El risc de pobresa de la població immigrada extracomunitària de Girona triplica el de les persones autòctones, un fenomen comú a tot Catalunya d'acord amb la conclusió principal de l'informe «Migracions i vulnerabilitat» de la Federació d'entitats catalanes d'acció social (ECAS): el 54,2% del primer col·lectiu està en risc d'exclusió enfront del 18,1% del segon, per un 19,5% de la que ha vingut d'altres països de la Unió Europea.
La ineficàcia de les prestacions socials a l'hora d'ajudar els ciutadans d'origen estranger a sortir de la pobresa és una altra dada rellevant i extrapolable a les comarques gironines.
L'informe -que es va presentar dimarts a Barcelona i a finals de mes s'explicarà al territori- mostra que si bé les ajudes de l'administració redueixen fins a la meitat la taxa de risc de pobresa de la gent nascuda a l'Estat, amb la de fora de la UE no passa el mateix. «Pràcticament no tenen efecte sobre la població migrada de països extracomunitaris: d'un 50,5% de risc de pobresa abans de rebre les transferències a un 47,9% després», diu l'estudi.
Precisament, en aquest sentit va anar l'aportació a l'estudi de la tècnica de la comissió territorial d'ECAS Girona, Sílvia Durany, qui també és la coordinadora d'immigració de VINCLE Associació per a la recerca i l'acció social. A partir de la seva experiència en aquesta entitat -que treballa en programes d'immigració, infància i família a diferents municipis gironins-, Durany va explicar que les prestacions no són efectives «per falta de recursos estructurals».
En la seva opinió, les necessitats de les persones migrades s'haurien d'afrontar «de la mateixa manera que hi ha una cartera de serveis socials que cobreix les necessitats bàsiques dels menors o hi ha el Pla de refugi, que fa un acompanyament en tots els aspectes de la vida» de qui demana asil. «Aquest acompanyament no hi és -va remarcar-, són recursos concrets i de molt curta durada», com ara «una prestació per aliments, una altra per lloguer... i això és tapar forats, hi ha d'haver una continuïtat i ha de ser transversal». L'experta va considerar que el pla d'acollida que desplega el decret de la Generalitat, a partir de la Llei d'acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya aprovada el 2010, «treballa la integració, però no resol la pobresa».
Sílvia Durany va afegir a tot això «el circuit burocràtic» que ha de fer tota persona nouvinguda, que no pot començar a tramitar l'informe d'arrelament fins que fa tres anys que viu al país.
El monogràfic de l'ECAS sobre les condicions de vida de la població d'origen migrat també alerta, entre altres qüestions, de què el 40% de la que provinent de fora de la Unió Europea són pobres encara que tinguin feina i que prop del 30% cobra menys de 500 euros bruts al mes.
