30 de desembre de 2019
30.12.2019
Diari de Girona

«Algun dia estaré en una casa, tindré menjar, feina...»

Anass Makhfi i Badradene Achraou, l'únic del projecte amb permís de treball, van deixar el Marroc amb 17 anys

30.12.2019 | 09:35
«Algun dia estaré en una casa, tindré menjar, feina...»

Anass Makhfi va marxar de la ciutat de Beni Mellah, al Marroc, quan tenia 17 anys, ara fa un any i mig. Allà estudiava batxillerat i vivia amb els pares i una germana, però un horitzó sense futur laboral el va determinar a migrar cap a Europa.

Com la majoria de joves del programa, Makhfi va emigrar d'acord amb la família i, com molts altres, va creuar l'estret de Gibraltar en pastera. A Tànger, va esperar el moment quinze dies i, quan va arribar, va estar divuit hores al mar –sobretot de nit– amb una setantena de persones més. Ja en terra espanyola, no va tenir temps de pensar gaire res perquè la policia el va detenir i el van derivar a un centre de menors a Algesires; per traslladar-lo, després, a un altre de Granada. En aquest hi va estar sis mesos, fins que va fer 18 anys i es va quedar «al carrer».

El seu pla era viatjar a Itàlia en tren –on té família–, però es va trobar a fora del centre sense passaport i les circumstàncies van fer que acabés anant en autobús a Girona. D'això en fa mig any i des de llavors viu al carrer i dorm a la UNED des que va començar el fred intens.

Càritas Diocesana de Girona va ser la seva porta d'entrada al projecte de SER.GI, on –diu– «estic millor perquè t'ajuden molt, en el menjar, els papers, el treball... en tot». Ara, estudia català a l'Escola d'adults i a la pregunta d'en què li agradaria treballar respon, amb un somriure que mostra tota l'estona, «mecànic, cuina, tot... només vull feina». Malgrat les dificultats, continua decidit a quedar-se i descarta tornar a casa «perquè al Marroc no hi ha res. Aquí és dur, però allà és pitjor».

El seu company de programa, Badradene Achraou, té el mateix convenciment que aquí poden construir-se una vida millor. Ell va deixar el Marroc amb 17 anys i, en el seu cas, vivia a la ciutat berber de Nador. D'això en fa dos anys –ara en té 19– i abans de trepitjar la península va estar en un centre a Melilla. Per travessar l'estret, Achraou no va haver de pujar a una pastera com Anass Makhfi, sinó que ho va poder fer en ferri; una diferència de la qual ambdós fan broma.

Achraou va estar contractat a la planta de muntatge de bicicletes d'Ecosol a Vilablareix i és l'únic dels 21 nois del programa que té permís de treball. Per ell, es tracta de «millorar una mica» perquè «quan arribes estàs perdut, al carrer»; però es mostra segur que «no em puc quedar tota la vida al carrer, algun dia estaré en una casa, tindré menjar, treball... a poc a poc». Un optimisme que acompanya de crítica països com Espanya o Itàlia, als quals recorda que «només venim per millorar una mica la vida». Per ara, han comprovat que quan van a buscar feina o fan qualsevol activitat «la gent pensa que ets un lladre», diu Makhfi, i que la policia els identifica «sense fer res». Achraou resumeix, acostumat, una situació quotidiana: «Sempre portes el NIE, l'ensenyes i ja està perquè, si no, has d'anar a comissaria».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook