Al capdavant de l'Ajuntament des del juny, Josep Berga, ha arribat a l'Ajuntament després d'una experiència a l'equip de govern i l'oposició. Va ser un regidor important en els temps d'Isabel Brussosa i Josep Maria Corominas. Ara, com a alcalde confia que la ciutat progressi en un àmbit d'avinença i diàleg.

Un començament de mandat més complicat del que havia previst?

Ha estat un inici amb un equip nou d'11 regidors, dels quals 8 s'estrenaven i, per tant, hi ha un procés d'adaptació que ha anat bé. Ha passat que hem començat dins l'àmbit d'un moment de tensió nacional provocat per la sentència dels fets de l'1 d'octubre. Aquest nerviosisme i tensió s'ha traslladat als ajuntaments i també al d'Olot. Això no obstant, hem pogut aprovar el pressupost i comencen amb ganes d'aplicar-lo.

Resolt el pressupost del 2020, quins són els maldecaps de l'alcalde?

Els maldecaps sempre tenen relació amb el pressupost perquè els recursos sempre són insuficients per atendre les necessitats. Una altra cosa són els recursos humans. L'Ajuntament no pot arribar a tot i una tercera té a veure amb la cohesió de l'Ajuntament tant pel que fa a l'equip de govern com l'oposició. T'has d'esforçar a mantenir una bona relació per obtenir un treball conjunt.

L'àrea de Cultura ha quedat tocada per la reducció del pressupost?

No, perquè partíem d'un nivell molt alt. La inversió que Olot feia en Cultura estava molt per sobre de ciutats similars. Una reducció del 10% no l'afectarà d'una manera substancial. Repercutirà no en la qualitat, sinó en la quantitat. Era necessari adaptar el pressupost als nostres ingressos i vam optar per fer-ho en treure una petita part d'allò que ja estava més ben finançat. Ho hem fet abans de tocar àrees com Educació que estaven en creixement i pensàvem que necessitava una aposta decidida.

La influència dels ajuntaments en la societat ha pujat molt els últims anys. Continuarà?

Crec que anirà pujant i crec que passa perquè els ajuntaments són l'administració més pròxima al ciutadà i on la gent es pot adreçar quan té alguna necessitat. A cap ciutadà se li acudiria telefonar directament al Departament de Territori perquè té un problema amb la variant. El que fa és adreçar-se a l'alcalde o a l'equip de govern.

Quins serveis municipals podria fer una altra administració?

Els serveis han de ser homogenis a tot el país. Tothom ha de tenir dret als mateixos serveis independentment d'on visqui i correspon a la Generalitat prestar-los. En canvi, n'hi ha uns altres com la mobilitat o la programació cultural que sempre que sigui possible s'han de delegar als ajuntaments. Fora dels serveis que han de ser homogenis, els altres que són majoria s'haurien de delegar als ajuntaments.

L'IBI és l'origen del paper social dels ajuntaments?

És la principal font d'ingressos d'un Ajuntament. L'Ajuntament no pot incidir en la participació d'impostos de l'Estat, que és l'altra font important. Es produeixen situacions puntuals que una ciutat ha d'atendre i necessites uns recursos. L'única manera de fer-ho és a través de l'IBI i això no passa només a Olot sinó a tots els ajuntaments.

L'Espai Cràter previst per al 2021 convertirà Olot en l'epicentre turístic de la Garrotxa?

No ho serà perquè vivim a Catalunya que és la segona nació més turística del món després de França i on tenim un turisme que es basa en Barcelona i en el sol i la platja. No podem competir amb aquest turisme però sí que creiem que bona part d'Olot i la Garrotxa podria obtenir una creació de llocs de treball vinculada amb el turisme. Per això busquem un turisme sostenible i familiar. Per poder obtenir això el nostre principal actiu és la Zona Volcànica i pensem que un espai dedicat a la seva interpretació portarà molts més visitants.

A Olot, cada vegada hi ha menys naixements i en contra el cens d'habitants puja...

Sí. Olot creix en habitants per les oportunitats que dona de feina força per sobre de la mitjana de Catalunya i perquè té un entorn privilegiat que cada vegada hi ha més famílies que valoren poder viure en un entorn agradable. És una ciutat amb molt bons serveis. I tot això fa que sigui una ciutat atractiva per viure-hi encara que la demografia de naixements no hi acompanyi.

S'haurà d'adaptar Olot a l'augment de l'esperança de vida?

Al llarg de la vida perdrem autonomia i necessitarem serveis que ens ajudin a tirar endavant. La medicina ens ha allargat de la vida i ens hem de dotar de serveis per l'allargament de la vida.

Geriàtrics o pisos tutelats?

Sempre que sigui possible el preferible és que les persones envelleixin a casa seva. La prioritat sempre és que els serveis que pots rebre a casa passin per davant dels serveis de centre de dia o de residència. Si que és veritat que un sector d'aquesta població que per culpa de la pèrdua de facultats cognitives s'han d'atendre de forma especialitzada en centres residencials però no és l'objectiu. L'objectiu és envellir a casa.

La crisi ha dificultat l'accés a l'habitatge i ara és un problema social?

El repte social de l'habitatge és el més important que les ciutats tenim sobre la taula. Venim d'uns anys en els quals reptes com la salut, l'escolarització i les pensions són temes resolts. No té una única solució. Actuar en l'àmbit de l'habitatge i procurar habitatges de lloguer accessibles respon a fórmules diverses i adequades a cada moment i a cada ciutat. Nosaltres pensem que la millor estratègia és comprar sòl públic i trobar els inversors que construeixin els habitatges i recuperin la inversió amb els lloguers, però han de permetre que l'Ajuntament actuï com a garantia que no es produiran impagaments i que, a més, decideixi quina és la família que té més necessitat d'aquell habitatge.

El problema dels habitatges deteriorats és del nucli antic o de tot Olot?

És un problema dels edificis vells i la majoria es concentren al centre de la ciutat. No és solament del nucli antic. N'hi ha en barris que ja tenen més de setanta-cinc anys i que ja formaven part de l'Olot de fa un segle. Els barris sorgits al voltant del centre fa cinquanta anys no tenen tants problemes, però en pocs anys, si no s'actua en el manteniment tindran els mateixos problemes que el nucli antic. Potser el nucli antic requereix d'una atenció especial i és un barri que per tots és un segon barri. És on hi ha el comerç, les activitats festives i la relació dels veïns.

Els residus són l'altre gran problema?

Produïm massa plàstics i cartrons i el seu tractament és difícil. Tot ha de passar per produir menys residus i que els que es produeixen puguin ser tractats abans d'arribar als abocadors. Tenim uns percentatges de selecció que no són els que voldríem. Per tant, volem actuar d'una manera decidida en el tractament de residus.

Com li agradaria veure Olot d'aquí a quatre anys?

M'agradaria mirar enrere i veure que conservem els valors que ens venen donats i que no són iguals arreu. Parlo de la capacitat que té la gent d'Olot de resoldre els seus problemes d'una manera tranquil·la, pacífica i dialogant. Que hi hagi hagut una conservació del medi i que Olot fos capaç d'oferir feina i serveis. També voldria que aquesta ciutat hagués estat capaç de contribuir a la transició energètica per aturar el canvi climàtic.