15 de febrer de 2020
15.02.2020

Expedients de fa prop d'un segle, destruïts per fer lloc als atapeïts jutjats gironins

Es tracta de més de 67 metres lineals de documents prescrits de casos judicials menors

15.02.2020 | 01:27
A l'esquerra, els treballadors de la Junta amb els expedients. A la dreta, l'arxiu judicial de Figueres.

Més de 20 mil expedients de judicis lleus entre el 1045 i el 1998 desapareixeran dels arxius dels atapeïts jutjats gironins. Havent exclòs prèviament els que tenen valor històric i els que mostren els canvis legislatius haguts des del 1945, el Departament de Justícia ha decidit alliberar espai fent servir la trituradora.

Es tracta de més de 67 metres lineals de documents prescrits de casos judicials menors custodiats fins ara als jutjats de la Bisbal d'Empordà, Figueres i Girona, dels quals el gruix correspon a aquests últims. Concretament s'alliberaràn 13.887 documents que corresponen al jutjat municipal -denominació dels òrgans que actuaven en l'àmbit local-, jutjats de districte -denominació genèrica posterior- i al Jutjat de Primera Instància i Instrucció 4, tot plegat generat entre el 1985 i el 1998.

Tot i això, encara se'n conservaran 1.663, que es traslladaran als arxius centrals de Justícia, per la qual cosa els arxius «expurgats» podran comptar amb un espai que, tenint en compte l'alt volum de litigis, va car.

Pel que fa als arxius eliminats dels jutjats de la Bisbal i Figueres, els més antics es remunten al 1996, i tots corresponen a diversos dels ja actuals Jutjats de Primera Instància i Instrucció dels municipis. De Figueres, s'eliminen 6.650 expedients i només se'n conservaran 705. A la Bisbal, se n'eliminen els 1.578 que tenien arxivats.

La suma d'espai alliberat arriba als 22.213 expedients, d'un total de 24.483 que s'han avaluat. Es tracta d'una acció que ha dirigit la Junta d'Expurgació, òrgan del Departament de Justícia encarregat de fer complir el Reial decret de 2003 de «modernització dels arxius judicials». Amb tot, el gruix d'expedients que a nivell català sobrepassen els 200 mil encara no han estat eliminats, una fita que primer haurà de passar per un segon filtre: el dels ciutadans interessats. Aquells que tinguin, segons subratlla la Junta, un interès legítim a obtenir algun expedient encara poden sol·licitar-ne el retorn, i no serà fins el 29 de gener que acabarà el termini per reclamar. Serà llavors quan la destrucció es farà efectiva.


Conservar o destruir

La decisió de si tirar pel dret o preservar els arxius és en primer lloc potestat de la Junta d'Expurgació, un organisme que existeix a tot l'Estat i que també decideix què es conserva. Amb tot, prèviament ha rebut una proposta de cada òrgan pels judicis de faltes que es poden eliminar. Segons assenyala Justícia, es poden destruir tots aquells expedients que tinguin més de 15 anys des de la data que han estat arxivats provisionalment. En el mateix sentit, els jutjats també presenten un llistat dels que caldria conservar, pel seu valor jurídic, informatiu, històric o cultural, que es transfereixen als arxius històrics de la Generalitat perquè els experts els puguin consultar.

De tots els documents analitzats a Catalunya, encara es conservaran 19.000 expedients pel seu valor històric.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook