La borrasca Gloria ja havia passat, però «va ser el desembassament que va negar tot el Baix Empordà» denunciava ahir indignat Àngel Julià, veí de Verges. Els nuclis del Baix Ter se'n feien creus en veure com, després d'un dijous assolellat amb el cabal tranquil, aquest tornava a esverar-se i fregava els 2.000 m³ per segon al vespre. A diferència de la nit anterior, però, ja no era per la intensitat de la pluja, sinó per l'efecte dòmino que va desencadenar la glopada d'aigua de Sau i Susqueda, la mateixa que a Girona es va emportar equipaments com Fontajau, dijous al migdia, i no va tenir aturador fins a la desembocadura, on va arribar cap al tard i va portar una nit de calvari a pobles com Verges i Ullà. La decisió es va prendre quan els pantans ja estaven contra les cordes i això alguns veïns no s'ho expliquen.

«Ho hem viscut amb molta por perquè amb els pantans s'han passat deu pobles», criticava Julià, des de dins el cotxe. «Sabent les prediccions, haurien d'haver anat desembassant la setmana passada i deixar els pantans a un 70%», va al·legar, mentre titllava el Govern de «colla d'incompetents». No era l'únic que qüestionava la gestió. Roser Pujol, que ja fa 50 anys que viu a Verges, també lamentava el desembassament com el que «més mal» els havia fet. «Jo crec que el Govern no va reaccionar a temps perquè ja prevenien que plouria molt», va comentar. I és que la glopada d'aigua del pantà gairebé va fer escac i mat a Verges, que va desafiar en traspassar l'anomenada mota, un mur de contenció que des de fa 38 anys manté el riu a ratlla. Quan semblava que s'estabilitzava l'aigua al límit, les filtracions arriscaven a derruir el mur. Afortunadament, però, tot va quedar en un ensurt i ahir els veïns celebraven la gesta de Pere Ferrer, que havia sortit amb la seva retroexcavadora a tapar els forats de la mota amb sorra. A més, el riu va decantar-se cap a l'altra banda de la riba i va obrir-se per Ultramort. «Si no, tot el poble estaria negat, fins a Albons!», feia broma Joan Roca.

Tot i acabar ben parats, el consistori va estar sense aclucar l'ull tota la nit, recomanant desallotjaments preventius -alguns van anar a l'hostal Alberana- i estant constantment en contacte amb els qui es quedaven a casa.

Aïllament i problemes d'aigua

Ahir, l'Ajuntament de Verges va començar a valorar danys, com l'esquerda que s'ha anat eixamplant en el pont que comunica amb Ultramort, a la C-252. «És un pont construït a la postguerra, és com és, ja havíem avisat», va explicar l'alcalde, Ignasi Sabater. Tampoc es podia accedir a Ullà, en direcció a Torroella de Montgrí, i davant els accessos tallats no paraven d'aturar-se els cotxes per preguntar als Mossos si podrien arribar a la seva destinació.

Torroella de Montgrí va quedar pràcticament inaccessible al matí, amb el pont inundat, per la banda de Gualta i també amb la carretera completament negada per la banda d'Ullà, que va cap a Bellcaire o l'Escala. «La meva filla viu a Torroella i estaven aïllats. Havia d'anar a treballar a l'Escala i no hi ha pogut anar», va explicar Roser Pujol. A més, a Torroella també es van fer desallotjaments preventius, com el d'unes 180 persones al Càmping Medes, que a la tarda ja havien tornat a la normalitat. L'Auditori Teatre Espai Ter, per la seva banda, no es va veure afectat tot i ubicar-se a uns 300 metres del riu, ja que segons va explicar la mateixa organització, en construir l'equipament ja van preveure fer un aixecament del terreny.

L'aigua potable va ser un problema afegit pels de Torroella i l'Estartit. Segons va informar ACN, el desbordament del Ter va inundar i malmetre la planta potabilitzadora i la canonada -amb la previsió de no poder restablir el servei fins aquest dissabte-, i l'Ajuntament va mobilitzar tres camions cisterna perquè els veïns poguessin omplir les seves garrafes.

Ullà queda cobert pel Ter

Ullà va veure com la riuada se l'empassava dijous a la nit, i ahir a les sis del matí es llevava amb els veïns atrafegats, traient l'aigua i el fang de les seves cases amb galledes i palanganes. Alguns s'ho agafaven amb humor i van deixar imatges de veïns desplaçant-se amb caiac. L'aigua havia començat a pujar per la carretera a partir de les onze de la nit però ningú s'esperava que acabés irrompent a casa. El poble va quedar cobert d'aigua, i va obligar els veïns a treure mobles i les seves pertinences abans que es fessin malbé i a traslladar-se al primer pis. Al matí, molts baixos estaven sota mig metre d'aigua i un dels veïns, Bernardino Quintans, va trobar-se amb què el seu gat no havia aconseguit salvar-se de la riuada i, segons va lamentar a ACN, se'l va trobar flotant enmig de l'aigua.

De fet, en el pati de Quintans l'aigua havia arribat al metre trenta d'altura, amb tanta força que s'havia emportat fins i tot, les bombones de butà.