02 de gener de 2020
02.01.2020

De Mallorca a Girona per operar-se al Trueta d'un càncer d'esòfag

Fa deu mesos que van diagnosticar càncer d'esòfag a Moisés López, fet que li va trasbalsar la vida · El seu metge de capçalera li va recomanar ser atès per un equip del Trueta, especialitzat en un tipus de tècnica poc agressiva que el deixaria amb poques seqüeles, tot el contrari de l'operació que li proposaven a Mallorca

02.01.2020 | 00:34
Les doctores García i Codony i el doctor Pujadas

Moisés López va néixer a Barcelona el 1958 i de ben jove, quan va finalitzar la carrera, se'n va anar a viure a l'Amèrica Central, on va treballar d'enginyer agrònom. Ara fa uns quatre anys va decidir tornar, quan va néixer la seva filla, i va anar a viure a Alcúdia (Mallorca), on juntament amb la seva parella va posar en marxa una cooperativa agrària. López assegura que «tot anava bé». Havia après molt en aquells 22 anys a l'estranger i estava engrescat amb el nou projecte personal i familiar. Tot i que patia cert estrès, reconeix que seguia bons hàbits quant a alimentació i exercici físic. «Llàstima que fumava moltíssim», reconeix.

El mes de febrer d'aquest passat 2019, de forma totalment inesperada, va començar a patir uns símptomes desagradables: li costava empassar-se el menjar i s'ennuegava. «Al principi vaig pensar que em passaria, que devia ser alguna inflamació i no vaig anar al metge». Al cap d'unes setmanes hi va haver un moment que ja no es podia empassar aliments sòlids i va anar a urgències, a l'hospital comarcal d'Inca. A través d'una gastroscòpia li van diagnosticar el que més es temia: càncer d'esòfag.

«Jo ja havia llegit alguna cosa per internet i sospitava que ho tenia però enfrontar-se a la realitat va ser com si et caigués una gerra d'aigua freda, com si et posessin data de caducitat; les possibilitats de supervivència depenien de tants factors que ni ells ho sabien». Segons López, els metges no veien metàstasi però el grau del tumor era d'entre el 2 i el 3, per tant requeria quimioteràpia i cirurgia. La recomanació que li van fer des de l'hospital va ser una cirurgia «molt radical», ja que li van dir que caldria extreure tot l'esòfag i l'estómac. López assegura que rebre aquesta notícia va ser pitjor que saber que tenia càncer perquè li esperava una qualitat de vida «pèssima». El xoc va ser «tan gran» que va decidir abandonar el tractament i iniciar una teràpia alternativa per superar el càncer, «almenys durant un mes». López matisa que la seva família i els metges li van donar suport si complia el termini establert.

Malauradament, al cap d'unes setmanes es va adonar que no millorava i va retornar a la medicina tradicional, però amb una condició: «Vaig anar a veure el metge de capçalera i li vaig demanar si coneixia altres mètodes menys agressius per combatre el càncer». El doctor em va parlar d'un cas exitós a l'hospital Josep Trueta de Girona, on feien servir «una tècnica pionera a tot Espanya i molt poc agressiva». Em va posar en contacte amb el doctor Roig –actual director de l'hospital transfronterer de la Cerdanya–, qui va «introduir» la cirurgia per laparoscòpia i toracoscòpia quan exercia al Trueta. «Vaig parlar per telèfon amb ell i de seguida em va convèncer».

«Amb aquest tipus de cirurgia, la complexitat de l'operació es reduiria molt, ja que només caldria fer poques incisions a l'estómac i l'esòfag i la recuperació seria molt més ràpida, res a veure amb la severa intervenció que m'havien de fer a Mallorca», recorda López. El doctor Roig li va explicar «meravelles» de l'actual unitat esofagogàstrica del Trueta, amb el doctor Marcel Pujadas com a referent.

Després de sotmetre's a quatre cicles de quimioteràpia, Andrés López es va operar a Girona l'1 d'octubre. La intervenció va ser tot un èxit i la recuperació va ser «molt ràpida». De fet, López assegura que de seguida va tenir «bones sensacions» i, per això, «sempre» estarà agraït a tot el personal del Trueta pel seu «tracte humà excepcional». «Em van fer reflexionar sobre el fet que no cal anar gaire lluny per trobar una bona sanitat pública, ja que la tenim a prop de casa i l'hem d'aprendre a valorar més», explica.

Actualment, rep sessions de quimioteràpia per eliminar les «cèl·lules residuals» però afirma que es troba «perfectament de salut, sobretot anímicament». «Ha sigut com tornar a néixer i les seqüeles no tindran res a veure amb la idea inicial».

El doctor Roig és especialista en cirurgia general i digestiva i va ser cap d'aquesta secció del Trueta durant molts anys. Actualment dirigeix l'hospital transfronterer de la Cerdanya. Roig confirma que la cirurgia mínimament invasiva per tractar el càncer d'esòfag va ser pionera al Trueta, tal com diu López. A finals dels anys 90, es va començar a treballar per laparoscòpia i toracoscòpia. Els hospitals de Bellvitge i el Clínic van ser alguns dels pioners amb intervencions de poca complexitat i molts metges catalans es van anar a formar a Europa i els Estats Units per importar aquesta nova tècnica, un d'ells és el doctor Roig. Les primeres cirurgies que utilitzaven aquesta tècnica a Catalunya van ser d'estómac i es van fer a l'hospital de Bellvitge. El Trueta de Girona, juntament amb el de Sant Sebastià, van ser els primers a operar el càncer d'esòfag per cirurgia mínimament invasiva en totes les seves fases, el 2007. «La complexitat de l'operació i el fet que no es fes enlloc més, va ser un risc però a la vegada un al·licient per introduir-la a Girona», explica Roig. Al cap de dotze anys, la tècnica ja s'ha estès pràcticament a la resta de l'Estat espanyol.

L'equip actual de la unitat esofago-gàstrica està format pel doctor Marcel Pujadas, com a referent, i Clara Codony i Elisabet García com a cirurgianes adjuntes, a més de tot l'equip d'infermeria i anestèsia especialitzat en aquest àmbit. Pujadas coincideix amb Roig, ja que recorda que aquest tipus de cirurgia es va anar introduint «lentament» a finals dels anys 90 i que va suposar un «canvi necessari» per «deixar enrere» la cirurgia «oberta». «Quan vaig arribar només s'operaven bufetes amb aquesta tècnica, va caldre molta formació i cadascú va anar trobant el seu camí» per poder adaptar-se a «una nova manera de fer». Marcel Pujades admet, també, que introduir-la en aquest tipus de càncer «és difícil» perquè s'opera una mitjana de 12 o 14 pacients l'any. «No és un tumor com els altres ja que és poc freqüent, per això requereix més complexitat i l'impacte de cara enfora és més gran», matisa.

En el cas de les doctores Codony i García, quan eren residents ja estaven acostumades a veure aquesta tècnica. «Per nosaltres era més estrany veure operacions en obert que no pas per laparoscòpia o toracoscòpia», admeten. De fet, la tècnica ha anat millorant al llarg dels anys amb la introducció del 3D, entre d'altres. La novetat més recent és la introducció de la robòtica en la cirurgia de càncer d'esòfag, metodologia que encara no s'havia fet servir mai en aquesta tipologia de tumor. Pujadas, Codony i García admeten que la tecnologia s'anirà introduint cada cop més a la cirurgia i si hi ha professionals que es mostren reticents o «posen pals a les rodes», hauran d'assolir i admetre que els beneficis que suposa per a la medicina són inqüestionables.

Imatge d'arxiu d'una laparoscòpia a l'Hospital Josep Trueta

.

Cirurgia per laparoscòpia i toracoscòpia 


La laparoscòpia és una tècnica quirúrgica que permet observar l'interior de l'abdomen. Per això es realitzen petits talls a la paret abdominal i, a través d'aquests, s'introdueixen càmeres, pinces, fulles i altres aparells molt petits que permeten manipular les vísceres internes sense haver d'obrir-lo del tot. Es considera que és una tècnica de cirurgia mínimament invasiva, com la toracoscòpia, que se centra en el tòrax. Els principals avantatges  són: recuperació més ràpida, menys temps d'hospitalització, menys cicatrius, menys dolor i menys anestèsia generalment. En el cas del càncer d'esòfag, les seqüeles no són gaire considerables; cal mantenir una bona dieta concentrada amb molts àpats i poca quantitat. 

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook