L'Euromed ja connecta Girona i Figueres amb València i Alacant. El primer tren va sortir ahir a les set i deu del matí de l'estació de Figueres-Vilafant, però el viatge inaugural entre Barcelona i València va patir mitja hora de retard per «problemes logístics». Per això, als passatgers d'aquest primer comboi se'ls retornarà un 50% del bitllet. En direcció contrària, el tren de València a Barcelona també va arribar onze minuts tard.
El nou tren, amb sis freqüències al dia -quatre de Girona a València i dues de València a Girona-, permet connectar les dues estacions gironines amb el País Valencià en tres hores i mitja. Un estalvi de temps considerable per als gironins, ja que si volien viatjar a la comunitat valenciana fins ara havien d'optar pel Talgo -molt més lent- o bé fer transbord a Barcelona. La posada en servei de la variant de Vandellòs, les obres de la qual van començar l'any 2000 i es van veure frenades per la crisi econòmica, permetrà que es pugui circular a 195 quilòmetres per hora entre Tarragona i Castelló, tot i que durant aquesta setmana s'haurà de fer de forma més lenta (80 quilòmetres per hora), com ja és habitual amb els nous trams ferroviaris, fins que la variant ja estigui «rodada».
Des de Barcelona hi haurà vuit viatges diaris fins a València. La inauguració del nou servei, tanmateix, es va produir ahir amb retard per «problemes de logística». Segons van informar fonts de Renfe, un error en el trasllat del tren des dels tallers de l'operadora, a Can Tunis, fins a l'estació de Sants va provocar un retard de quinze minuts a la sortida del primer Euromed des de Barcelona, de manera que el comboi va arribar 32 minuts tard a l'estació de Joquim Sorolla (València). Això farà que la companyia hagi de retornar als clients del tren inaugural la meitat de l'import del seu bitllet.
Però malgrat el retard del primer dia, el nou Euromed permetrà connectar Barcelona i València en dues hores i 35 minuts, cosa que suposa entre mitja hora i tres quarts d'hora menys que fins ara. La circumstància que ha permès escurçar aquest temps de viatge ha estat la posada en marxa, després de dues dècades, de la nova variant de Vandellòs, que ha costat 700 milions d'euros. Amb l'entrada en funcionament de la via doble, els Euromed es podran desviar per la línia del TAV entre l'estació del Camp de Tarragona i Barcelona, de manera que podran accelerar de forma substancial la seva velocitat de pas.
Una variant de 64 quilòmetres
L'esperada variant de Vandellòs ha permès acabar amb l'únic tram de via única que quedava entre Barcelona i València. Fins ahir dilluns a la matinada, els tècnics d'Adif van treballar per enllestir contra rellotge els últims serrells d'aquesta connexió del corredor mediterrani. Al llarg d'aquesta setmana, la via tindrà una limitació de 80 quilòmetres per hora per tal de provar la nova infraestructura, i els operaris faran operacions tècniques durant les nits. El proper cap de setmana, Adif auscultarà la via amb trens laboratori per garantir el pas de combois a una velocitat màxima de gairebé 200 quilòmetres per hora a partir de dilluns vinent.
La nova infraestructura viària disposa de 64 quilòmetres de vies incloent-ne els ramals de connexió. Des d'ahir hi circulen els trens de passatgers i de mercaderies que fins ara passaven per un tram de 39 quilòmetres amb via única.
Dels vuit viatges diaris entre Barcelona i València, n'hi ha un que no s'atura a les estacions del Camp de Tarragona ni a la de Castelló. Els trens de llarga distància circulen per un nou ramal fins a l'estació del TAV del Camp de Tarragona i han de canviar d'ample ferroviari a la Boella -al sud de l'aeroport de Reus-, ja que les dues vies de la variant de Vandellòs s'han construït inicialment amb ample ibèric, de 1.668 mm. A partir d'allà, els combois continuen fins a Barcelona per les vies del TAV. Així, retallen temps de trajecte entre la capital catalana i la valenciana, però eviten l'estació urbana de Tarragona, que es queda sense trens d'altes prestacions. Aquest fet ha generat grans queixes entre els usuaris tarragonins i de les Terres de l'Ebre.
