Han provat mai de demanar una subvenció a la Diputació de Girona? Uf! Servidor ho va fer una vegada, per a allà l'any 2016, quan amb dos col·legues, dues eminències en l'àmbit, vam organitzar la primera -i única- edició del Plot Series Fest, un certamen que proposava que Girona fos un lloc comú de la ficció televisiva per entregues. Amb un pressupost més que ajustat -no en teníem ni cinc- vam tirar endavant malgrat tots els «malgrats». Vam trucar a la porta de les administracions i vam aconseguir 25.000 euros de l'Ajuntament i, inicialment, 6.700 euros de la Diputació. Amb això pagàvem proveïdors, fèiem net i... zero beneficis. Zero. Aquest era l'objectiu.

Amb l'ajuda del Carles Puigdemont ­alcalde, primer, i president, després -al Cèsar el que és del Cèsar-, vam aconseguir patrocinador principal, Movistar+, que ens va cedir continguts. Els diners de l'Ajuntament, que amb la nostra intercessió -encara recordem la trucada que vam rebre de Movistar+ l'hivern de 2015, de la mateixa manera que conservem correus electrònics que la demostren- va poder estrenar la sisena temporada de Joc de trons, rodada parcialment a la ciutat, al Teatre Municipal, van arribar. Carles Ribas, aleshores ja regidor de Cultura, es va penjar la medalla de l'estrena per, celebrat el festival, tancar la carpeta sense donar cap explicació. No ens l'havia de donar, ni tampoc l'hi vam demanar, ni ho farem (la política és això). Els diners de la Diputació... encara els esperem: presentada la paperassa en primera instància, la resposta va ser que l'ajuda se'ns denegava perquè incloíem en la despesa la retribució dels tres organitzadors, que equivalia exactament a la inversió personal que havíem fet els impulsors de la cosa. Vam al·legar dues i tres vegades i, finalment, dels 6.700 euros compromesos en vam rebre 60.

Allò va ser com un cop de puny als morros (i a l'economia personal): la inexperiència ens va conduir a cometre errors i a assumir-los. Crèiem que no era just que se'ns denegués l'ajut, però les normes -avui en dia tan qüestionades per alguns- són les normes, també per a nosaltres. El festival ens va sortir prou bé... i car, però qui fos de la Diputació que ens va denegar la subvenció va actuar com pertocava, amb bon criteri, perquè amb els diners públics no s'hi hauria de jugar mai.

L'escàndol que avui explica en exclusiva en Pep Callol en aquestes pàgines, però, nega la major: hi ha qui es pren els recursos de les administracions, és a dir, els de tots, com un joc. Resulta que hi ha un excap de Màrqueting del Patronat de Turisme, Jaume Marín, que es va arribar a creure que el cotxe que paga l'entitat era seu i que podia anar a buscar la família allà on fos el dia i l'hora que fossin, fins que un radar li va fer una foto que el deixa en molt mal lloc. Resulta que la responsable online de la societat participada majoritàriament per la Diputació i que manega un pressupost de 7,4 milions d'euros, Gemma Suñer, contracta l'empresa de la seva «parella de fet» i dorm tranquil·la. Resulta que l'agència de comunicació en què hi treballa una exempleada del Patronat, Anna Suades, cobra dues vegades per fer una única feina pagada a un preu no pas petit pel Patronat i «ancha es Castilla». Resulta que la Facultat de Turisme de la UdG, que es vol una de les més prestigioses del món, accepta cobrar 24.000 euros per un paperot que podria fer un alumne d'ESO -amb tots els respectes pels estudiants de secundària. I resulta que el degà d'aquesta facultat, Joaquim Majó, és membre del consell d'administració del Patronat i accepta que aquesta societat de la Diputació contracti l'entitat on treballa sense que això li suposi cap conflicte d'interessos.

El president provincial, Miquel Noguer, fa bé de fer -valgui la redundància- net, perquè sembla que el Patronat, més que una societat anònima -així figura al registre mercantil- és, o almenys era, una societat d'amics. D'amics d'aquesta Girona que tan enamora; d'aquesta societat que vessa autoestima i que tan avesada està a donar lliçons de bones maneres. I qui sigui que ho hagi denunciat fa molt bé d'acudir a l'Oficina Antifrau, perquè quatre ulls hi veuen millor que dos. Ara que han aflorat les amistats perilloses sorgides a l'entorn de la fèrtil mamella del Patronat és el moment que l'instructor nomenat per Noguer i l'organisme anticor­rupció que dirigeix el jutge Miguel Ángel Gimeno Jubero vagin fins al fons de l'assumpte. Per esvair dubtes. Per identificar culpables. Per fer justícia, amics.