Josep Angelats Guitart va estar de sort. L'any 1936 va ingressar com a voluntari de l'exèrcit republicà per defensar la seva terra i les seves idees. Inicialment van enviar-lo a Mallorca, on ja va ser conscient que la lluita contra l'exèrcit nacional comandat per Franco seria desigual i desproporcionada. Però malgrat tot va combatre en la Guerra Civil fins al 1939, quan es va acabar. La fortuna va estar del seu cantó, no tant per haver destinat aquells tres anys de vida a uns ideals propers a Esquerra Republicana de Catalunya i Estat Català, sinó per haver-ne tornat viu.
Vuitanta anys més tard la seva filla Lídia Angelats ha debutat com a escriptora, recuperant una per una la història de tots aquells ripollesos que com el seu pare van estar lluitant al front, però molts dels quals no van tornar a veure el Ter ni el Freser, la torre del Monestir, o el Catllar o Sant Roc. Feia anys que ho portava entre cella i cella, just després d'haver llegit 115 dies a l'Ebre (Ara Llibres, 2013) d'Assumpta Montellà i contemplar la seva portada amb tot de soldats travessant el riu.
En el seu exhaustiu estudi, Angelats ha recollit els 114 morts que Ripoll va patir durant el conflicte armat. De tots els difunts documentats al llibre, només 4 ho van ser lluitant a les tropes nacionals, un detall que Angelats atribueix sobretot al fet que «geogràficament estàvem en zona republicana». Un cop publicat i presentat, reflexiona sobre l'experiència «molt dolorosa» que li ha suposat fer-ho, per com s'ha hagut de submergir en batalles, en morts, en les llàgrimes de les famílies. Aquells que com el seu pare van sobreviure «en tenien molt mal record, i de fet no comprenien perquè els havia tocat a ells sortir-se'n» explica rememorant les confessions que li van fer ripollesos com Pere Fages o Josep Pons.
Un poble escapçat
El poble de Ripoll que va quedar a finals de la dècada dels trenta era com tot el país, un poble escapçat, esguerrat, banyat en sang. No s'assemblava en res al que hi havia abans de la guerra. El que més pertorba a Angelats és «l'edat dels desapareguts i els morts». En un escrit de Pere Niubò després de rebre una paga de 15 pessetes, que l'autora ha pogut recuperar, el soldat afirmava que «me'ls gastaré bé» en una constatació de la bondat que traspuaven aquells soldats per la força de les circumstàncies.
De Ripoll al front (autoeditat, 2019) ha estat confeccionat després de moltes hores remenant a l'Arxiu Comarcal de Ripoll, demanant a la poca gent que encara té memòria d'aquella època i documentant-se en llibres d'història com La guerra civil a Ripoll (Ajuntament de Ripoll, 1994) de Sofia Castillo i Olga Camps.
