24 de gener de 2020
24.01.2020

"No havia vist res semblant en 25 anys": Balanç meteorològic de cinc dies de «Gloria»

El temporal ha deixat registres mai vistos als registres de la demarcació. Precipitacions, vents, llamps i onades expliquen les xifres de les destrosses

24.01.2020 | 17:45
Les carreteres tallades han estat un dels més grans problemes causats per Gloria

«En els 25 anys que fa que visc aquí no havia vist mai el riu tan ple». Així s'expressava la Rosa Maria Casanovas, una veïna de Torroella de Montgrí després de cinc dies de Gloria. I és el sentiment compartit per bona part dels habitants de les comarques gironines. Un fenòmen mai vist. I no van pas errats si ens atenem a les xifres meteorològiques que ens deixa aquesta borrasca. Entre el diumenge 19 i el dijous 23 de gener de 2020 s'ha produït un temporal de llevant totalment extraordinari a Catalunya, amb acumulacions de precipitació de fins a 500 mm, 150 cm de neu nova als cims del Ripollès, una ventada general i persistent i sobretot un temporal marítim que en alguns casos no té precedents.



El mapa mostra la precipitació acumulada al llarg del temporal. Els màxims s'han localitzat sobretot a sectors del prelitoral i del Pirineu oriental, però la precipitació ha estat molt important arreu del país.

Més de 400 mm a la Garrotxa i interior de l'Alt Empordà

La taula següent mostra la pluja acumulada a les estacions automàtiques de la XEMA i manuals de la XOM que entre el diumenge 19 i el dijous 23 han recollit més de 250 mm. 



Precedents d'episodis similars de precipitació

El temporal ha deixat quantitats de precipitació molt destacades i sobretot de manera molt general. Considerant les zones afectades individualment, en general trobem episodis relativament recents en què s'han recollit quantitats comparables o superiors, però no de manera tan general.

Per trobar una distribució semblant de precipitació cal retrocedir fins a la primera meitat del segle XX. Concretament, del 15 al 20 de desembre de 1932 també es van superar els 400 mm de precipitació a l'àrea del Montseny, interior de l'Alt Empordà, Garrotxa, Pla de l'Estany i l'est del Ripollès. Viladrau, Susqueda, Olot, Besalú o Oix van superar 500 mm, amb un registre de 522 mm a Olot. Curiosament, també va ser a ple hivern.

Dies excepcionalment plujosos al gener

Al llarg de l'episodi s'han produït acumulacions de precipitació molt destacables, totalment excepcionals al mes de gener. Concretament, 71 de les 96 estacions de la XEMA que tenen més de 20 anys de dades han mesurat la seva precipitació diària més important en un mes de gener.

Més enllà del mes de gener, 2 de les 19 estacions de la XEMA amb més de 25 anys de dades han registrat el dia més plujós de la seva sèrie al llarg de l'episodi:

129,4 mm a Cassà de la Selva el dimarts 21, dia més plujós dels seus 28 anys de dades, superant els 108,9 mm del 22/01/2017

Precipitació intensa a ple hivern

Els mesos hivernals estan entre els més secs de l'any a bona part del país. De totes maneres, són possibles episodis de precipitació abundant, però rarament intensa. Tal com ja va passar durant la llevantada de principis de desembre, fa tot just un mes i mig, entre dilluns i dimecres algunes tempestes van descarregar més 20 mm en 30 minuts a sectors del litoral i prelitoral, superant així el llindar de Situació Meteorològica de Perill per intensitat de precipitació. 

Pel que fa a la precipitació màxima en 1 minut, destaquen els 3,6 mm del dia 22 a Santa Coloma de Farners (la Selva). Són valors totalment inusuals al gener, ja que les estacions de la XEMA mesuren la precipitació minut a minut de manera sistemàtica des de fa poc més de 10 anys i fins ara el valor més elevat de pluja en 1 minut al gener eren els 2,5 mm del 28 de gener de 2011 a Torredembarra (Tarragonès).

Tempestes al gener

Entre dilluns i dijous es van produir tempestes a Catalunya, en alguns casos amb calamarsa o pedra. La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) va registrar un total de 5.514 llamps núvol - terra, dels quals 1.364 sobre territori català. Les comarques més afectades van ser les del litoral i prelitoral, amb 134 llamps a la Selva. El mapa següent mostra la distribució espacial i temporal dels llamps al llarg dels dies 20-21 (esquerra) i 22-23 (dreta):



Llamps

Ha estat un episodi amb una activitat elèctrica totalment inusual al mes de gener, ja que segons dades del període 2004-2016, la mitjana de gener és de només 66 descàrregues sobre Catalunya, un valor molt inferior als 1.364 llamps d'aquests dies. Ara bé, cal dir que fa només dos anys ja es va produir un episodi molt destacat de llamps al gener, concretament els dies 6 i 7 de gener de 2018, amb 3.443 llamps núvol – terra registrats, dels quals 1.529 a Catalunya.

Neu a cotes baixes

A banda de la gran nevada que ha caigut a cotes altes del Pirineu i Prepirineu, amb gruixos de fins a 1,5 m de neu nova al Ripollès, al llarg de l'episodi s'han produït nevades en altres sectors del país, amb una cota de neu molt variable. El mapa següent recull els gruixos màxims de neu nova mesurats entre el diumenge 19 i el dijous 23 per les estacions de la XEMA i els col·laboradors de la XOM:



Dilluns 20, encara sota la influència de la massa d'aire fred provinent de l'interior del continent, la cota de neu es va situar entre 200 i 400 m a la Costa Brava, amb enfarinades anecdòtiques a massissos del litoral empordanès.



La matinada de dimecres ja s'havia consolidat la pujada de la cota de neu, que voltava els 1.500 m al Pirineu. De totes maneres, les característiques més convectives de la precipitació, així com la seva persistència, van fer que la cota de neu baixés sobtadament fins a fons de vall, creant un estrat isotèrmic de 0 ºC de fins a 1.000 m de gruix en alguns casos. Es van mesurar 10 cm a l'aeròdrom de Das (1.097 m, la Cerdanya) o 6 cm a Sant Pau de Segúries (871 m, Ripollès).

Metre i mig de neu nova al Ripollès

La nevada ha caigut a tot el Pirineu i Prepirineu, en alguns moments fins a fons de vall però cap al final de l'episodi amb una cota de neu que s'ha enfilat fins al voltant dels 1.800 m en alguns sectors. Tota l'alta muntanya pirinenca ha rebut de 50 a 100 cm de neu nova, llevat d'alguns sectors de l'Aran, i els gruixos més destacats s'han assolit al Ripollès, amb 150 cm de neu nova a Ulldeter (2.410 m). La taula següent recull els gruixos mesurats per les estacions meteorològiques automàtiques i els observadors i vigilants de la XOM en indrets situats per sobre dels 1.800 m:



Vent de gregal fort i generalitzat

Al llarg del temporal, el vent de llevant i gregal ha bufat amb molta força arreu del país, sobretot entre diumenge a la tarda i dimarts, amb ratxes de gregal superiors als 70 km/h a gran part del país. Habitualment el vent més fort es registra a les cotes altes del Pirineu, però en aquesta ocasió el vent mesurat al litoral o a l'interior ha estat semblant o fins i tot superior al de l'alta muntanya.



Onades de fins a més de 7 m arran de costa

El temporal marítim ha estat un dels aspectes més destacats de l'episodi, ja que s'ha observat mar brava amb onades extraordinàries de 5 a 7 m a la costa catalana durant dos dies sencers (dilluns i dimarts), fet que ha provocat una afectació generalitzada a tot el litoral, en molts casos amb danys sense precedents en les últimes dècades.





Segons els observadors i vigilants de la XOM, l es onades màximes han arribat a assolir els 7 metres d'altura al nord de la Costa Brava, amb mar desfeta a l'Escala i Cadaqués. Al sud de la Costa Brava, a l'Estartit s'han enregistrat onades de fins a 5,5 metres d'altura i 5 metres a Palamós. 

Temporal sense precedents en alguns trams del litoral

Al litoral Central i a la Costa Daurada hauríem tingut el temporal marítim més important de les últimes dècades, superant en general el dels dies 21 i 22 de gener de 2017. En canvi, a la Costa Brava hi ha un precedent relativament recent d'un temporal marítim tant o més destructiu, el del dia de Sant Esteve de 2008.
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook