La primera associació gironina dedicada a la prevenció dels abusos sexuals infantils s'ha creat a Ripoll i la presideix un home que, quan tenia onze anys, va patir aquest tipus d'agressions. La revelació de l'experiència personal d'Àlex Jiménez, que no es va sentir fort per dir-ho fins passada la trentena, va ser el detonant perquè ell, les seves germanes Rosa, Carme, Mònica i Patri i el seu millor amic, Ignasi Valeriano, fundessin una entitat que -tal com remarca l'impulsor- s'ha proposat «arribar a tota la infància possible» i apel·lar a «la responsabilitat ciutadana, que és el més important i aquí és molt petita».
Una germana del president de l'associació Reach, Rosa Jiménez, explica que van començar a treballar en l'àmbit local amb dos objectius clars: la prevenció i la detecció, propòsits per als quals la sensibilització de la societat i donar visibilitat al problema són eines claus. Reach -que en anglès significa «aconseguir», tot i que ells ho reinterpreten com «fer camí, anar pas a pas»- es va registrar com a entitat sense ànim de lucre al Departament de Justícia de la Generalitat el 2017. Des de llavors, l'equip que formen professionals dels sectors social, jurídic i associatiu treballa «en xarxa» amb centres de salut i metges del territori, i la seva feina ja s'ha estès a Vic, Girona i altres poblacions. Per a dur a terme la seva tasca, compten amb la implicació de voluntaris de diferents àmbits.
Àlex Jiménez va silenciar durant anys els abusos que havia patit -també a la família-, però després d'un treball personal i anys de teràpia que van acabar el 2013 es va sentir capaç de verbalitzar-ho. I ho va fer en un programa de la televisió catalana, La gent normal, el juny de 2017.
Reacció
«És com una caixa de pandora», explica Jiménez, qui mai va pensar a sotmetre's a cap tractament, va «passar malament l'adolescència, defugia les relacions i sempre intentava estar ocupat»; fins que una situació casual que el va fer empatitzar amb una companya de feina víctima de violència masclista el va fer reaccionar. «A partir d'aquí, van sorgir les conseqüències psicofísiques, vòmits, insomni... i -recorda- vaig decidir buscar ajuda».
La seva germana apunta, també, que mentre va durar la situació de violència de la que ningú en sabia res, el patiment del nen es manifestava amb mals de panxa continuats; un fet habitual, segons afirma Rosa Jiménez, però que «molts pediatres no ho detecten».
La difusió i la formació centra bona part de la feina de l'associació Reach, que organitza activitats de sensibilització al carrer o tallers per a professionals vinculats amb la infància, com ara educadors i treballadors del lleure i de la salut, però també per a associacions de mares i pares d'alumnes. En sessions de dues hores, aporten dades, tracten els factors de risc, desmenteixen falsos mites i informen dels recursos que estan a l'abast tant de les persones afectades com d'aquelles que han detectat i volen denunciar un cas d'abús.
Els menors són els destinataris d'uns altres tallers de prevenció adequats a cada edat i nombre de participants, amb els quals es treballen dinàmiques individuals i de grup que tenen com a objectiu apoderar els infants; «hem d'arribar a ells, que sàpiguen que el cos és seu i que no és no», subratlla el president. L'abús sexual «continua sent un tema tabú, hi ha un gran nombre de persones que mai demanaran ajuda i ho passen soles, amb sentiment de culpa i malestar», lamenta Àlex Jiménez, qui explica que va endegar Reach davant «la manca de serveis especialitzats i perquè els recursos no s'ajusten a les necessitats».
