El vicepresident de la Diputació, Pau Presas (Cassà de la Selva, 1989), es va proclamar ahir al migdia president d'Esquerra a les comarques gironines, després d'obtenir 168 vots a favor i quatre abstencions en el Congrés Regional celebrat a l'Auditori de la Factoria Cultural Coma Cros, a Salt, on també va assistir el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès.

«Perquè les coses surtin bé hi ha només una condició necessària i imprescindible, que és treballar, treballar i treballar», va arrencar el discurs del president entrant, després dels agraïments al seu predecessor i actual alcalde de Vilablareix, David Mascort.

«Amb això no podrem assegurar l'èxit, però sí que podrem assegurar que haurem fet tot el que estava a les nostres mans per aconseguir els nostres objectius», va remarcar Presas, a qui la seva sòlida trajectòria «des de baix», des de les joventuts del partit, l'alinea més que mai amb la defensa dels valors del treball. El Congrés va estar presidit per Roger Torrent, president del Parlament, i per l'actual consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, que va exercir com a vicepresidenta de l'acte.

Candidatura sense rivals

La de Presas era l'única candidatura presentada, formant un tàndem amb la també cassanenca Laia Cañigueral com a nova secretària general. El candidat comptava amb un ampli aval de la militància, amb 300 avals presentats, que representen un 30% dels militants de la demarcació.

«El nostre objectiu és transformar la societat i aconseguir la República catalana lliure i socialment justa», va declarar, en un discurs marcat per «l'òptica republicana» i per la defensa de la «política honesta i transparent». Durant la seva intervenció, Presas va marcar com a principal objectiu «la millora del benestar de gironins i gironines, vinguin d'on vinguin i siguin qui siguin».

D'aquesta manera, el nou president -fill de Jordi Presas, ex-secretari general de Comissions Obreres- va encarar «el repte de representar tots els gironins i gironines dels 221 municipis de la demarcació». Graduat en Economia i amb un màster en Treball, Relacions Laborals i Recursos Humans a la UdG, el qui també ha estat professor associat a la universitat va comprometre's ahir a posar «tot el que calgui» des de la nova executiva regional per aconseguir complir amb el seu deure de representació de la ciutadania.

«Que ningú es pensi que hem fet el cim o que el camí que vindrà serà més planer», va asseverar. «El camí fa pujada, i de fet fa molta pujada però estem segurs que comptem amb el millor equip, l'equip més ben preparat, i que farem el cim amb tot el poble cohesionat», va augurar.

Denúncia contra «la repressió»

«A dia d'avui tenim companyes i companys perseguits per la repressió de l'Estat i alguns dels nostres representants a la presó i a l'exili», va denunciar Presas, que es va referir a aquest últim període com a «època molt intensa i molt dura».

I és que la situació de polítics presos i exiliats va quedar impregnada en les paraules tant de Pau Presas com de la resta d'intervencions. Entre aquestes, va destacar la de Montse Bassa, que va llegir una carta de la seva germana i exconsellera Dolors Bassa, que havia escrit des de la cel·la 25 del centre penitenciari Puig de les Basses, a Figueres, per felicitar la nova executiva gironina i reforçar la cohesió de partit que s'havia mostrat amb el suport tan ampli a Presas.

«Ha sigut complicat; s'han pres decisions que no sempre eren fàcils d'entendre», va lamentar Bassa, mentre assenyalava que havien «hagut de mantenir el cap dret mentre la repressió feia els estràngols més grans».

En aquest sentit, la carta feia una crida a «continuar avançant» tot i «no ser tan ràpid com alguns anhelaven» i va fer bandera del fet de no haver-se «resignat» ni haver «renunciat» mai -«malgrat presó i exili»- a les conviccions de drets i llibertats, així com al projecte de «república catalana, social, feminista i ecologista». Bassa va acomiadar-se apel·lant a les paraules de Mandela, «tot sembla impossible fins que es fa».

Jordà va destacar, per la seva banda, els més de «mil actes eficaços i eficients» de l'antic mandat d'ERC a Girona, així com la gran quantitat de victòries d'Esquerra -en un mandat ple d'eleccions- als òrgans de govern gironins.