13 de febrer de 2020
13.02.2020
Diari de Girona

L'Audiència absol els encausats de la UdG i qüestiona l'actuació policial

La sentència remarca que la manifestació al claustre de Lletres l'any 2011 contra les retallades es va exercir legítimament i sense violència, i que els agents de paisà van impedir el dret a la protesta · Conclou que l'entrada dels agents a la universitat no va ser il·lícita perquè no ho recull cap llei

13.02.2020 | 00:08
L'Audiència absol els encausats de la UdG i qüestiona l'actuació policial

La secció quarta de l'Audiència de Girona ha absolt els dotze encausats –deu estudiants i dos treballadors– de la Universitat de Girona (UdG) pels aldarulls que hi va haver el 2011 en una protesta contra les retallades al claustre de la Facultat de Lletres. La sentència remarca que la manifestació es va esdevenir en el «legítim dret a la protesta», sosté que no va ser violenta i a més qüestiona obertament l'actuació policial.

Els fets que s'han jutjat van tenir lloc el 16 de desembre de 2011 durant una protesta contra les retallades convocada a l'exterior de Lletres, ja que s'havia de celebrar un acte del 20è aniversari de la UdG a la sala de graus, on va assistir el llavors president de la Generalitat, Artur Mas. En aquest sentit, la sentència dota de rellevància el context social i concret del dia en qüestió, que indica que estava marcat per «l'empipament intens» dels estudiants i del personal universitari pel fet que se'ls impedís l'entrada a l'acte, on volien mostrar el seu malestar amb una pancarta.

Precisament, el reconeixement per part del tribunal d'aquest context fa que titlli de «mínim racó per a l'expressió» l'espai habilitat pel dispositiu policial a la plaça Sant Domènech, on es van concentrar en un primer moment per rebre el president. «El disseny deixava poc marge a l'expressió del descontentament», subratlla. A més, indica que els manifestants van traslladar-se a un lloc on entenien que «els seus crits de protesta i reivindicacions serien més escoltats», és a dir, al claustre, on van colpejar, «per molestar», una porta de ferro que connecta amb l'aula on se celebrava l'acte. Sense que hagi quedat acreditat que va ser forçada –cosa que assegurava l'acusació–, la porta va obrir-se i els manifestants van intentar col·locar a l'espai buit que quedava una pancarta. «Fins llavors no hi havia hagut cap violència al claustre», assegura la sentència, que contradiu la versió dels policies que al judici van declarar que s'havien produït llançaments d'objectes. «La situació era molesta, però en cap cas violenta».

Precisament en aquest extrem conclou que «l'únic objectiu dels Mossos d'Esquadra de paisà era apartar els manifestants del buit de la porta oberta formant una barrera amb la finalitat d'impedir la protesta, fet que no pot considerar-se com una actuació legítima perquè la queixa no era desmesurada ni impedia l'acte». I ho resol de la següent manera: «L'actuació policial només pot comprendre's des d'una perspectiva d'un mal entès principi d'autoritat», conclou.

Però més enllà de qüestionar el dret a reunió per part de l'autoritat, la sentència afirma que no s'ha acreditat que els acusats fossin responsables de les agressions a diversos policies que van participar en l'operatiu. Només un dels encausats va ser identificat per l'agent afectat, però se l'ha absolt perquè les lesions ja han prescrit. També titlla «d'estranya» la identificació a posteriori que es va fer de tres dels encausats, ja que tot i que els agents van al·legar que eren de fitxers policials, les fotografies no eren de DNI.

D'altra banda, nega que la presència dels agents fos il·lícita, ja que la inviolabilitat universitària no està recollida en cap llei i forma part de «l'imaginari col·lectiu».

La causa s'ha dilatat prop d'una dècada, i de fet va estar paralitzada més de dos anys -que el tribunal qualifica de «gravíssim»-, motiu pel qual la Generalitat, que s'havia personat com a acusació particular i demanava penes de tres anys, va retirar els càrrecs el primer dia de judici al·legant que havien prescrit.

Així, només acusava la Fiscalia, que durant l'última vista ja va fer caure els càrrecs contra sis dels processats i va rebaixar substancialment les penes fins als 11 mesos de presó pels delictes d'atemptat contra l'autoritat, resistència i lesions. Inicialment havia demanat dos anys per als dotze encausats. La sentència no és ferma i es podrà recórrer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades