Per què aquest relleu?

Pau Presas (P.P.): És una situació normal. D'una banda, es tracta d'un relleu generacional, i de l'altra, cal tenir en compte que estar al capdavant d'ERC, venint del període que venim, ha estat molt dur. Entre 2015 i 2020 hem fet vuit eleccions, un referèndum, i a partir de 2017 la repressió ha estat especialment dura en l'àmbit polític, personal i emocional. I al final, tothom que pren responsabilitats i treballa té un desgast personal. Per això és important que puguem tenir les forces i la gent. Nosaltres ens hem presentat amb més de 300 avals, gairebé un 30% de la militància . Per tant, assumim la responsabilitat d'encapçalar el projecte, però al final, la feina l'acabarem fent totes i tots.

Per què han optat per aquesta bicefàlia?

P.P.: A ERC ja fa temps que hem començat a treballar per la inclusió de la dona en els espais de decisió política. D'altra banda, una bicefàlia és bona perquè, amb les responsabilitats i la feina que hi ha per fer, una sola persona no pot tirar-ho tot endavant. Necessitem que com més gent millor.

Laia Cañigueral (L.C.): No només és un tàndem home-dona, sinó que tot l'equip és partiari, igual que a nivell nacional i ara es farà a nivell comarcal. En l'àmbit polític hi havia una infrarepresentació de les dones i hem de treballar per solucionar-ho.

Quines seran les prioritats?

P.P.: Ens marquem el repte de representar els ciutadans dels 221 pobles de la demarcació, posar-nos al seu servei per millorar-ne el benestar i utilitzar totes les eines des de les institucions per afrontar reptes en matèria d'emergència en habitatge, lluita contra el canvi climàtic, transparència, transició energètica, millora del reciclatge€ També tenim uns objectius claríssims a nivell de país: seguir treballant per la república catalana i, sense cap renúncia, seguir demanant la llibertat dels presos i preses polítics i el retorn dels exiliats i exiliades, i la fi de la repressió.

L.C.: També tenim clar que volem aprofitar l'experiència de la gent que forma part del projecte d'ERC, siguin persones afiliades o la figura que tenim dels amics. Gent que està treballant en el projecte republicà a la demarcació, sobretot als municipis i a través d'entitats, associacions...

P.P. I volem transmetre, també, l'òptica gironina. Per exemple, aquí tenim molts micropobles, i hem de treballar perquè tinguin els serveis que han de tenir.

ERC es pot convertir en la principal força independentista a la demarcació?

P.P.: El nostre objectiu no és guanyar eleccions, no és una competició amb altres partits, sinó transformar la societat i tenir cura del benestar dels gironins i gironines. L'objectiu no és quedar primers, ni competir amb ningú, sinó treballar a tot arreu, institucions incloses, per posar-les al servei de la ciutadania i aconseguir la república catalana.

Pere Aragonès va dir dissabte que, si la taula de diàleg no funciona, tornaran a l'autodeterminació. De quina manera?

P.P.: De fet, mai hem sortit de l'autodeterminació. Sempre ha estat la pedra angular del nostre projecte polític, i no renunciem a res. Crec que el posicionament d'ERC s'ha entès, i de fet és el mateix que vam anunciar al nostre programa electoral: autodeterminació, amnistia i posar sobre la taula una solució política al conflicte. És una oportunitat que s'ha d'aprofitar, i fer aquest pas no implica cap renúncia. Segueixen essent necessàries la resta d'accions: mobilització al carrer, seguir denunciant la repressió, i seguir treballant per la república catalana i per una societat més justa. I també és veritat que amb la taula de diàleg, ho hem dit sempre, tenim un cert escepticisme: tots coneixem com funciona l'Estat i sabem què pensa el PSOE, però al final, tots dos han arribat a un carreró sense sortida i també necessiten trobar solucions al conflicte polític que estem vivint.

Els saben greu crítiques, com les de «botiflers», que els arriben des de l'independentisme?

L.C.: A ERC volem millorar la condició de vida de la ciutadania i treballar per la república catalana perquè que és el format d'estat que ens pot permetre la millora social. No entrem en la batalla pel vot que ja és independentista, sinó que treballem per fer més independentistes. I això és el que hem fet amb l'abstenció: s'havia fet una campanya, no només d'ERC, sinó molt plural, de demanar «seure i parlar», i no podíem fer que semblés que les forces independentistes es negaven a dialogar. Utilitzem el diàleg per forçar el PSOE a una solució dialogada al conflicte polític, hauria estat una irresponsabilitat no fer-ho. I si la taula de negociació no va bé, no ens tremolarà el pols a l'hora de no donar suport al govern.

Un cop es confirmi la inhabilitació de Quim Torra, caldran eleccions a Catalunya?

P.P.: Si l'Estat espanyol vol continuar essent democràtic, no s'entendria que s'inhabilités un representant polític per penjar una pancarta amb contingut polític. I sempre hem defensat que qui posa i treu els presidents de la Generalitat són els ciutadans de Catalunya. No entenem com un tribunal o un govern pugui intentar ingerir dins les institucions catalanes. Això no deixa de ser una mostra de la repressió que vivim.