Any 2020. Aquesta és la data límit que la Generalitat havia donat als centres de culte catalans -inclosos els més de 1.200 que hi ha a les comarques gironines- per adaptar-se a la llei de centres de culte, que el Parlament va aprovar el 15 de juliol de 2009. L'objectiu de la normativa, explica la Generalitat, és facilitar l'exercici del dret de llibertat de culte, donar suport als ajuntaments a l'hora de garantir aquest dret i vetllar per unes condicions adequades en relació amb la seguretat i la higiene dels locals. Per això, enguany finalitza el termini perquè els centres que no tinguessin llicència municipal en el moment de l'aprovació la puguin adquirir.
La llei determina que els consistoris han de preveure, obligatòriament, que en els seus municipis hi hagi sòls on s'admetin usos de caràcter religiós i una llicència municipal d'obertura i ús dels centres de culte. L'any 2014, el Govern català va aprovar que els espais que no disposessin en aquell moment de llicència tenien temps per adequar-se a la normativa fins al 2020.
La llei s'aplica als centres de culte amb finalitat religiosa i també a aquells equipaments i espais públics que habitualment no s'utilitzen per aquest objectiu; mentre que no s'ha de complir en el cas dels llocs de culte situats en centres hospitalaris, assistencials i educatius, cementiris, tanatoris, centres penitenciaris o situats en espais, tant de titularitat pública com privada, destinats a altres activitats. També en queden exclosos els centres que formen part de l'inventari del Patrimoni Cultural Català, que inclou nombroses esglésies catòliques.
Per tal de garantir la seguretat i la higiene de les instal·lacions, així com evitar molèsties als veïns (per exemple, sorolls), la llei estableix que els centres de culte han de tenir una llicència municipal d'obertura i ús per poder dur a terme les seves activitats. Per això, la Generalitat els va deixar de marge fins aquest 2020 per poder adaptar-s'hi.
Segons informa el Govern català, qualsevol església, confessió o comunitat religiosa que vulgui desenvolupar la seva activitat a Catalunya i, per tant, necessiti obtenir la llicència municipal, ha d'estar inscrita en el Registre estatal d'entitats religioses.
L'objectiu de la llei és acabar amb el buit legal que hi havia sobre aquests centres i que provocava disparitat de criteris entre els ajuntaments a l'hora d'atorgar les llicències. Per iniciar una nova activitat, les confessions que estiguin inscrites en el Registre estatal han de sol·licitar la llicència a l'Ajuntament, tot i que la normativa no és aplicable als locals que tinguin menys de cent metres quadrats útils per al culte i no superin les noranta persones d'aforament. En aquest cas, en lloc de demanar llicència, només han de comunicar al consistori l'obertura del nou equipament i el compliment, això sí, de les condicions tècniques establertes en el reglament.
Seguretat i higiene
Per poder aconseguir la llicència, els locals han de complir amb unes determinades condicions de seguretat i salubritat. Pel que fa a la seguretat, s'han de tenir en compte les mesures mínimes contra incendis -propagació del foc, evacuació i sistemes de protecció, entre d'altres- i determinar un aforament màxim d'una persona per metre quadrat útil, en cas que no hi hagi seients. Pel que fa a les condicions de salubritat, s'han de tenir en compte els sistemes de ventilació, serveis sanitaris i accessibilitat.
Els locals que superin les 200 persones d'aforament hauran de tenir espais de vestíbul exterior amb una superfície suficient per aplegar una proporció d'usuaris del centre. El reglament, a més, estableix les mesures d'aïllament acústic necessàries per evitar les molèsties a l'exterior, ja sigui pel que fa a l'estructura o limitant el so dels aparells electrònics. Així, els centres que es trobin a menys de 100 metres d'habitatges o centres hospitalaris hauran d'incrementar els nivells mínims d'aïllament acústic.
