Dues portes, dues finestres i 21 columnes amb els seus 21 capitells (12 de dintre i nou de l'absis) a més de la cornisa lateral de l'absis i una làpida que estaven des del segle XII a la col·legiata de Santa Maria de Besalú estan inscrites en una operació de compravenda d'un protocol notarial del 1918. Segons va explicar, ahir, l'historiador Santi Soler i Simon, va trobar el document a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa (Olot), quan estava buscant informació sobre Tortellà.

Des de l'operació de compravenda feta el 1918, segons va exposar José Àngel Montañés a El País del 31 de desembre, els elements ornamentals estan al monestir gòtic de Pedralbes al districte de les Corts de Barcelona. Segons ell, els elements trets de Besalú «són de tal qualitat que semblen còpies neoromàniques».

Santi Soler, ahir, va explicar que el document del 1918 es remunta a una escriptura més antiga datada el 2 de novembre de 1880. Segons aquesta, el capellà Josep Figuera Carbonell va vendre la col·legiata a Carles d'Aulet. Figuera consta com a prevere a Crespià el 1877 i la venda de la col·legiata, segons l'opinió de Soler, podria estar relacionada amb les desamortitzacions de béns eclesiàstics.

Aulet era vidu i un militar veterà de la guerra d'Àfrica (1859-60) que estava retirat a Besalú, on segons Montañés havia fet de mestre municipal. Es veu que Aulet va comprar Santa Maria per evitar que la gent s'endugués totes les pedres i no en quedés testimoni.

Això no obstant, a partir del 1897 va començar a anunciar la venda de «les ruïnes de la històrica i artística excol·legiata de Santa Maria de Besalú». N'informava el diari i, a Besalú, el propietari Carles Aulet.

Els elements ornamentals del romànic documentats van ser venuts el 1918 a Àngela Sors Davin per 10.000 pessetes, uns 70.000 euros actuals. Àngela Sors (vídua de Pere Borràs, ?1913) pertanyia a l'alta societat catalana d'aquell temps. Feia donacions a la Biblioteca Popular.

El 10 de juliol del 1918, Àngela Sors, la seva neboda, el seu cunyat, Pompeu Peramateu, i la seva germana van beneir el cotxe davant de l'església parroquial de Besalú i van repartir caramels entre la mainada.

La Vanguardia del 13 de juliol del 1918 va recollir la notícia i va afegir: «Aquesta senyora ha comprat el més artístic de les ruïnes de Santa Maria per traslladar-lo a Pedralbes. La indiferència del clergat i l'apatia de la Junta de Monuments en són culpables. La vila de Besalú està de dol per la pèrdua». Sobre Aulet, exposen que «el propietari té la consciència tranquil·la. Després de 40 anys de lluitar per salvar-los, se'ls ha hagut de vendre per falta de suport.

Àngela Sors va morir al voltant del 1919 i Carles d'Aulet, amb més de 80 anys, el 1920 era mort.