19 de gener de 2020
19.01.2020
ÚLTIMA HORA
El jutge de vigilància penitenciària retira el tercer grau als polítics presos

Bitllet a València, viatge a una bona notícia

19.01.2020 | 00:12

Una bona notícia

He anat de Girona a València en el tren Euromed en la primera setmana de la posada en servei de la línia Figueres-Alacant. He tingut la sensació de viure en fets el tants cops imaginat corredor ferroviari mediterrani. 3 hores i 25 minuts. El temps encara pot millorar en el futur. Però és un temps molt millor que el del recorregut en cotxe, més barat i més sostenible. En una societat tan avesada a consumir notícies negatives i recrear-nos en allò que no funciona, no sé si hem valorat prou aquesta excel·lent notícia. És el primer cop que he agafat un tren de velocitat alta que no té el final del seu trajecte en una capital d'Estat, ni París ni Madrid. Algunes cròniques han dit que aquest tren arribava dues dècades després de la primera ordre administrativa. No ens enganyem. Durant els anys de govern de J osé María Aznar l'ordre era taxativa: escanyar el corredor mediterrani i potenciar l'Espanya radial amb zona cero a Madrid.

I per ser encara més justos, les obres han agafat una velocitat molt ràpida sota l'impuls i direcció del professor Josep Vicent Boira, actual comissionat pel corredor mediterrani en el Govern central. Boira, professor de Geografia de la Universitat de València, escriptor i assagista, és el principal teòric de la idea de les potencialitats del corredor mediterrani. Fa pocs anys el Govern valencià el va invitar a sortir de l'acadèmia per incorporar-se al Govern. I va fer bona feina. I el Govern socialista el juny de 2018 el va convidar a portar a la pràctica al ministeri d'obres públiques, que abans es deia de Foment i avui de Mobilitat, el projecte pel que tants hem lluitat però que ell ha estudiat al detall. I és un exemple de com el teòric és un bon pràctic, un bon polític que ha licitat amb gran celeritat contra les inèrcies d'aquella casa i amb el suport del ministre José luís Ábalos.

Tornant de València a Girona, vaig escriure a Boira per felicitar-lo. Em va dir que encara es pot reduir més el temps, amb accions tècniques concretes i després de l'extensió de l'ample internacional encara es podran retallar almenys 10 minuts en el canviador de la Boella, a Reus. La reducció de temps més significativa vindrà amb la doble plataforma València-Castelló i el canvi d'ample Castelló-Vandellòs. L'objectiu final, m'escriu, és tenir ample internacional en tot el corredor mediterrani. Fa goig arrancar de Girona cap a València i arribar en alguns punts del tram als 277 quilòmetres per hora. Fa goig veure com una obra pensada pot aprofitar infraestructura ja existent per començar a funcionar tot fent millores amb el servei ja en marxa. Celebrem les bones notícies, que no són fruit de l'atzar. I potenciem les relacions de la nostra terra amb el País Valencià, aquella terra plena d'empenta i nervi cultural que vol parlar de tu a tu amb nosaltres.


Veure la jugada

Tinc un bon amic que, parlant de política i de les jugades polítiques, diu que hi ha jugadors que no és que no vegin la pilota en el camp de futbol, sinó que no veuen l'estadi. És una metàfora, és clar. Veure la jugada. Anem per pams. A mi la proposta de Dolores Delgado com a nova fiscal general de l'Estat em sembla molt bé. A la dreta judicial li ha semblat tan malament que els ha sagnat la llaga i han escopit en un debat i votació altament polititzats dintre del CGPJ. De la meva opinió sobre la candidata a fiscal general, vinc condicionat per dos elements: l'he tractat com a ministra i l'he conegut com una persona professional i ràpida amb idees clares. És fiscal de carrera, a més.

El segon fet és que conec una altra persona que va passar de ser ministre a fiscal general de l'Estat: Javier Moscoso, que va passar de ser ministre de la Presidència a fiscal general. Era l'any 1986. Va ser un bon fiscal general. Ningú va acusar-lo de no actuar amb professionalitat, com sí es podia dir de la plèiade de fiscals conservadors de l'època Aznar.

De Moscoso s'ha de destacar, sobretot, que un cop retirat va ser una persona clau en la negociació del final d'ETA. Va ser un dels negociadors del Govern Zapatero del final d'ETA, una dels grans actius del penúltim Govern socialista, tot i que les dues parts van pactar silenciar i no explicar el final perquè els perdedors, els terroristes, no se sentissin més humiliats. Anem al present.

ERC va fer possible el Govern de Pedro Sánchez amb la seva abstenció. Els seus vots eren indispensables. Sortint de la primera Junta de Portaveus de la legislatura, Gabriel Rufián ha dit que el nomenament li semblava correcte de forma lacònica i ha continuat caminant. Els permisos extraordinaris en el segon grau han de ser supervisats per la Fiscalia. Jordi Sánchez n'acaba de demanar un. I el tercer grau és concedit per institucions penitenciàries però no ha de ser recorregut per la Fiscalia. No sé si m'explico.

L'amic que fa la metàfora de la pilota i el camp de futbol avui està a la presó complint una condemna injusta i llarga per l'1 d'octubre. Molts dels que li van a inflar el cap amb versos i atacs de dignitat i inhabilitacions per pancartes tretes fora de termini... aquests dies han descobert que no van ni veure la pilota, ni el camp ni saben jugar a futbol. Felicito els que van saber jugar amb la pilota i reitero que no em resigno a no tenir un equip de futbol amb un bon joc i que cultivi l'ambició així com l'excel·lència.

La felicitat a la tercera edat

Expectació familiar des de fa uns dies. Un dia d'aquesta setmana que acabem el meu pare havia de renovar el carnet de conduir. Té 85 anys i 10 mesos. Estava aterrat amb la idea que se li havia acabat el carnet de conduir per l'edat. Es veia davant un certificat parcial de retirada del món, se li feia una muntanya. Altres dies acaronava l'esperança d'un permís per dos anys, lluitava íntimament en aquest cap que mai no acaba de donar voltes, per un permís de dos anys. No parava de fer-se banys d'aigua salada i aigua amb aigua oxigenada a les orelles per sentir-hi millor. Era un repte per mantenir-se una mica més viu. Gran va ser la sorpresa i la joia quan en el WhatsApp de la família vam llegir la notícia que ens comunicava el lluitador: li havien renovat el carnet de conduir per cinc anys més. L'hem trobat rejovenit, entusiasmat, feliç. A la felicitat a la tercera edat... validat en el cercle dels vius ben vius.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook