La Secció Tercera de l'Audiència de Girona ha jutjat un home acusat de segrestar al seu domicili de Puigcerdà un home que hi havia anat per cobrar un deute de part d'un amic a qui només coneixia pel nom.

La fiscalia apunta que l'acusat, E.C. i veí de Puigcerdà, va retenir «contra la seva voluntat» a la víctima, que s'havia traslladat des de Barcelona amb un amic per efectuar el favor, durant una franja indeterminada d'unes dues hores després que es presentés al domicili per «cobrar un deute de 410 euros d'un amic» i un cop dins el va fer asseure en una cadira del menjador i va assegurar-li que no marxaria fins que el seu amic li «pagués el que li devia».

La situació es va allargar fins que l'acusat li va retornar el telèfon mòbil que en un primer moment li havia retingut, i li va deixar fer una trucada. La víctima va trucar un company que va ser qui va avisar als serveis d'emergències.

Agents de la Policia Local i dels Mossos d'Esquadra es van personal en el domicili poca estona després, i segons el relat de l'acusació, el processat va intentar impedir-los momentàniament el pas sense èxit, i llavors van detenir-lo. Per aquests fets l'acusen d'un delicte de detenció il·legal pels quals li demanen 6 anys de presó i una indemnització a la víctima de 500 euros.

En canvi, la defensa de l'acusat nega cap mena de retenció i assegura que la víctima «va imaginar-se que era retinguda», i que el seu representat li va demanar que esperés que arribés l'amic, un tal Ramon «el andorrano» que seria qui hauria contret el deute amb l'acusat tot i que no se n'ha pogut determinar la identitat.

A més, contràriament al que va declarar la víctima durant la vista, que havia estat retingut unes 3 o 4 hores, la persona que va telefonar al 112 va dir que el lapse de temps havia estat d'uns 30 minuts des que va anar cap al domicili fins a rebre la trucada d'auxili, una versió que coincideix amb la línia de la defensa.

Durant la vista, l'acusat ha negat qualsevol relació de l'episodi, ocorregut el 15 de juliol de 2018 a Puigcerdà, amb els fets que se li imputen, i ha assegurat que en «cap moment» va impedir-li la sortida. El fiscal ha posat de manifest que va tancar la porta amb clau i llisquet, una acció que ha dit que feia «sempre».

Dins l'habitatge hi havia dues persones més quan va tenir lloc el presumpte segrest, una de les quals va negar que l'acusat retingués ningú, i un segon que va declarar que la víctima li va demanar ajuda i que davant la negativa de l'acusat va assegurar-li que «no li passaria res».

L'acusació resol que hi ha elements perifèrics «tèrbols» en la causa com ara qui era el portador del deute, així com la identitat de la persona que va demanar-li a la víctima que es personés al domicili de l'acusat. Durant la vista la víctima ha dit que fins que no va ser dins no va saber de què anava l'assumpte, però en seu judicial va apuntar que li havia demanat que anés a saldar un deute de 410 euros amb el processat.