«Qui havia de creure que en ple mes de gener -estadísticament el mes més sec de l'any juntament amb el juliol-, els embassaments podrien acumular tanta aigua per passar de menys del 70% al 100% en tres dies?»

Amb aquesta pregunta, el director del Consorci del Ter, Ponç Feliu, va plantejar ahir com d'«excepcional» va ser l'episodi de pluges del temporal GloriaGloria i com això, a parer seu, juga un paper important a l'hora de valorar la gestió que se n'ha fet. En un article d'opinió publicat ahir a la web del Consorci, el biòleg i ambientòleg desgrana qüestions clau i demana preveure avingudes d'aigua dos cops l'any.

Tan excepcional ha estat el temporal?

Efectivament, segons Feliu, cal considerar l'episodi de pluges «com a excepcional» amb l'acumulació, en només tres dies, de més de 400 mm en alguns punts de la conca, un fet «inhabitual» i «sorprenent» i encara més en un mes tan sec com el gener. Fenòmens així ja havien passat, com el 1940 o el 1970, «però tot indica que en el futur pot succeir amb major regularitat», com a conseqüència, en paraules de Feliu, de «l'impacte humà sobre els cicles climàtics». Un altre indici d'aquesta excepcionalitat és que al sistema Sau-Susqueda hi ha entrat un total de 210 hm3 d'aigua, és a dir, la meitat del tot el seu dipòsit.

L'ACA ha gestionat bé l'episodi?

«No busquem culpables d'aquest fenomen excepcional», assevera Feliu. Els seus responsables s'han hagut d'enfrontar a «decisions difícils» i més en un riu que, de forma estructural, ha estat gestionat amb la gran prioritat d'abastir parts del país hídricament deficitàries com l'Àrea Metropolitana de Barcelona, per la qual cosa «s'ha esmerçat especial atenció a preveure'n les possibles sequeres», i això condiciona la gestió del cabal del riu aigües avall dels embassaments.

Un cop es va veure la magnitud del fenomen, es van prendre decisions que van ser «correctes», apunta Feliu, ja que no es va desembassar aigua quan els afluents registraven cabals màxims. Ara bé, la cosa es va complicar quan la capacitat dels embassaments va arribar al 100% i es van quedar sense marge de gestió. El seu sobreeiximent és el que va portar la gran onada i se'n va fer un seguiment «amb eficàcia en tot moment».

Ha funcionat la Protecció Civil?

Si bé és cert que el biòleg i ambientòleg posa en valor la «bona feina des de Protecció Civil i des del Servei d'Emergències del Departament d'Interior», així com la tasca dels mitjans de comunicació, destaca tres mancances per poder-les millorar en propers episodis. La primera és la poca informació que tenien els alcaldes i alcaldesses dels pobles petits, «més enllà de les dues trucades robot que van rebre». En segon lloc, l'aixecament precipitat del confinament en algunes poblacions, abans del moment més crític de l'aiguat, tal com ja ha qüestionat l'alcalde de Sant Julià del Llor i Bonmatí, Marc Garcia. Per últim, la curiositat que va empènyer molts a ser temeraris per acostar-se a tocar l'aigua, sobre ponts o ribes estables o fins i tot sota arbres de ribera «que queien com castells de cartes».

Cal netejar els boscos de ribera? Són positives les riuades?

Els boscos de ribera que creixen a les vores dels rius són hàbitats de gran importància ecològica que proporcionen biodiversitat i mantenen i estabilitzen els talussos aturant la velocitat de l'aigua quan es desborda el riu. Quan sovint es critica la «manca de neteja» del Ter a rius i rieres no es té en compte aquest factor. Ara bé, les canyes sí que convé retirar-les perquè són espècie invasora.