Metges de Veneçuela, Colòmbia i Equador pels hospitals de muntanya

La falta de professionals fa pocs dies va elevar les protestes del Consell d'Alcaldes del Ripollès, el qual va aprovar instar el Departament de Salut de la Generalitat a a resoldre urgentment la disminució de serveis sanitaris de la comarca. Ara, han fet públic que l'hospital de Campdevànol cerca metges a Veneçuela i l'Equador.

A l'hospital d'Olot i la Garrotxa, la falta de metges d'urgències va provocar queixes al ple de l'Ajuntament. Al cap de pocs dies de les queixes, el director de l'hospital d'Olot, Josep Maria Padrosa, va anunciar l'arribada de quatre metges de Colòmbia i un de l'Equador. A més, va anunciar que l'hospital està en tràmits de contractació de dos metges de Colòmbia.

Llavors Padrosa va explicar que davant la falta de metges catalans, el sud d'Amèrica és, ara com ara, l'alternativa a la falta de professionals, sobretot, en hospitals comarcals, com són els d'Olot i Campdevànol. Segons Padrosa, l'hospital d'Olot, juntament amb d'altres de les comarques gironines, està gestionant contractacions en origen amb col·laboració amb la Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona.

El que ofereix l'hospital d'Olot són uns bons salaris, bons equipaments i un entorn d'estabilitat social i política i de seguretat ciutadana en comparació amb alguns països del continent sud-americà. Segons dades facilitades per l'hospital d'Olot, a la Garrotxa hi ha 96 metges, dels quals 85 són a l'hospital i 11 als Centres d'Assistència Primària de les Planes, la Vall d'en Bas i Sant Joan les Fonts. D'aquests 96, una trentena són d'origen sud-americà, el que representa un 45%.

A finals de juliol, dos dels tres cirurgians de l'hospital de Campdevànol es van jubilar i van passar a tenir-ne un. La falta de cirurgians va coincidir amb el fet que els municipis de la Vall de Camprodon es van quedar sense metge de família al consultori mèdic. Els veïns de Molló, Setcases, Vilallonga de Ter, Llanars i Sant Pau de Segúries quan van necessitar la visita d'un metge es van haver de desplaçar fins al CAP de Camprodon. Al dispensari del poble hi va haver servei d'infermeria. Els alcaldes de la Vall de Camprodon es van queixar i l'Institut Català de la Salut es va defensar amb el fet que en període de vacances no disposava de prou metges.

Serveis compartits

Fa poques setmanes, l'hospital de Campdevànol va trobar en la creació d'un nou servei de cirurgia entre els hospitals d'Olot i Campdevànol una solució provisional a la falta de metges. La reordenació comporta que les operacions de cirurgia general i digestiva quirúrgica que necessiten ingrés i les d'urgència es derivaran a l'hospital d'Olot o al Trueta de Girona d'acord amb la complexitat. Així, ja no hi haurà l'opció de derivar-los a l'hospital de Vic com s'havia fet en els últims anys amb el conegut «triangle sanitari» entre Vic-Olot-Campdevànol. La previsió és que l'hospital d'Olot faci unes 108 altes del cirurgia general de pacients de l'àrea de Campdevànol, un 40% dels quals són patologia urgent. Els estudis preoperatoris i les visites postoperatòries que se'n derivin es continuaran duent a terme a l'hospital del Ripollès.

Per tal d'afrontar la manca de facultatius especialitzats en pediatria al Ripollès, fa pocs dies, van crear el nout Equip Pediàtric Territorial de la Garrotxa i el Ripollès. L'equip està format per pediatres de l'hospital d'Olot i la Garrotxa, l'hospital de Campdevànol i l'Institut Català de la Salut. Aquests metges, des de fa uns dies, es desplacen als Centres d'Atenció Primària i als dispensaris per atendre en proximitat la població infantil del Ripollès. En la presentació del servei del nou servei de pediatria, el gerent de l'hospital de Campdevànol, Joan Grané, va ressaltar que la manca de metges no té perspectives de recuperació fins a una dotzena d'anys. Davant d'aquest futur, en els últims dies ha transcendit que l'hospital de Campdevànol busca metges a Veneçuela i a l'Equador per afrontar el fet que un de cada tres facultatius que treballen al centre ripollès tenen més de 60 anys.

Fa uns anys, el director de l'hospital d'Olot i la Garrotxa va avisar que la jubilació de les generacions de metges formades als anys cinquanta i seixanta suposaria un gran problema pel sistema sanitari català.

A més del final de la vida laboral d'aquestes generacions, els hospitals d'Olot i la Garrotxa i el de Campdevànol han de competir amb hospitals de primer nivell a l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquests hospitals atenen més urgències i patologies complexes i això en els períodes de formació és positiu perquè s'aprèn més.

Olot i Campdevànol comparteixen aquesta circumstància amb tots els hospitals de Catalunya més allunyats dels grans centres de població. Els metges joves prefereixen els grans hospitals perquè tenen una formació continuada més complexa que l'oferta en els hospitals petits. També tenen més possibilitats de dedicar-se a la investigació.

Despoblament rural

La manca de serveis mèdics té efectes directes en el despoblament de les localitats més petites. La falta d'un dispensari mèdic propicia que una població ja envellida hagi d'abandonar els pobles per buscar residències o pisos tutelats en ciutats més grans. Així mateix, les parelles joves tenen en compte els serveis mèdics a l'hora de decidir on establir una família.

En l'últim col·loqui referent al despoblament dels pobles dels Pirineus fet a la Seu d'Urgell amb assistència d'experts del Ripollès, l'assistència mèdica va ser considerada com a fonamental per evitar que els pobles tinguin vida més enllà dels caps de setmana i de les vacances.

Fins i tot, la comarca de l'Urgell ha instat el Govern a cercar solucions a la manca de metges que pateixen les comarques de muntanya