La Sala Penal del Tribunal Suprem estableix en una sentència donada a conèixer ahir que la manipulació fraudulenta del tacògraf d'un vehicle amb la finalitat de falsejar els registres per eludir els controls policials i administratius constitueix falsedat en document oficial, en la modalitat de simulació.

Per això, va condemnar a 6 mesos de presó i multa de 1.080 euros un camioner que va col·locar un imant a la part metàl·lica del sensor de moviment del tacògraf, que generava registres d'inactivitat quan en realitat estava en funcionament.

El Suprem afirma en la seva resolució que els registres del tacògraf són documents oficials que tenen efectes jurídicopenals. Així, assenyala que la informació emmagatzemada en la memòria interna del tacògraf constitueix un document electrònic i els rebuts o tiquets que s'expedeixen per obtenir la informació registrada són còpies de l'esmentat document, de manera que la naturalesa oficial del document resulta indiscutible i el seu reconeixement és admissible a aquests efectes.

Per a la Sala Segona de l'alt tribunal, «no hi ha dubte que el tacògraf pot complir altres funcions, com contribuir a un control empresarial intern sobre l'activitat dels conductors, però es tracta d'utilitats complementàries que no estan en la gènesi de les lleis i normes administratives que han establert l'obligatorietat del tacògraf. Aquest instrument i els seus mesuraments no tenen més finalitat que el control policial i administratiu per aquest motiu els documents que genera hagin de ser reputats documents oficials».

Per tant, segons la sentència, «quan la manipulació no té més finalitat que es registrin dades incorrectes per esquivar els controls administratius, que serà el supòsit més freqüent en la pràctica, la naturalesa oficial del document resulta indiscutible».

D'aquesta manera, el Suprem estima el recurs de cassació plantejat pel ministeri fiscal i anul·la la sentència de l'Audiència Provincial de Girona que va absoldre el camioner a l'entendre que l'emissió d'un tiquet per un tacògraf prèviament manipulat no constitueix un supòsit de simulació documental, sinó de falsedat ideològica no punible en afectar un document privat i no produir un perjudici a tercer.

Restableix així el criteri de tribunal d'instància, el Penal número 5 de Girona, que sí que havia condemnat a l'acusat com a autor d'un delicte de falsedat per simulació per considerar que el document emès pel tacògraf era un document simulat i que podia ser qualificat a efectes penals com a document oficial, ja que tenia com a finalitat incorporar-se a un expedient administratiu i donar lloc a resolucions d'aquest tipus. La resolució donada a conèixer per l'alt tribunal, el ponent de la qual ha estat el magistrat Eduardo de Porres, fixa criteri causa de l'existència de sentències contradictòries en les audiències provincials sobre aquesta qüestió.

Els magistrats conclouen que en el cas plantejat es va produir un delicte de falsedat documental, sancionable penalment d'acord amb l'article 392 de el Codi Penal, en relació amb l'article 390.1.2 del mateix text legal. Aquest últim article descriu com una de les modalitats del delicte de falsedat documental «simular un document en tot o en part de manera que indueixi a error sobre la seva autenticitat».