Els nous programes assertius comunitaris, juntament amb altres mesures de millora implantades a la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, van contribuir l'any 2018 a reduir en més d'un 5% els ingressos hospitalaris respecte l'any 2017.

Segons les dades publicades a la Memòria del 2018 de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS), aquest mateix any es va produir un increment del 4,67% de les urgències psiquiàtriques, amb 4.794 persones ateses -4.580 l'any 2017. Quant a l'activitat hospitalària principal, la unitat d'hospitalització d'aguts va registrar 1.007 altes -un 5,4% menys que el 2017- i s'observa un increment del 8,3% en l'estada mitjana -15,14 dies.

D'altra banda, la unitat d'hospitalització infantojuvenil va obtenir un increment de les altes del 2% amb una estada mitjana de 25,7 dies. També destaca l'activitat de la unitat d'hospitalització de nova creació dirigida a la crisi de l'adolescent, amb dinou altes l'any 2018. Desintoxicació va registrar un augment d'altes i les dades de subaguts de psiquiatria es van mantenir similars al 2017.

Rehabilitació comunitària

El 2018, els serveis de rehabilitació comunitària van atendre 549 persones, 107 de les quals van ser usuaris nous. Totes les persones ateses complien els criteris de Trastorn Mental Greu, amb trastorn psicòtic com a diagnòstic

principal. Els serveis van registrar una mitjana de més de 64 sessions per pacient i un total de més de 64.000 activitats. D'aquestes, un 27% van ser organitzades per avançar en la inserció comunitària de la persona i ajudar a desenvolupar el projecte de vida, un 23,90% per fomentar l'autonomia i un 21,88% per promoure la salut i el benestar personal. La injecció de més de vuitanta professionals

el 2017 va permetre consolidar els equips de la xarxa comunitària de salut mental i addiccions i ampliar equips mòbils per atendre pacients amb pocs recursos.

Cirurgia de més complexitat

La cirurgia sense ingrés s'ha vist incrementada en més d'un 23% en els últims quatre anys, passant de 3.171 intervencions l'any 2015 a 3.929 operacions el 2018. Cal destacar l'augment del 18% de la cirurgia major.

El projecte de reconversió de les sales d'operacions finalitzat l'any 2017 va permetre passar de cinc a set quiròfans adequats per a l'activitat de cirurgia major. Aquest fet va possibilitar que l'increment de l'activitat anés acompanyat d'un augment de la complexitat de les intervencions en cirurgia oncològica de còlon i tiroides i neoplàsies de pròstata i bufeta, cirurgia protèsica i de raquis, i en el cas de la cirurgia sense ingrés, en cirurgia pediàtrica i vascular. En aquest marc, destaca l'increment de l'activitat quirúrgica en patologia vascular, passant de 42 operacions l'any 2015 a 433 intervencions l'any 2018, una diferència que equival a un creixement de més del 930%. Així mateix, cal posar l'accent en la incorporació de noves especialitats com ara la cirurgia maxil·lofacial.

D'altra banda, la nova Unitat de Cures Intensives es caracteritza per posar en pràctica un sistema global d'abordatge del pacient crític i està equipada amb última tecnologia.

Atenció en trastorns cognitius

De l'activitat de la línia sociosanitària de l'IAS va destacar l'any 2018 un augment significatiu en l'atenció a persones amb trastorns cognitius, tant en l'àmbit de la consulta externa, amb un creixement exponencial de visites (86%), com de l'hospital de dia especialitzat en aquest tipus de pacients, amb un 39% més de pacients atesos en comparació a l'any 2017. Destaca també l'activitat de l'hospital de dia de malalties neurodegeneratives i dany cerebral adquirit -cerebral i medul·lar- com a dispositiu de referència de la Regió Sanitària de Girona. Va créixer el nombre de pacients atesos i la majoria es tracta de persones joves, amb una edat mitjana de 53 anys, amb un tipus de malaltia que comporta un impacte biopsicosocial. Els diagnòstics més habituals són l'esclerosi múltiple (46%), seguit de la malaltia de Parkinson (16%) i l'esclerosi lateral amiotròfica (6%).