«La nacionalitat i l'origen de les persones són dues variables que aboquen a l'exclusió», un fet sabut, tal com va remarcar el professor de la Universitat de Girona Xavier Casademont i que l'últim informe de la federació d'Entitats catalanes d'acció social (ECAS) sobre migració i pobresa «evidencia». Una afirmació que l'investigador del Grup de recerca en ciències socials aplicades va completar tot subratllant que «l'edat, l'estructura familiar i el gènere són altres factors que s'hi afegeixen».
En concret, va denunciar que «el col·lectiu de dones immigrades que treballen en l'atenció a les persones en condicions de semiesclavatge, al segle XXI, estan evidenciant les mancances de la societat del benestar».
A banda d'això, que va refermar dient que «la immigració moltes vegades fa treure els colors perquè evidencia que el sistema d'atenció a la dependència és feble», Casademont va cridar a analitzar per què «perdura la idea que l'immigrant és un subjecte privilegiat davant l'administració i que té més drets que els autòctons». «Hauríem de reflexionar sobre els motius de fons i caldria posar el racisme sobre la taula», va considerar.
L'investigador de la UdG es va exclamar que, 27 anys després de polítiques migratòries a Catalunya, l'informe de l'ECAS hagi obtingut uns resultats tan dolents pel que fa al pes de la pobresa en la població d'origen estranger. Xavier Casademont va ser molt crític amb les polítiques públiques i va alertar que l'estudi mostra que persisteixen «problemes que fa 15 anys ja eren prioritats». Per canviar la situació, «cal abordar aspectes estructurals -va dir-, qüestions de fons com la Llei d'estrangeria i els permisos de treball».
El tècnic de la Secretaria d'Igualtat, migracions i ciutadania a Girona, Pere Cortada, va acceptar la crítica a la Generalitat i va comprometre's a traslladar-li; a més d'estar d'acord en la necessitat de canviar la Llei d'estrangeria o de promoure la migració circular -és a dir, amb contracte laboral i possibilitat de tornar al país, per venir altre cop si cal. Per tant, també va incidir en la importància de promoure canvis d'arrel, estructurals, des de «totes les administracions, el tercer sector social i la ciutadania». Així com, davant la proliferació de denúncies per racisme, va opinar que «ens hem de reconèixer com una societat racista».
En la mateixa línia que Casademont, Pere Cortada va assenyalar que, tal com l'informe sobre migració i vulnerabilitat posa de manifest, «la classe, el gènere, l'edat, l'origen i la situació administrativa són elements que interseccionen contínuament amb la pobresa». Des del seu punt de vista, «l'ordre econòmic és el que aboca a aquesta situació».
El vocal de Pobresa d'ECAS, Ferran Busquets, va presentar l'informe a Girona, davant responsables de les principals entitats que treballen al territori. La regidora de Drets socials i Cooperació de l'Ajuntament de Girona, Núria Pi, va tancar la jornada.
