n l'article anterior parlava dels abocaments d'amiant que, aquestes darreres setmanes, s'havien detectat en el terme municipal de Lloret. Els explicava, també, la inquietud que m'havien produït unes grans taques aparegudes a la badia de Blanes, de les quals no havia pogut esbrinar l'origen després d'algunes indagacions i trucades.

Gràcies a l'amabilitat de la regidora d'Urbanisme he pogut saber finalment que les taques, tot i la seva aparatositat, no tenen cap potencial contaminant. Tenen a veure amb unes obres del polígon anomenat Costa Brava i són produïdes pel trencament d'unes canonades antigues, la responsabilitat de les quals no depèn directament del municipi blanenc. El que hem pogut veure, doncs, no és altra cosa que una barreja d'aigua i de la terra que arrossega en el seu periple fins al mar. M'han informat també des de la regidoria, que s'està treballant a fons perquè els responsables endeguin una solució definitiva.

He rebut aquesta informació enmig de la inquietant col·lecció d'imatges que ha generat una llevantada històrica. Una llevantada que, quan escric aquestes ratlles, encara no ha dit la seva última paraula. Una llevantada que ha posat en evidència la fragilitat d'algunes estructures que, sembla, haurien d'haver resistit. Com l'espigó del port de Blanes, que ara tot just fa deu anys es va construir nou de trinca. O, tot i la seva antiguitat, el sector del pont d'en Pixota i la via fèrria que hi passa per sobre. El seu esfondrament ens deixarà uns quants mesos sense servei de ferrocarrils. A tot el seguit d'altres malmeses que provoquen periòdicament els temporals de llevant i/o migjorn (s'Abanell, cala Bona, platja de la vila, pàrquings, carrers del centre o dessaladores) ja hi estem més acostumats.

La intensa llevantada ha deixat en una anècdota l'abocament del qual els parlava fa uns dies. Ara, les prioritats d'acció haurien de ser unes altres: primer, una acurada avaluació de les destrosses i tot seguit, respostes en forma de reparacions, de reconstruccions i, és clar, de l'obtenció de recursos econòmics per dur-les a terme. El repte és gran. Confiem que, almenys per a les infraestructures més imprescindibles o emblemàtiques (port, ferrocarril, passeig i platges) s'aconsegueixin solucions ràpides. Ràpides, però també i sobretot, fiables i duradores.