La plataforma Prou correbous, que integra tres entitats gironines i nascuda fa pocs mesos arran d'un incident durant un espectacle taurí a a Vidreres, es va constituir ahir a la plaça Sant Jaume de Barcelona. L'objectiu que persegueix és l'eliminació dels correbous de les festes populars dels pobles que encara n'organitzen.

Les nou entitats que conformen aquesta plataforma van decidir endegar aquesta acció després dels incidents ocorreguts durant l'espectacle de braus de la Festa Major de Vidreres de l'any passat, quan un brau va saltar la barrera de la plaça i va causar dinou ferits. L'animal va ser abatut a trets per la policia.

Tres de les nou entitats que la conformen són gironines. Es tracta de Lex Anima -Associació per a l'Ètica i el Progrés en el Tracte als Animals-, l'agrupació de Vidreres AVDA i la Fundació Fauna.

Durant l'acte de presentació la plataforma va demanar convertir la proposta de resolució aprovada al Parlament que instava el Govern a prohibir aquestes pràctiques en una llei que les faci desaparèixer. Per recolzar aquesta postura les entitats han elaborat una enquesta on es posa de manifest que el 75% de la població està a favor de la prohibició dels correbous i més d'un 80% els consideren «maltractament animal». La plataforma lliurarà l'enquesta i un informe d'experts veterinaris als grups parlamentaris perquè comencin a treballar el text legal que hauria d'abolir-los.

Segons va explicar la portaveu de la plataforma, Aïda Gascón, l'enquesta posa de manifest també que la consideració que els animals són maltractats i pateixen s'ha incrementat en un 5,8% respecte la darrera enquesta que es va fer el 2012. Per això, creuen que cal «desencallar» el debat i pressionar per aconseguir que s'aboleixin. Per Gascón, el Govern hauria de decidir què fer amb la proposta de resolució que l'insta a prohibir aquestes pràctiques i per això iniciarà una ronda de reunions amb els grups parlamentaris per fer una proposta concreta perquè el Parlament prohibeixi aquestes pràctiques.

La plataforma espera que aquesta prohibició arribi aquesta legislatura, tot i que no es posa cap termini perquè són temps que, segons Gascón, no poden «controlar». Confien, això sí, que el Parlament es posicioni aquest 2020 mateix.

Més de 400 actes taurins

Actualment, va dir Gascón, encara es fan uns 450 actes taurins a l'any a Catalunya, concentrats sobretot en una vintena de pobles de les Terres de l'Ebre i a Cardona. Precisament, va dir Gascón, a les Terres de l'Ebre es fan «cada vegada més» bous embolats, que són l'espectacle «més cruel i brutal» per als animals, així com també els bous capllaçats. Aquestes són, per la plataforma, les modalitats que cal abolir més urgentment.

L'enquesta també mostra, en un 85% de les respostes, el rebuig de la ciutadania a pagar amb diners públics aquestes festes populars. Gascón xifra en 800.000 euros anuals els que destinen les administracions públiques a subvencionar els espectacles amb bous. En aquest sentit va demanar als ajuntaments un esforç per dissenyar unes festes populars sense espectacles taurins que millori l'oferta cultual de les festes amb concerts i altres espectacles que no impliquin animals. La portaveu sosté que fer la pedagogia amb els aficionats als toros és «molt difícil» però són «pocs» que van «de poble en poble» per la limitació de l'oferta cultural.