Els danys del temporal GloriaGloria encara són presents en molts municipis de la província de Girona, especialment en els situats a la conca baixa del Ter, on els camps encara estan inundats i la petjada de la borrasca tardarà dies a esborrar-se. La factura, de moment, ja supera els 32,5 milions d'euros.

Per poder refer-se dels danys ja s'han anunciat algunes inversions com per exemple set milions en els ports més danys pel temporal com els de Palamós, Blanes o Sant Feliu de Guíxols. Però encara hi ha molts municipis que estan acabant de fer el recompte dels desperfectes del temporal.

Els diners necessaris per fer front als desperfectes s'aniran incrementant a mesura que s'incorporin les dades de tots els punts del territori.

17,8 milions, només al Baix empordà

També caldrà invertir bona part del pressupost, 4,76 milions, en quatre municipis més del Baix Ter. A Verges (1,7 milions), la Tallada d'Empordà (840.000 euros), Ullà (514.000 euros) i Serra de Daró (1,2 milions).

En declaracions a l'Agència Catalana de Notícies, el president de l'ens comarcal del Baix Empordà, Joan Loureiro, subratllava ahir que caldrà actuar «ràpid» sobretot en dos àmbits de la comarca, a la costa i al llarg del Baix Ter.

Al litoral, el punt on el Gloria ha fet més desperfectes és el municipi de Castell-Platja d'Aro, que estan valorats en 2,4 euros. El gruix de la inversió haurà d'anar destinat al passeig Marítim.

Altres municipis tampoc s'han escapat dels danys. A Palamós, els tècnics municipals de l'Ajuntament han quantificat el seu cost econòmic en 1.522.750 euros. Les zones més perjudicades han estat les platges i cales de llevant i els espais portuaris del municipi. Concretament les afectacions s'han centrat en platges com la Fosca o Castell, on s'ha produït la desaparició de sorra, el descalçament d'algunes de les escales i rampes d'accés, el soterrament de passarel·les i la desaparició d'una part de la senyalització.

A Calonge i Sant Antoni s'han valorat els danys en 1.500.000 euros. La zona del passeig de Sant Antoni des del límit amb Palamós i fins a Torre Valentina és la part més afectada, i inclou danys estructurals en dos dels espigons de la platja: l'espigó de l'Amistat i l'espigó Costa Brava. Aquests dos espigons han patit danys greus, que han provocat l'enfonsament de les roques en alguns punts d'aquests espigons i fins i tot el trencament de l'espigó de l'Amistat per la part central.

Joan Loureiro considera que caldrà actuar ràpid perquè la comarca torni a la normalitat abans de Setmana Santa: «És evident que cal anar de pressa a una comarca que treballa molt amb el turisme però també hem de reflexionar molt per no fer-ho malament».

El president comarcal creu que durant l'episodi extraordinari «en general s'ha actuat bé». Tot i això, també apunta que caldrà revisar protocols d'emergències. «No es tracta de buscar culpables, sinó de consensuar propostes entre tots, pagesos, alcaldes, administracions». Amb relació al desembassament de Sau-Susqueda, Loureiro creu que s'havien de prendre decisions «difícils» i que és «molt fàcil» criticar quan ja ha passat l'episodi.

A la Selva, 2,8 milions

Falten sumar al recompte, però, municipis del litoral on les afectacions van ser importants. En concret, Blanes i Tossa de Mar. En aquest darrer, l'onada d'escuma que va envair els carrers, a més, va afectar gairebé dos centenars de negocis amb danys valorats en 1,8 milions d'euros. A aquesta localitat el mar i l'espuma van entrar dins el nucli urbà, i van causar importants desperfectes a establiments, molts d'ells situats a primera línia. El regidor de Promoció Econòmica, Gregori Martínez, afirma a l'ACN que està «molt satisfet» per la feina feta i «l'alta col·laboració i implicació de les empreses locals» que els permet treballar «conjuntament» en benefici del poble. Dijous passat es va constituir un grup de crisi per donar suport als damnificats i ajudar-los a recollir els danys.

L'Ajuntament d'Arbúcies, per la seva banda, també ha elaborat un informe amb tots els danys ocasionats pel temporal Gloria i arriben al mig milió d'euros. Els desperfectes quantificats pertanyen als espais públics. Arbúcies va ser un dels municipis de Catalunya en què el Gloria va deixar més aigua, ja que l'Observatori Meteorològic Municipal va enregistrar 356,5 litres.

Els desperfectes provocats a tot el municipi, que abasta una superfície de 86,22 quilòmetres quadrats, han afectat tant el nucli urbà, els nuclis agregats, com els més de 80 quilòmetres de camins forestals. L'Ajuntament calcula que 83 quilòmetres de pistes forestals han sofert danys pel temporal ja sigui perquè han desaparegut, han quedat impracticables o bé els que han quedat malmesos. En aquest cas, el cost de reparació es preveu en 67.000 euros.

Una de les vies principals d'entrada a Arbúcies, el passeig de Palacagüina, ha patit diversos danys per valor de 55.000 euros, ja que es va produir l'esfondrament d'un mur de formigó armat i diverses esllavissades al llarg de tota la via. Un altre dels punts crítics és la carretera d'accés al nucli agregat de Joanet. Hi ha un gran un esvoranc en tres punts de la via i arreglar-ho costarà 35.000 euros.

També cal destacar que el passeig de la Riera i la zona del Prat Rodó d'Arbúcies és un dels espais que ha patit més el temporal. Es tracta d'una de les zones d'esbarjo més gran de la població amb 6 quilòmetres de passeig a l'entorn de la riera d'Arbúcies. S'estima que el cost de les obres de reparació ascendeix als 70.000 euros.

La Garrotxa, 2,2 milions en destrosses

El Consell Comarcal de la Garrotxa xifra en 2,2 milions d'euros l'afectació del temporal Gloria de la setmana passada. Es tracta d'una primera valoració on es recullen els danys que han quantificat els diferents ajuntaments. Olot, Beuda, la Vall de Bianya i la Vall d'en Bas són alguns dels més afectats, si bé no han transcendit les xifres per municipi. En el seu global, els treballs més costosos es concentren en la reparació de camins, on s'han valorat danys de més d'un milió d'euros. El segueixen la reconstrucció de marges, murs i talusos amb un cost de més de 311.000 euros seguit de la neteja de ponts (173.000 euros) i rius (139.000 euros).