L'Audiència de Girona va jutjar ahir un cas que recorda més a l'entramat judicial dels tribunals americans que no pas als gironins. Els acusats són un psicòleg forense de l'Institut de Medicina Legal de Santa Cruz de Tenerife i el seu advocat. L'acusació particular representada per una plataforma de defensa de la bona praxi en psicologia els fa responsables dels delictes d'encobriment i revelació de secrets, aprofitament d'informació privilegiada i d'apoderament, utilització, alteració i accés a dades reservades. Tot plegat per accedir a documents «reservats i amb informació especialment sensible» que haurien obtingut il·lícitament de tres fitxers judicials de Tenerife per tal d'utilitzar-los per guanyar un judici que es va celebrar a Girona. En aquest cas se l'imputava per delictes entre els quals hi havia el d'ús d'informació privilegiada de funcionari públic i prevaricació.

Fins aquí, la història és prou corrent com a guió d'un film d'advocats que mouen fils invisibles per conduir les seves victòries. Perquè es tracta de documents que «no haurien d'obrar en la possessió de l'acusat», entre els quals hi hauria un esborrany del fiscal «sense firma ni segell»; una queixa al defensor del poble canari amb dades del querellant i el vídeo d'un testimoni interrogat on constaria informació íntima sobre les relacions extramatrimonials del querellant. L'acusació particular se sosté en la tesi que els acusats han pogut accedir a través d'una mà negra a documentació útil pels seus interessos privats que els ha beneficiat en la causa a canvi de perjudicar a tercers. Però el fiscal, igual que la defensa, no veu mala praxi en l'obtenció d'aquests documents perquè considera que quan els van obtenir eren part personada, i per això demana l'absolució del lletrat i del psicòleg forense de les penes de fins a 10 anys (8 en el cas del seu defensor) que demana l'acusació particular.

De Canàries a Girona

El psicòleg forense i també pèrit judicial que ahir s'asseia al banc dels acusats a l'Audiència de Girona, E.A.V., ha estat objecte d'interposició de múltiples denúncies i querelles arxivades arran de suposades males pràctiques en la realització de testos psicosocials experimentals i no homologats que hauria utilitzat amb acusats i víctimes de delictes de violència de gènere, assetjament laboral i escolars, etc. De la recopilació de les dades obtingudes de més de 400 persones, inclosos menors, n'hauria fet un treball d'investigació per una universitat on col·laborava i tot plegat sense el permís dels testats.

Per aquests fets el Col·legi de Psicòlegs de Tenerife el va sancionar, un fet que aquest va contrarestar donant-se de baixa com a col·legiat.

Però el «xou» no va quedar aquí i es va acabar «exportant» fins a Girona l'any 2012, on el psicòleg forense va presentar el seu polèmic estudi a un congrés de criminologia. Això va motivar la creació de la Plataforma en Defensa de las Buenas Prácticas en Psicología Forense que va endegar una querella que va ser arxivada pel Jutjat d'Instrucció 1 de Girona, i que prèviament ja ho havia estat a Santa Cruz de Tenerife. Tancada la porta als jutjats canaris, caldrà veure si aquesta última querella arriba a bon port, o si com ha passat fins ara, tot quedarà en arxivament.