La Fiscalia demana un any i sis mesos de presó i 3.000 euros per danys morals al president de l'Associació No a la planta de Sant Jaume, Antoni Tomàs. Per la seva part, el Consell Comarcal de la Garrotxa sol·licita 8.640 euros de multa, el pagament dels costos del judici i 2.000 euros per danys morals.

En el ple del Consell Comarcal de la Garrotxa del desembre del 2016, el Consell va convalidar el decret del 24 d'octubre del 2016 pel qual van aprovar interposar accions per injúries davant de la sala contenciosa administrativa de la Sala Tercera del Tribunal Superior de Justícia contra Antoni Tomàs i totes aquelles persones que puguin ser responsables d'haver lesionat la dignitat de la figura del president del Consell Comarcal de la Garrotxa. La demanda precisa que les pressumptes injúries estan relacionades amb la planta de triatge de residus que el Consell ha planejat ubicar al terme de Sant Jaume. El PDeCAT i el PSC van votar a favor de la convalidació i ERC i la CUP hi van votar en contra. Van acordar donar compte de l'acord al gabinet Roca i Junyent de Barcelona.

A mitjans de febrer del 2017, Antoni Tomàs va declarar al Jutjat i va reafirmar-se. Ara, segons va explicar l'advocada d'Antoni Tomàs, Montserrat Vinyets, les diligències han estat fetes pel Jutjat d'Instrucció Número 2 d'Olot i està previst que en els pròxims «set o vuit mesos» se celebri el judici.

El Ministeri Fiscal considera que Antoni Tomàs va atemptar contra la dignitat i l'honor d'Espona en declaracions fetes a mitjans i en exposicions fetes al blog de l'Associació No a la planta de triatge. El fiscal es basa en una entrevista del periodista Ramon Esteban al diari El Punt Avui de l'11 de juliol del 2016. En l'entrevista el periodista diu: «El Consell assegura que no està pas comprat» i Tomàs respon: «Està comprat per un soci a l'ombra d'Espona [Joan Espona], president del Consell de la Garrotxa que se suposa que serà qui farà les obres».

En una pregunta anterior, Tomàs va exposar: «Aquest terreny el van comprar per 40.000 euros però no expressa qui va fer la compra i quan».

El 29 de juliol del 2016, Tomàs va definir de «cacic que tenia la gent espantada» Ràdio Olot. El tercer document és un article del blog de l'associació del 23 de novembre del 2016. Diu que «la insistència a fer la planta al lloc proposat pel consell sabem que és motiu purament econòmic i que no els importa que fer-la en aquest lloc sigui un delicte ecològic. És un cas clar de corrupció per informació privilegiada. Si no el fan en aquest lloc, els que van comprar el terreny deixen de fer el negoci. El grup econòmic que en combinació amb la presidència del Consell Comarcal vol tirar endavant la planta sap que no tenen arguments per fer-la a la Garrotxa».

Per últim, també s'inclouen unes declaracions del denunciat el març del 2017 a TV Olot, on va «reiterar» que, amb la querella, s'havia aconseguit «espantar» la gent i que «efectivament és un cacic, en el sentit que és una persona que té una influència excessiva en assumptes polítics i administratius del territori».

Ahir, acompanyat de membres de la CUP, Tomàs es va reiterar en les seves afirmacions. La seva advocada va definir la querella de persecució al dret a la participació i la dissidència.