L'Ajuntament d'Olot i la família Bolós negocien la cessió per fer visites a can Bolós. Es tracta d'un edifici del segle XVII que conserva elements més antics, com una llinda amb la data 1506. Està situada al carrer Major, prop de la plaça del Conill, i està catalogada com a bé d'interès cultural.

L'obertura al públic permetria als visitants accedir a la farmàcia on treballava Francesc Xavier de Bolós i Germà (Olot,1773-Olot, 1844), la biblioteca i el gabinet de curiositats, una exposició de les peces que recollia Xavier de Bolós en les seves exploracions naturalistes per la comarca. Li atribueixen bona part del descobriment i posada en valor de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

La voluntat d'obrir can Bolós va ser plantejada fa pocs dies per l'alcalde, Josep Berga, i Josep Maria de Bolós, un descendent de Xavier de Bolós dins l'àmbit de la cessió de part de la col·lecció de figures de Ramon Amadeu (Barcelona,1745-1821), propietat de la família Bolós al Museu dels Sants d'Olot. L'alcalde va exposar que l'Ajuntament i la família busquen fórmules que facin visible l'interior de can Bolós a la societat. Berga va explicar que el gabinet de curiositats de can Bolós és dels pocs que es conserven a Europa en el mateix estat que quan va desaparèixer el seu creador, Xavier de Bolós.

«Es un gabinet similar al Museu Darder de Banyoles», va definir. Va explicar que la major part de col·leccions del segle XVIII han estat destruïdes pels familiars dels col·leccionistes. Va raonar que Olot té poc patrimoni per mostrar als visitants, per la qual cosa no pot renunciar a can Bolós.

Per part de la família, Josep Maria Arnau de Bolós va plantejar que la família considera que el patrimoni de l'interior de la casa hauria de ser més visible i que alhora caldria garantir-ne la conservació. Va manifestar la seva confiança a trobar una fórmula que permeti fer visitable la casa encara que en un pis hi visqui una descendent de can Bolós.