«L'Estat només farà un referèndum quan vegi que no té cap més altra opció». I perquè ho faci, cal crear un context favorable. Aquesta és la tesi que sosté l'exconseller de Justícia Carles Mundó en el seu llibre El referèndum inevitable, que ahir va presentar a Girona acompanyat de la diputada Montse Bassa, l'historiador Quim Nadal, el regidor Quim Ayats i el periodista Carles Ribera. En un saló de descans del Teatre Municipal de Girona ple, Mundó va explicar que ell hauria volgut titular el volum Moral de victòria, perquè es mostra convençut que l'independentisme ja ha fet una bona part del camí, tot i que encara li queda el més difícil. Per això, tot i admetre que l'independentisme va «a ritme diferents» i que la societat catalana és «polièdrica», va considerar imprescindible que hi hagi un «diagnòstic compartit», perquè només així s'aconseguiran les condicions «imprescindibles» perquè hi hagi una «majoria inapel·lable» que deixi com a única sortida per a l'Estat la celebració d'un referèndum. A més, Mundó va advertir que, si es vol progressar en aquesta direcció, «no s'han de prendre les decisions més vistoses sinó les més útils».
«Per què el títol del llibre és El referèndum inevitable i no La independència inevitable?», va preguntar un dels assistents a la presentació. Per a Mundó, la resposta és clara: perquè el referèndum és l'eina que genera més consens a Catalunya per mesurar quanta gent està a favor de la independència i, a més, està també reconeguda a nivell internacional. Per això, va considerar que s'han de crear les condicions perquè el màxim de gent ho reclami i l'Estat l'acabi veient com a única sortida. Per aconseguir-ho, tanmateix, va insistir que cal aquest diagnòstic compartit, que és l'únic que conduirà a una estratègia unitària, tot i que va subratllar que unitat no vol dir uniformitat: en un context de «necessària complexitat», va indicar, les diferents forces independentistes poden buscar estratègies compartides. També va advertir que no serà un procés ràpid ni senzill: segons va recordar, Escòcia va necessitar 60 anys perquè el govern britànic accedís a celebrar un referèndum pactat.
La importància del pressupost
Nadal, per la seva banda, va considerar que l'aprovació dels pressupostos ha servit per demostrar que el bon govern pot ser una eina per crear un context favorable al referèndum. «Tenir pressupostos és molt important, perquè no tenir-ne és molt perjudicial, encara que no ho sembli», va advertir. De la mateixa manera, l'exconseller i exalcalde va considerar que, quan se celebri el referèndum, s'hauran d'escoltar totes les veus i sigui quina sigui l'opció guanyadora «no podrà humiliar ni menystenir la que hagi perdut».
En la seva intervenció, Bassa va recordar que ella no va decidir entrar en política «per creuar-se retrets», sinó per «fer propostes». Per això, es va mostrar plenament identificada amb el «referèndum inevitable» defensat per Mundó en el seu llibre.
Finalment, Ayats també va defensar que és necessari que cada vegada hi hagi més gent que pensi que la millor eina perquè la ciutadania de Catalunya tingui una millor qualitat de vida és la República.
