02 de febrer de 2020
02.02.2020

«La pitjor dificultat per als malalts de càncer és patir la soledat»

01.02.2020 | 23:47
«La pitjor dificultat per als malalts de càncer és patir la soledat»

Fa vuit anys que Albert Díez es va fer voluntari de l'Associació Espanyola contra el Càncer amb l'objectiu de donar suport a pacients que conviuen amb el procés dolorós de la malaltia. Quan era jove va patir càncer de còlon i li van predir tres mesos de vida; contra tot pronòstic, se'n va sortir «gràcies a una actitud positiva».

Albert Díez és un mestre gironí jubilat –actualment té 69 anys i viu a Salt– que va exercir tota la carrera a la Salle de Cassà de la Selva. Fa uns vuit anys, poc després de retirar-se de la docència, va decidir apuntar-se com a voluntari a l'Associació Espanyola contra el Càncer de Girona (AECC). «Quan estava a punt de jubilar-me, un alumne em va explicar que el seu avi tenia càncer i estava bastant desanimat. Com que jo vaig passar per la mateixa situació, vaig decidir anar-lo a veure i donar-li suport. Casualment, la mare de l'alumne és infermera i em va proposar participar en un simposi. Allà vaig conèixer membres de l'AECC», explica Díez.

Malauradament, el primer contacte amb la malaltia el va tenir amb 35 anys, quan li van diagnosticar càncer de còlon. «Va ser una sorpresa totalment inesperada i segons els metges una sentència de mort, ja que em van pronosticar tres mesos de vida», explica Díez qui assegura que mai va arribar a saber el temps que li quedava. És per això que des de l'inici va encarar la malaltia amb una actitud molt positiva i amb molta valentia. «Era jove, feia set o vuit anys que m'havia casat, tenia tres fills petits i una hipoteca per pagar. Mai em vaig plantejar la mort com una cosa propera sinó que tenia l'esperança que me'n sortiria», recorda.


Visita al curandero


Díez remarca que la seva dona és de les poques persones que sabia «el temps que li quedava». «Va sentir a parlar d'un curandero de Riudarenes molt eficaç i em va animar a visitar-lo, igualment no hi perdíem res i també ho combinava amb radioteràpia», explica. «Em va aconsellar fer banys de tota mena, prendre userda liquada i a la nit posar-me una mena de fang humit a sobre la panxa». Tot i que Díez no creia en aquest tipus de teràpies alternatives, va complir amb escreix tot el que li havien dit durant uns mesos. «Al principi, el fang es tornava dur quan em despertava als matins, però al cap d'un temps es tornava cada vegada més tou, com si hagués patit un canvi amb el contacte amb la pell», recorda incrèdul. De seguida va trucar el curandero i li va confirmar que el càncer ja «havia marxat». Sorprenentment, les següents analítiques van anar sortint cada vegada millor fins que es va curar del tot. «Sovint explico aquesta experiència quan faig conferències davant de metges. Veig que riuen sota el nas perquè es pensen que m'ho invento», bromeja. Díez no sap què és el que el va acabar curant però tots els metges van quedar sorpresos per la seva recuperació «impensable».

Per superar el càncer li van haver de fer una colostomia: una obertura artificial al còlon cap a l'exterior. Serveix per eliminar cèl·lules canceroses invisibles. De vegades és necessari extirpar el recte o l'anus, o una part del còlon. En aquest cas el còlon queda desconnectat i cal buscar una alternativa per tal que el cos pugui continuar eliminant els excrements i els gasos. I això és el que li va passar a ell.«Fa més de trenta anys que convisc amb una bossa de colostomia. Al principi va ser molt difícil però amb el pas del temps vaig veure que podia dur una vida normal i continuar fent de mestre, la meva vocació».


Vincle amb l'associació


Albert Díez remarca que el suport de la seva família va ser fonamental per superar el càncer. «La pitjor dificultat amb què es pot trobar una persona malalta és haver de patir el procés sol, sense l'ajuda dels més propers. Per desgràcia hi ha molts casos reals», explica. «Aquesta va ser una de les motivacions per fer-me voluntari a l'AECC: poder acompanyar aquelles persones soles que viuen la part més dura de la malaltia tant a hospitals com a domicilis». Evidentment no és sempre així. «D'altra banda em trobo amb familiars molt entregats que passen molt de temps amb el malalt i quan hi vaig, almenys tenen unes hores per desconnectar».

Díez combina visites al Trueta i a domicilis, un matí a la setmana. Quan va al Trueta, un coordinador assigna deu habitacions a una altra voluntària i a ell. «Al principi parles de temes més superficials i després els pacients es van deixant anar. Per a ells és un gran alleujament perquè sovint és més fàcil desfogar-se amb desconeguts que no pas amb familiars», matisa. Díez lamenta que a vegades no té prou temps per parlar tot el que voldria, «hi ha molts pacients per visitar i que realment necessiten companyia». També destaca que explicar el seu cas «reconforta» i ajuda els pacients a tenir «algú com a exemple de superació».

Considera que la gran majoria el reben «amb els braços oberts» i que amb alguns pacients hi ha establert amistat. També és cert que s'ha trobat amb algun malalt que no l'ha volgut rebre. «Un pacient que tenia càncer de còlon em va dir que no calia que entrés perquè li havien pronosticat poc temps de vida i no necessitava ajuda de ningú. És normal, al principi et rebel·les contra el món i contra tothom», diu. A banda de les habitacions, Díez també va a la sala on els pacients fan quimioteràpia per fer-los «companyia» o donar-los sucs i menjar un cop acaben el tractament. Destaca, especialment, la tasca de tots els professionals sanitaris que «sempre tenen un somriure» per a tots ells.


Respir per a les famílies


Díez reconeix que les visites domiciliàries són molt diferents, ja que el fet de poder fer acompanyament tot un matí li permet «intimar molt més» amb el pacient. «Sovint ja m'esperen amb ganes i estan contents de veure'm. Per no preocupar els familiars m'expliquen totes les seves angoixes i pors i és la manera de desfogar-se. Acabo fent una mica de psicòleg», explica. Aquestes visites permeten als familiars poder sortir de casa tot un matí «per fer les seves coses» i també «esbargir-se una mica». Recorda el cas d'un home que tenia càncer de còlon i tenia una empresa de transport. «Quan estava en la fase més dura del càncer, la seva dona es va haver de fer càrrec del negoci. Li anava molt bé que jo hi anés un matí per poder fer les gestions corresponents. Desgraciadament va morir, però ella em va agrair molt el suport que li vaig donar i encara mantenim el contacte».

A part d'aquestes tasques, també participa en conferències per a estudiants de la Facultat de Medicina i Infermeria. Allà explica la seva experiència personal i comparteix les seves accions com a voluntari. «De fet, quan vaig començar a participar en l'AECC vaig fer diverses formacions per aprendre a com tractar els pacients. No és una tasca fàcil, s'ha de ser molt fort emocionalment perquè molts dels pacients acaben morint», admet. El tipus de càncer més habitual amb què es troba és el de còlon i pulmó en els homes, i el de mama, en les dones. Juntament amb els altres voluntaris, fan trobades amb aquelles persones que es recuperen per tal de mantenir el contacte.


DIA DLE CÀNCER | JORNADA AMB VOLUNTARIS I EXPERTS AL TRUETA

Dimarts vinent, l'AECC organitza una jornada dedicada al càncer en el marc del dia mundial de la malaltia. Al llarg del matí, pacients, familiars, voluntaris, metges, una psicòloga, una infermera i una treballadora social faran xerrades on compartiran les seves experiències en una jornada oberta a tot el públic. L'acte tindrà lloc a l'Hospital Trueta i és una de les accions que l'AECC durà a terme aquests dies. Demà, diumenge, oferirà un «tastet» de musicoteràpia al centre cívic de Santa Eugènia a càrrec de Victòria Carnicer. Un dels esdeveniments més esperats és la cursa anual contra el càncer que té lloc avui a Girona. L'esdeveniment esportiu es divideix en modalitats diferents per atots els públics i gustos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook