El director de l'Àrea d'Abastament de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Jordi Molist, va afirmar ahir que no es va desembassar més aigua dels pantans abans del temporal perquè les previsions «eren incertes» i abans de la borrasca hi havia una «reserva molt important» que van creure que seria necessària per garantir el subministrament d'aigua. «No es pot posar en risc el subministrament d'aigua potable. Davant previsions molt incertes, cal ser prudent», va dir Molist a RAC1.
Tanmateix, el dia 18 de gener, el dissabte anterior a l'inici del temporal a Girona, un usuari de Twitter (@viktu) es feia ressò de les dades d'una associació meteorològica que difonia la imatge d'un model meteorològic que preveia pluges de 400 a 500 litres per metre quadrat a les comarques gironines, i apuntava que caldria «obrir Sau i Susqueda a raig» abans de l'inici de l'episodi. L'ACA va respondre afirmant que el sistema Sau-Susqueda tenia capacitat per assumir 126 hectòmetres cúbics.
El dia 21 a les cinc de la tarda, l'ACA informava que «el sistema Sau-Susqueda està al voltant del 70% de la seva capacitat, amb 278 hm3 emmagatzemats. Es disposa de capacitat per poder assumir més de 120 hm3 d'aigua entre els dos embassaments. La gestió d'aquests reservoris, i la presa de decisions, s'analitza en tot moment en funció de les pluges i de l'increment de cabals». Però no havien passat 24 hores d'aquest missatge que es va donar l'ordre de desembassar Susqueda. Era la tarda del dia 22. A la nit, l'agència informava que el pantà de Susqueda havia arribat al 100% i que començava a sobreeixir.
El model de previsió ICON citat per @viktu està desenvolupat pel Centre Meterològic Alemany i gairebé ha clavat les precipitacions que s'han registrat a Catalunya. Però no és l'únic. Hi ha altres models com l'ECMWF europeu (el seguit habitualment a Catalunya) o el GFS americà, i sovint les seves prediccions no concorden. És el que ha passat en el cas de Gloria.
El PSC va sol·licitar ahir la compareixença del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i del director de l'ACA, Lluís Ridao, perquè expliquin per què no es van desembassar les preses catalanes davant la previsió de xàfecs.
L'ACA es justifica
En declaracions a RAC1, el director de l'Àrea d'Abastament de l'ACA va dir que havien decidit ser «prudents» perquè «no es pot posar en risc» el subministrament d'aigua, recull l'agència EFE. «Les previsions han de tenir en compte que el principal és garantir el proveïment de sis milions de persones. Imagineu que buidem els embassaments i arriba una quantitat a la franja baixa de les previsions. Què passaria? L'endemà de les riuades tindríem els embassaments per sota de la meitat i hauríem de decretar mesures de restricció per sequera», va argumentar Molist.
Segons el directiu de l'ACA, «quan les coses ja han passat i tens les dades exactes es veu diferent que quan has de prendre decisions sobre la base de previsions».
«Abans del temporal hi havia una reserva molt important, estaven a dos terços de la seva capacitat. Les previsions, segons els models europeus, permetien pensar que seria suficient», va afegir Molist. Malgrat que no es va començar a desembassar aigua abans del temporal, Molist ha subratllat que «el pitjor es va evitar perquè dimecres, quan hi va haver una punta de cabal, es va poder retenir tota».
