La secció tercera de l'Audiència de Girona ha absolt un home d'un delicte de violació perquè els Mossos d'Esquadra li van prendre declaració sense la presència d'un advocat. El tribunal ha anul·lat tota la prova respecte d'aquest cas perquè considera que s'han vulnerat els drets fonamentals de l'acusat. En canvi, l'han condemnat a 1 any i 6 mesos de presó per un delicte d'agressió sexual denunciat per una segona víctima que va servir de fil conductor als Mossos per conèixer la presumpta violació que ha quedat sense efectes penals.

Els fets van tenir lloc el 2018 arran d'una denúncia interposada per una dona per intent de violació mentre li feia les tasques de neteja al domicili aquell mateix dia, i que va derivar en la detenció de l'acusat. Amb tot, durant les diligències, l'acusat va assegurar que no sabia qui podia haver interposat la denúncia perquè hi havia «diverses» persones que anaven a netejar-li la casa. Això va fer sospitar els agents que podia haver-hi «més víctimes», i tal com sosté la sentència, en comptes de procedir a explicar a l'acusat que tenia dret a la presència d'un advocat, van fer-li prestar declaració amb la tècnica «d'estirar la llengua» sense fer-li conèixer els seus drets.

En aquest interrogatori viciat els agents van aconseguir el nom d'una de les dones que li havien netejat el domicili anteriorment a la denunciant, a qui van trucar utilitzant el telèfon mòbil de l'acusat i que durant la conversa els va explicar que havia estat violada. No havia interposat denúncia, i el tribunal sosté que en un context lícit és possible que el nom d'aquesta segona víctima no hagués aparegut mai en escena. Cal afegir que els agents que van declarar durant el judici van assegurar que l'acusat va fer aquestes observacions de forma «espontània», un extrem que si s'hagués considerat no comportaria l'anul·lació de facto de la causa, però el tribunal no ha donat per vàlid aquest argument. «No ens trobem davant una manifestació espontània i ho corroboren tant la declaració de l'acusat com dels agents, que diuen que en ser detingut va demanar ser assistit per un advocat d'ofici», rebla.

Així, la presumpta violació que hauria tingut lloc a l'anterior domicili de l'acusat a Girona mentre la dona efectuava tasques domèstiques ha quedat anul·lada. Amb tot el tribunal sosté que si no s'hagués anul·lat per l'error policial, haurien absolt l'acusat perquè la declaració de la víctima no té prou força per tombar la presumpció d'innocència. La manca d'una denúncia, d'informes mèdics i d'altra banda tenint en compte que acusat i víctima haurien mantingut el contacte uns mesos després dels fets fan caure l'acusació.

Condemna per agressió sexual

La sentència dona la raó a l'advocat de la defensa, Narcís Badosa, que ja va plantejar durant el judici, celebrat el 24 de gener, aquesta qüestió per tal de demanar l'anul·lació de totes les actuacions. En canvi, no ha anul·lat la denúncia que va donar lloc a aquest error processal. Condemna a 1 any i 6 mesos de presó l'acusat per un delicte d'agressió sexual, i de fet canvia la tipificació demanada per la Fiscalia, que era de violació en grau de temptativa, perquè considera que no està demostrat que hi hagués voluntat de tenir accés carnal. Les penes per aquest últim extrem són de 6 a 12 anys, mentre que pel primer són d'1 a 5 anys.

La sentència considera demostrat que l'acusat, S.L.B., va oferir feina a una dona que li havia netejat anteriorment el domicili a Girona, on vivia. Aquest va anar a viure a Celrà i va tornar a oferir-li feina, i la dona acceptà. Amb tot, ho feu amb «recel» perquè en converses de telèfon l'acusat li havia demanat que es posés «guapa». Per això va armar-se amb un ganivet que va treure un cop al domicili en qüestió, ja que després d'ensenyar-li la casa i mentre ella netejava una habitació, se li va abraonar i va efectuar-li diversos tocaments de caràcter sexual. Davant la insistència de la víctima que la deixés anar al lavabo per deslliurar-se'n, ell acceptà. Després li va treure la navalla per defensar-se, una qüestió que va introduir la mateixa víctima quan va interposar la denúncia per intent de violació, i que la defensa considerava d'ànim delictiu. El tribunal, en canvi, ho considera «raonable» per la desconfiança cap a l'acusat, però aquest no va fer-ne mai referència en fase d'instrucció. «És curiós que l'acusat es limiti a negar-ho tot, inclús que la víctima vingués a netejar la casa, inclús nega allò que no el perjudica», escriu la sentència.

Per això, més enllà de la pena de presó per l'agressió sexual, que apliquen en la seva meitat inferior, també li imposen una multa per lesions lleus i una indemnització de 5.000 euros pels danys morals. La Fiscalia demanava 13 anys pels dos delictes sexuals.

La sentència es pot recórrer.