26 de gener de 2020
26.01.2020

Un temporal «excepcional» cada vegada més freqüent

L'augment del nivell del mar provocat per l'escalfament global té efectes en l'onatge · Els experts consideren que cal adaptar les obres d'enginyeria, l'urbanisme i la cultura d'assegurances i ajuts als desastres del temps

26.01.2020 | 00:04
Un temporal «excepcional» cada vegada més freqüent

Les excepcionalitats del Gloria, segons coincideixen els científics, estan en la durada, l'extensió i la coincidència de fenòmens meteorològics. Experts consultats per Diari de Girona indiquen que el canvi climàtic pot tenir vincles amb les excepcionalitats del temporal i preveuen que els excessos meteorològics, en diferents formes, tendeixin a tenir més freqüència.

Apunten que la societat haurà d'adaptar-se a la freqüència dels temporals. L'adaptació abasta les grans obres d'enginyeria, l'urbanisme amb zones inundables, les assegurances i una previsió política de fons i ajuts per poder recuperar els danys.

Anna Maria Ribas

Catedràtica de Geografia Humana de la UdG

La doctora Anna Maria Ribas ha considerat que la predicció, la reacció i la informació van ser les claus perquè el temporal Glòria no hagi acabat encara amb més desastres. Segons ella, feia molt que a les comarques gironines no es produïa una llevantada amb la durada i força del Gloria. Ha explicat que no es tracta d'un fenomen desconegut encara que s'hagi produït al gener.

Ha assenyalat que amb el canvi climàtic les intensitats del temps seran cada vegada més freqüents. En aquest sentit, ha posat d'exemple les precipitacions intenses i de curta durada que es produeixen a la primavera i la tardor. Es tracta dels devessalls d'aigua i pedra que tapen els embornals i els sobreeixidors i fan que l'aigua ocupi els carrers amb el consegüent caós circulatori.

Dins de l'àmbit del canvi climàtic, ha recordat la novel·la Susqueda de Miquel Fañanàs que planteja el trencament de la presa de Susqueda. Ha opinat que el relat de Fañanàs dins d'un àmbit de probabilitat petita podria passar. «Qualsevol obra hidràulica pot funcionar malament o pot caure», ha valorat i ha posat d'exemple el mur construït per protegir el port de Blanes i que va ser trencat en part per l'onatge en els moments més forts del Gloria.

Segons la catedràtica de Geografia, els enginyers cada vegada fan les obres més altes i més fortes perquè puguin afrontar els excessos de la meteorologia. Ha considerat que per les inundacions cal fer «prevenció, emergència i recuperació». Segons ha explicat, la prevenció consisteix a construir espais inundables que temperin les revingudes, disposar de bones dades meteorològiques i hidrològiques, i plans d'emergència ben fets.

Com a elements de l'urbanisme existents que serveixen per afrontar les inundacions ha enumerat el parc de la Draga de Banyoles i el parc dels Estanys de Platja d'Aro. Pel que fa a la recuperació ha recordat la importància de les assegurances i de les reserves de fons públics. «S'han de tenir preparats fons d'ajuts i assegurances per poder recuperar els danys que hi hagi», ha apuntat Anna Maria Ribas.

Josep Calbó

Professor del Departament de Física de la UdG

El doctor Josep Calbó ha explicat que l'onatge de 6 i 7 metres i amb puntes de 14 metres a mar obert que va tenir lloc durant el Gloria té vincles amb l'augment del nivell del mar provocat per l'escalfament global. Ha explicat que el nivell del mar ha augmentat en una mitjana d'entre 10, 12 o 14 centímetres i les previsions són que en els pròxims vint-i-cinc anys pugui augmentar 20 centímetres més. Segons ell, aquest petit augment s'afegeix al que és l'onatge dels temporals. Ha avisat que encara que l'augment del nivell del mar de mitjana no sigui de gran preocupació, quan s'afegeix a temporals com el Gloria és quan es noten els efectes de manera més rellevant.

Carbó ha definit el nou clima com el d'un augment de la temperatura i una tendència cap als fenòmens extrems al Mediterrani, per exemple, situacions de pluges intenses. Segons ell, evitar el canvi climàtic és impossible de cara als pròxims 10 o 20 anys, perquè tot està pautat pel que s'ha fet fins a l'actualitat. «Ara, el que passi més enllà del 2050 serà conseqüència del que hàgim fet en els pròxims anys», ha avisat.

Calbó ha explicat que fins ara la temperatura ha pujat 1 grau respecte a cinquanta anys enrere, però si seguim en la línia d'emetre gasos cap a l'atmosfera, la temperatura pujarà entre 4 o 5 graus. Segons ell, si la humanitat aconsegueix frenar les emissions, podrà evitar que les temperatures no pugin més de dos graus.

Sobre la gestió del Gloria, ha opinat que més enllà de les desgràcies personals, la seva impressió és que hi va haver una bona previsió. «Perquè aquest temporal ja s'anunciava des de dijous de la setamana passada», ha recordat. També ha considerat l'existència d'una bona coordinació entre els serveis d'emergència i una «bastant bona informació». Ha apuntat que s'han recollit moltes dades del Gloria i ha previst que en els pròxims mesos sortiran treballs científics que explicaran en detall les causes i els efectes del temporal Gloria.

Jordi Zapata

Expert en meteorologia

Perquè s'hagi produït un temporal de quatre dies amb forts vents, llamps, pluges intenses i neus fins als 500 metres i que hagi castigat des d'Alacant fins a Girona han hagut de coincidir una sèrie de factors que el meteoròleg Jordi Zapata ha explicat. Segons ell, l'origen del temporal es va gestar en una depressió situada al centre de l'Atlàntic d'on es va desplaçar cap a la península Ibèrica i es va recaragolar al Mediterrani.

Ha contemplat que l'energia del Gloria va estar condicionada per dos factors importants. Un és que hi va haver un gran anticicló amb pressions molt altes a les illes Britàniques. L'efecte va ser que va provocar la immobilitat de la depressió i consegüenment és el responsable que el temporal durés quatre dies. L'altre element excepcional va ser l'aportació de vents africans càlids que van generar humitat. Aquests dos factors van coincidir amb unes pressions atmosfèriques gairebé normals que van fer possible el drenatage dels rius al mar i van evitar mals majors. A tot els elements, cal afegir el fet que el corrent en raig normalment situat entre 12.000 i 9.000 metres d'altura es va desplaçar cap a sota a nivells més baixos. Ha assenyalat que no hi va haver la sorpresa de les inundacions del segle XX. Per exemple, en l'aiguat del 1940, l'aigua va caure amb molta intensitat i força durant una nit i la inundació va agafar per sorpresa la gent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook