La potabilització d’aigua a l'Amazones és l’objectiu d'un projecte que la UdG realitza amb un soci coneixedor del terreny, la Universitat Nacional de Colòmbia (UNAL), amb el qual volen millorar la qualitat de vida de petites comunitats properes al riu. Per fer-ho, s'implanta i s'ensenya a utilitzar un sistema de membranes d'ultrafiltració sostenible perquè no requereix ni electricitat ni reactius químics, que té capacitat per convertir entre cent i dos-cents litres d'aigua diaris en aptes per al consum humà.
El promotor de la iniciativa és el catedràtic de la Universitat de Girona Ignasi Rodríguez-Roda, membre del grup de recerca del Laboratori d'Enginyeria Química i Ambiental (Lequia) i responsable de l'àrea de Tecnologies i Avaluació de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA). La seva idea d'aplicar a l'Amazones un mètode creat a Austràlia, anomenat «Skyjuice/Squirt» i provat durant emergències humanitàries en més de setanta països, va obtenir una subvenció de l'àrea de Cooperació Universitària al Desenvolupament de la UdG que el docent espera renovar per a una segona fase quan acabi l’actual, a l'estiu.
El projecte «AMAZO-MEM: Sistema descentralitzat de membranes per a la potabilització sostenible d’aigua en comunitats amazòniques. L’aigua potable com a bé comú» va començar el juliol de 2019, quan Rodríguez-Roda va viatjar per primera vegada a Colòmbia per tal de planificar-lo i avaluar el rendiment dels dispositius; una feina que va realitzar amb dos professors de la Universitat colombiana, Santiago R. Duc i John Ch. Donato.
Educació ambiental
De moment com a prova pilot, l’acció intenta desenvolupar un sistema de potabilització senzill i sostenible que supleixi les mancances de la regió, tot adaptant-se als recursos locals i oferint un programa formatiu perquè la gent n’aprengui el funcionament i es conscienciï de la seva utilitat per a les famílies de la zona. Aquest propòsit es correspon amb el vessant social i d’educació ambiental del programa, que la UdG, la UNAL i l’organització sense ànim de lucre Evergreen Institut -amb participació catalana i seu a San Rafael, Perú- desenvolupen de manera col·laborativa.
La implantació i l’extensió d’aquest mètode per tractar l’aigua ajudaria a pal·liar un problema de salut pública perquè, tal com indiquen els responsables del projecte, encara que l’Amazones sigui el riu més cabalós i llarg de la Terra, tant la seva aigua com la dels pous i la provinent de la pluja «necessita ser tractada perquè sigui segura». Ara, però, alerten que «part de la població que viu a la conca de l’Amazones no té accés a l’aigua potable», un fet que causa greus problemes sanitaris.
Sistema provat a l'Onyar
El sistema «Skyjuice/Squirt» aprofita la gravetat per depurar l’aigua amb membranes que, si es netegen bé, es poden reutilitzar i durar anys. L’investigador principal, Ignasi Rodríguez-Roda, explica que, abans de l’Amazones -on remarca que l’aigua va molt carregada de sediments-, «es van fer moltes proves a Girona»; fins a on, la tardor del 2019, es va desplaçar un alumne de la seu de la Universitat Nacional de Colòmbia a la ciutat de Leticia per tal d’«aprendre com anava la membrana a l’Onyar». Una estudiant de Ciències Ambientals de la UdG està fent el seu treball de grau sobre el projecte, dintre del qual ja s’han realitzat tres estades a Colòmbia i a l’estiu es preveu que també hi viatgin dos doctorands.
Rodríguez-Roda aclareix que la segona fase del projecte se centrarà més en la pedagogia que en la tècnica, ja que es vol introduir el mecanisme en comunitats més allunyades del recorregut principal de l’Amazones on la universitat colombiana ha detectat que hi ha més necessitat.
