28 de gener de 2020
28.01.2020

Temporal «Gloria», què ens ha ensenyat?

27.01.2020 | 23:48
El Ter a Girona

Entre el 21 i el 23 de gener, la tempesta Gloria ha posseït violentament Catalunya. A la conca del Ter ens ha deixat unes quantes lliçons per aprendre:


1. Des de 1969, Susqueda ha salvat vàries vegades el Baix Ter. Aquesta vegada tan sols ha contribuït a mitigar el desastre. El cabal màxim a Pedret ha estat proper als 2.000 m3/seg, superior al de l'aiguat de 1919 (1.300 m3/seg) i inferior al de 1940 (2.350 m3/seg). Aquest petit efecte regulador de Susqueda en el moment de màxim cabal del riu mostra la limitació de la gestió feta a Susqueda. Aquest cabal és el que va inundar àmplies zones del Baix Ter i de la ciutat de Girona.

2. Amb tot, hem quedat lluny de l'aiguat del diluvi de 1617, en què s'estima que el Ter va arribar a dur entre 2.700 i 4.500 m3/seg. Les coses haurien pogut ser pitjors.

3. Les prioritats de l'ACA. S'entén que l'obsessió de l'ACA és la reserva d'aigua, som un país més aviat sec i de clima irregular. També ho és la de les empreses elèctriques, que es guarden l'aigua per turbinar en les puntes de demanda. No obstant això, l'episodi de pluges intenses estava anunciat de feia dies i confirmat des del dia 19: entre 300 i 500 mm. La conca de l'Alt Ter té una superfície de més de 2.000 km2. Cada 100 mm de pluja suposen una precipitació de 0,1 hm3 d'aigua per km2 de territori, és a dir, 200 hm3 en tota la conca que van a parar als embassaments. En la hipòtesi mínima que haguessin plogut 300 mm, a l'Alt Ter haurien baixat del cel 600 hm3, que en gran part han d'arribar a Sau. No era difícil pensar que, encara que els embassaments estiguessin a la meitat, hi hauria més aigua que capacitat d'entomar-la. El balanç dels problemes a resoldre aconsellava un canvi de prioritats i deixar anar aigua de forma preventiva abans de començar la tempesta.

4. En aquest punt cal preguntar-se pel grau de confiança de l'administració hidràulica catalana cap al nostre servei meteorològic. Si s'hi hagués confiat, dos dies abans de l'aiguat s'hagués començat a buidar el sistema d'embassaments. En un desembassament controlat s'haguessin pogut buidar significativament i l'avinguda del Ter s'hagués pogut contenir fins al final.

5. El Baix Ter ha patit. I ho ha fet especialment al final, quan tot estava saturat d'aigua i, amb Susqueda a vessar, tot ha baixat riu avall. A Girona hi ha hagut afectacions als barris riberencs i a tot el Baix Ter els danys són quantiosos. Quan l'ACA s'hi ha posat, ho ha fet bé, ha fet el que es podia fer. Però havent reaccionat tard, el marge de maniobra era molt petit.

6. A Girona, el braç dret del Ter sempre ha estat més lent que el braç esquerre. És l'efecte de la presa de Pedret, que s'ha vist reforçat pel creixement de l'Illa del Ter, que durant dècades ha acumulat milers de tones de sediments i a més dificulta el desguàs de l'Onyar. La draga de l'aiguabarreig –que no l'anul·lació de l'illa del Ter- hagués afegit seguretat als dos marges i hagués evitat inundacions i els danys ocorreguts.

7. L'Onyar i Girona. La sort ha acompanyat, un cop més, el centre de la ciutat. A l'Onyar ha plogut amb intermitència, cosa que ha permès l'autoregulació del riu. Déu nos en guard que la pluja hagués estat continuada. El dia 21 a les 9 del matí el cabal punta va arribar a 537 m3/seg, al límit de la capacitat de la llera. Les pauses van permetre absorbir la segona tongada de pluja i la posterior crescuda del Ter el dia 23.

8. L'Onyar i el Ter. El dia 23, el creixement del Ter va afectar l'Onyar, que pujava de nivell –botia- i va arribar a tapar la boca del Galligants, cosa que hagués pogut afectar el barri de Sant Pere.

9. Què es es pot fer a curt termini? Dragar l'aiguabarreig dels rius i rebaixar-ne la cota. A impuls del regidor Joan Paredes, es va fer per darrera vegada la tardor de 1981. El gener de 1982 aquesta simple acció va salvar Girona d'un nou disgust. L'episodi va quedar enregistrat simplement com un ensurt. Al Baix Ter va suposar la construcció de la mota de Verges, que, 38 anys més tard, caldrà refer i reforçar.

10. Per al demés, l'Onyar necessita de mesures específiques que el regulin de forma dràstica al marge del que passi al Ter. Els que recorden l'aiguat de 1970 sabran que en aquella ocasió Susqueda va funcionar perfectament i en canvi Girona es va inundar. Hi havia qui deia que els aiguats eren cosa del passat. No era cert. I amb els temps que venen, encara menys. Cal replantejar el mapa de riscs i els plans per afrontar-los.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook