Igual que ha passat amb els passatgers, el 2019 tampoc ha deixat un bon balanç per al transport de mercaderies a l'aeroport de Girona-Costa Brava, que ha caigut un 41,2% respecte el 2018 i ha trencat la bona ratxa dels dos anys anteriors. Aquest descens se suma a la caiguda d'un 4,4% que també ha experimentat el transport de viatgers, i que l'ha impedit superar els dos milions de passatgers que sí que s'havien aconseguit durant el 2018.

L'aeroport gironí està més enfocat al transport de passatgers -especialment durant la temporada d'estiu- que al de mercaderies. És per això que les xifres de mercaderies no han assolit mai grans volums, ni tan sols a partir de l'any 2009, quan va entrar en funcionament -amb cinc anys de retard- el Punt d'Inspecció Fronterer (PIF), que aspirava a rebre unes 10.000 tones anuals de productes alimentaris i que va resultar un autèntic fracàs.

Després d'anys d'oscil·lacions, durant el 2018 les instal·lacions de Vilobí van rebre 132.962 quilos de mercaderies, el segon millor registre de la dècada després de l'any 2012, quan se'n van rebre 134.110. En canvi, durant el 2019 el volum de quilos transportats va caure fins a gairebé la meitat, quedant-se en 78.233, el que suposa un descens del 41,2%.

Aquest descens fa que l'aeroport de Girona-Costa Brava hagi patit una de les caigudes de mercaderies més fortes de l'Estat, només superada pels descensos registrats als aeroports de Granda-Jaén (-96,1%), Almería (-97,9%), Sant Sebastià (-94%), Valladolid (-92,8%) i Vigo (-49%).

Si s'observen les dades de la última dècada, des de que va entrar en funcionament el PIF, el transport de mercaderies a l'aeroport de Girona ha estat força irregular, però majoritàriament s'ha situat per sota dels 10.000 quilos anuals. Aquesta xifra només s'ha superat en tres ocasions: els anys 2012, 2017 i 2018. De fet, aquests dos darrers anys, les instal·lacions de Vilobí van registrar un molt bon comportament en aquesta matèria: l'any 2017 van experimentar un creixement del 144,3% respecte el 2016, tot arribant fins als 125.501 quilos; i el 2018 van continuar amb la mateixa tendència a l'alça, amb un creixement del 5,9% que els va permetre arribar als 132.962 quilos.

Els reptes de l'aeroport

Ara, els descensos registrats tant en el nombre de viatgers com de mercaderies situen l'aeroport davant de nous reptes. Un dels projectes clau serà la construcció del futur baixador del TAV, que permetria que les instal·lacions de Vilobí fossin complementàries amb les de Barcelona-El Prat, actuant, a la pràctica, com una «quarta pista». Aquest projecte, però, encara està pendent de data i pressupost, mentre que també caldrà veure què succeeix finalment amb l'ampliació de l'aeroport del Prat, per a la qual hi ha diferents opcions sobre la taula, inclòs un allargament de l'actual tercera pista.

L'altra gran qüestió serà el futur de la base de Ryanair. La companyia irlandesa va anunciar aquest estiu, per sorpresa, la seva voluntat de tancar la base de Girona i acomiadar el seu personal, que estava format per 164 persones, a través d'un ERO. Després d'una dura negociació amb els sindicats, la companyia va acabar tirant pel dret i va oferir directament una proposta als treballadors: o rebaixar el seu sou i passar de ser fixes a fixes discontinus (i per tant, anar a l'atur durant tres mesos l'any), o quedar-se sense feina. La majoria van acceptar i Ryanair va anunciar que mantindria la base oberta, i de moment així ho ha fet. Tot i això, els sindicats han portat l'aerolínia de baix cost als tribunals al considerar que tot el procés havia estat «una autèntica coacció, frau de llei i intent d'enguany». El judici començarà el 10 de març a l'Audiència Nacional. Per tant, caldrà veure quin n'és el resultat.

I és que, malgrat els discursos institucionals i polítics sobre la necessitat de diversificar l'aeroport, Ryanair continua essent el gran puntal de les instal·lacions, ja que transporta set de cada deu passatgers que les trepitgen. Se situa, per tant, a una gran distància de les altres companyies que han anat arribant en els últims anys, com la britànica Jet2, l'holandesa Transavia o la russa Pobeda. I, tenint en compte l'evolució de les mercaderies, sembla que el transport de passatgers continuarà essent el sustent de l'aeroport gironí durant un bon temps més.