La immigració continua essent el motor demogràfic de les comarques gironines. En un context en què el creixement natural de la població va clarament a la baixa -segons les dades de l'INE, durant el primer semestre de 2019 va haver-hi més morts que naixements i es va registrar la xifra de natalitat més baixa des de 1975-, l'arribada d'immigració de països estrangers s'ha convertit en el factor clau perquè la xifra de població de la província continuï creixent en lloc de disminuir. I, dins del col·lectiu de nouvinguts, segueix destacant, com des de fa anys, la immigració procedent del Marroc, però en els últims temps el col·lectiu hondureny també està tenint un pes cada cop més important.

Segons les darreres dades de l'INE, l'1 de juliol de 2019 les comarques gironines comptaven amb 761.434 habitants, gairebé 4.000 més que en el semestre anterior. Igual que succeeix al conjunt de l'Estat, aquest increment s'atribueix únicament a la immigració: el creixement vegetatiu va ser negatiu durant aquell semestre, amb 258 morts més que no pas naixements, mentre que en canvi el saldo migratori va ser de 3.909 persones més que van arribar que no pas que van marxar de les comarques gironines. Es tracta d'una xifra lleugerament inferior a la del semestre anterior -quan el saldo migratori s'havia situat en 4.168 persones-, però que tot i això es continua trobant entre les més altes de la dècada.

El col·lectiu de persones procedents del Marroc continua essent el més nombrós que arriba a les comarques gironines. Durant el primer semestre de 2019, fins a 1.376 persones procedents del Marroc es van establir a les comarques gironines. Però malgrat que aquest col·lectiu continua ocupant el primer lloc en immigració estrangera, en el darrer semestre han experimentat un lleuger descens i en canvi els immigrants procedents d'Hondures arriben trepitjant-los els talons: durant el primer semestre de 2019, van ser 1.250 persones. Es tracta d'un creixement exponencial respecte a una dècada enrere, ja que el primer semestre de 2018 en van arribar només 457.

Més enrere, ja amb xifres més discretes, també destaca l'arribada d'immigració procedent de Colòmbia (527 persones), Argentina (287), Índia (241) o França (297), entre d'altres.

Al conjunt de l'Estat, l'arribada de fluxos migratoris ha permès superar per primera vegada els 47 milions d'habitants. En aquest cas, el creixement vegetatiu negatiu també es compensa per l'arribada d'immigració.