Les morts en carreteres gironines baixen un 23% el 2019

Cal recular fins al 2014 per trobar una xifra més baixa que la d'aquest any, quan el còmput de víctimes a les carreteres gironines va ser de 21. L'últim quinquenni la sinistralitat a les vies gironines ha anat a l'alça, i de fet el 2015 va doblar el nombre de morts respecte de l'any anterior, i l'any 2016 va ser especialment negre, amb 49 accidentats mortals. Amb tot, l'última dècada el nombre d'accidents i de morts a les carreteres gironines ha anat a la baixa, ja que el 2010 va tancar amb 55 sinistres mortals i 65 víctimes, un 58% menys que aquest any.

Enguany s'ha donat la circumstància que durant el mes de novembre no hi ha hagut cap xoc mortal a carreteres urbanes i interurbanes, un fet que no es produïa des del 2014. A escala catalana, el desembre és el mes que ha registrat menys morts. En canvi, el mes d'octubre va ser el més negre, tant a la província gironina com a Catalunya, amb sis morts a vies interurbanes i urbanes gironines i 21 a tot el territori.

De les 27 persones que han perdut la vida a la xarxa viària interurbana gironina, 10 pertanyen a col·lectius vulnerables, és a dir, vianants, ciclistes o motoristes. Aquests últims són els més afectats, amb 5 morts, per davant dels 3 ciclistes i 2 vianants accidentats.

Es tracta de la segona província catalana amb més víctimes d'aquests col·lectius, però en canvi, la xifra total d'accidents situa Girona en l'última posició de tot Catalunya, amb un mort menys que a Lleida (28) i lluny dels 40 de Tarragona i els 76 de Barcelona.

Motoristes i ciclistes

Pel que fa al balanç català, també s'ha registrat una caiguda de sinistres i de víctimes mortals, en aquest cas d'un 11%, amb 171 morts i en 157 accidents fatals. A totes les províncies catalanes s'ha reduït el nombre de morts viàries durant el 2019 si ho comparem amb les xifres de l'any anterior. En el cas de Lleida ho ha fet un 17%, Tarragona un 13% i Barcelona un 2,5%, essent la demarcació que menys ha reduït la seva mortalitat viària.

En canvi, on ha augmentat la sinistralitat ha estat en dos dels col·lectius vulnerables (ciclistes i motoristes), amb 47 motoristes (un 9% més) i 9 ciclistes (350% més, ja que l'any passat va tancar amb 2 víctimes).

Els vianants atropellats a les carreteres catalanes ha passat de 18 a 10 (44% menys). De fet, del total de víctimes mortals, un 38,6% són de col·lectius vulnerables, els únics que van a l'alça respecte d'altres anys anteriors, sobretot el col·lectiu motorista. La resta de sinistres amb vehicles lleugers, furgonetes o pesants han disminuït, i resulta destacada la caiguda de morts en els vehicles lleugers: 84 respecte dels 102 de l'any passat, un 17% menys.

Un 56,1% dels morts s'ha produït durant el cap de setmana o dies festius. El cap de setmana que aquest any ha registrat més víctimes mortals ha estat el del 22 al 24 de març, amb 7 persones mortes.

Amb tot, els dies feiners són els que concentren més morts, un total de 75, seguits dels diumenges, que n'han deixat 35.

Per rang d'edat, ha augmentat un 43% el nombre de víctimes d'entre 65 i 74 anys, i per contra la franja dels 35 fins als 44 ha baixat un 46,5%. Amb tot, la dècada que concentra més sinistralitat és la dels 45 als 54 anys, amb 35 víctimes, 4 menys que l'any passat. La segona és la dels 25 als 34 anys, amb 31 víctimes, 11 més que el 2018.

Les vies amb més morts són l'AP-7 i l'A-2, amb 15 víctimes cadascuna, per davant de l'N-II que n'aplega 11. Les segueixen la C-12, amb 10, la N-340 amb 7 i la C-14 amb 6.

Aquestes xifres representen una reducció dels morts a les carreteres interurbanes catalanes d'un 30,5% respecte del 2010, quan el nombre de víctimes va ascendir a 246 en 212 accidents mortals. Malgrat la baixada, el còmput queda per sota del 50% establert en l'últim pla triennal de Seguretat Viària (2017-2019) del Departament d'Interior seguint les directrius la Unió Europea per a aquesta dècada.