Uns 62.000 gironins no tenen cap oficina bancària al seu municipi

Dels 221 municipis que hi ha a les comarques gironines, n'hi ha 126 que no disposen d'oficina bancària. A la pràctica, això vol dir que hi ha 61.799 persones que no tenen cap oficina per treure diners o fer gestions al seu municipi. Es tracta d'un 8,1% del total de població que hi ha a la província.

I és que, en els darrers anys, els bancs han tendit a tancar les seves oficines, en lloc d'obrir-ne de noves. L'any 2008 eren 53.909 persones, a les comarques gironines, que vivien en pobles sense oficina bancària. L'any 2012 van augmentar fins a les 56.593, mentre que el 2016 es va arribar fins a les 64.421. Les últimes dades indiquen que la reobertura d'oficines ha permès reduir el nombre de gironins sense una oficina a l'abast, però tot i això encara són 61.799 les persones que s'han de desplaçar a una altra localitat per poder trobar una oficina.

Aquest no és, tanmateix, un fenomen exclusiu de les comarques gironines: segons l'estudi, gairebé un 30% del territori estatal no disposa de cap oficina bancària, malgrat que, tal com recorda García Diego, «també van contribuir a rescatar la banca espanyola de les frivolitats dels seus dirigents». De la mateixa manera, l'autor subratlla que hi ha una gran quantitat de població, especialment gent gran, que pateix el que anomena «exclusió financera». I és que, segons apunta, els petits municipis que s'han quedat sense oficina solen estar habitats majoritàriament per gent gran, que sol tenir més problemes per accedir a internet i poder fer les gestions online.

En aquest sentit, García Diego lamenta que les grans corporacions bancàries hagin utilitzat l'argument de la digitalització per tancar oficines, ja que considera que no es justifica de cap manera. Per començar, apunta que la majoria de la població espanyola (prop d'un 67%) no és usuària de banca digital. En canvi, lamenta que les entitats bancàries hagin utilitzat aquest argument per acomiadar uns 100.000 treballadors a tot l'Estat durant els darrers deu anys, i que s'hagin arribat a tancar fins a 20.000 oficines (un 42,99% de les que hi havia). De fet, apunta que quatre de cada deu oficines que s'han tancat en aquest període a tota la Unió Europea es trobaven a Espanya.

Aquests tancaments «massius» d'oficines, indica García Diego, estan tenint efectes perjudicials no només per a la clientela directa de les entitats, sinó també en el marc sociològic: mentre les institucions espanyoles i europees estan treballant per repoblar les zones més rurals -«l'Espanya buida»-, la banca espanyola ha deixat 4.194 muincipis de l'Estat sense oficina bancària, fet que significa una població d'1,3 milions de persones. «Està clar que la desertització bancària està contribuint de forma definitiva a l'anomenada exclusió financera i al nou concepte d'Espanya buida», assenyala l'autor del document.

D'altra banda, l'estudi també posa l'accent en la precarització que ha experimentat el treball en el sector de la banca. «No s'ha dubtat a substituir els llocs de feina ordinaris per llocs de feina precaris. És poc conegut que a la banca espanyola hi treballen més de 6.000 agents financers als quals els tribunals estan considerant treballadors ordinaris, de manera que la banca tampoc escapa de la moda de torçar les lleis per generar falsos autònoms», avisa García Diego. Finalment, l'estudi conclou: «La indústria bancària espanyola només ha tingut com a nord i guia en aquests darrers deu anys postcrisi tornar a la seva tradicional alta rendibilitat», sense tenir en compte les necessitats i els interessos de la ciutadania.