d'en Bas, Lluís Amat, va criticar la voluntat de trencar el pacte del 2016 entre els alcaldes d'Olot, les Preses i la Vall d'en Bas per desencallar la variant. Amat va elogiar l'acord per al traçat de la part de la variant que passa per la Vall d'en Bas i les Preses fet el maig de 2016. Va insistir que quatre anys després de l'acord encara existeix la possibilitat d'assolir una solució acceptable a una problemàtica que porta més de 25 anys encallada.
Segons Amat, després de l'acord del 2016 han avançat «més que mai» en la solució al traçat i va apuntar que l'estudi informatiu de l'enllaç de la variant entre Olot i els túnels de Bracons «és probable que surti la primavera o l'estiu vinent». «No volem ni podem acceptar que se'ns vulgui presentar com a responsables d'aquesta situació», va subratllar el dirigent, que considera que «no poden acceptar» que se'ls traslladi la pressió que fan els veïns de l'avinguda Sant Jordi sobre els veïns d'Olot. L'altra reacció institucional va ser la de l'alcalde de les Preses, Pere Vila (JxCat), que no va percebre la intencionalitat de trencar el pacte del 2016 en les declaracions dels edils olotins. Segons ell, llençar-se pedres els uns als altres no resoldrà res. Vila va proposar que les obres comencin abans a Olot perquè els estudis sobre aquesta part estan més avançats i va demanar que tota la infraestructura es posi en funcionament al mateix temps.
Finalment, va manifestar que les Preses no acceptarà convertir-se en un coll d'ampolla entre Olot i la Vall d'en Bas perquè considera que ara ja no pot absorbir més densitat de trànsit.
