09 de gener de 2020
09.01.2020

El Pla de sequera divideix Girona en 10 àrees contra l'escassetat d'aigua

És la província que queda coberta amb més diversitat d'unitats de gestió, 10 de les 18 en què es divideixen les conques internes de Catalunya

09.01.2020 | 00:08

El Govern de la Generalitat va aprovar ahir el Pla de sequera amb l'objectiu de millorar la gestió de l'escassetat d'aigua de forma més localitzada i exacta, especialment a les comarques gironines, que queden cobertes per 10 de les 18 unitats de gestió en què es divideixen les conques internes catalanes segons les necessitats particulars de cada territori.

A més, a diferència del que s'estava fent fins ara, el pla preveu aplicar mesures preventives molt abans d'arribar a imposar restriccions d'aigua, com ara la dessalinització. D'aquesta manera, es deixen enrere els decrets de sequera, que no es feien servir fins que no es detectava una situació d'emergència i a la qual es feia front amb restriccions d'aigua d'aplicació global, sense tenir en compte les particularitats de cada territori. Ara, en canvi, es pretén abordar de forma més localitzada i exacta els períodes d'escassetat d'aigua, identificant fins a 18 extensions territorials homogènies –anomenades unitats de gestió– segons el seu sistema d'abastament i la demanda de la població.

Noves mesures preventives

Una de les novetats del Pla de sequera és l'activació de mesures preventives molt abans d'arribar a una situació extrema on només es pugui recórrer a les restriccions d'aigua. En aquest sentit, a mesura que disminueixen les reserves dels recursos convencionals, com ara els embassaments i els aqüífers, seran més rellevants els recursos no convencionals, com són la dessalinització, l'ús de pous de sequera i l'aigua regenerada.

El pla també fixa cinc escenaris en funció del nivell de les reserves d'aigua: normalitat (embassaments al 60% o més de la seva capacitat), prealerta (menys del 60%), alerta (per sota del 40%), excepcionalitat (25%) i, finalment, l'escenari d'emergència (quan creua el llindar del 16%).

Les àrees de gestió

De fet, on hi ha més unitats de gestió desplegades és a la província de Girona, més de la meitat, ja que el seu territori formarà part de 10 de les 18 àrees totals de les conques internes catalanes. Això permetrà que es pugui declarar l'estat de sequera de forma independent a cadascuna d'aquestes regions, en funció dels recursos d'aigua que s'utilitzen i les seves demandes: capçalera del Ter, Empordà, embassament de Darnius-Boadella, aqüífer del Fluvià-Muga, aqüífer del Baix Ter, capçalera del Llobregat, serralada Transversal, aqüífer del Baix Ter, embassaments del Ter, embassaments Empordà, Estany de Banyoles i embassaments del Ter-Llobregat. La Cerdanya depèn de les conques de l'Ebre. Segons argumenta el mateix Pla de sequera, la necessitat de delimitar un nombre tan elevat d'unitats es deu als factors de la variabilitat del clima, la densitat de població i les diferents infraestructures d'abastament d'aigua. En primer lloc, els climes diferents poden generar diferències importants en la pluja recollida de punts relativament propers. Tot i així, fins i tot davant la mateixa condició climàtica, la situació d'escassetat o no d'aigua pot ser diferent, ja que entren en joc la distribució dels nuclis de població i si depenen d'aqüífers i aigües subterrànies, embassaments o recollida de pluja.

A l'Alt Empordà hi trobem zones condicionades per a l'abastament de l'aqüífer Fluvià-Muga i una segona àrea vinculada a l'embassament de Darnius-Boadella, on l'estat de sequera depèn exclusivament dels volums d'aigua emmagatzemats. A més, trobem la unitat de l'Empordà, que abasta també part del Gironès, i que depèn d'aqüífers menors, no controlats en continu, o de captacions superficials en rius no regulats. El Ripollès queda cobert per la capçalera del Ter, tot i que el sud-oest de la comarca pessiga l'abastament de la capçalera del Llobregat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook