16 de febrer de 2020
16.02.2020

Girona comença l'any amb 380 places per a menors migrants sols, 141 creades el 2019

La DGAIA planifica el 2020 pensant que les arribades seran com l'any passat, que a les comarques gironines van caure un 35%

16.02.2020 | 00:27
Un dels recursos per als joves migrants, un taller d'alfabetització de Càritas, el desembre de 2018.

Les comarques de Girona han començat el 2020 amb 42 centres específics per a infants i adolescents migrants sols que ofereixen 380 places, el 37% de les quals es van crear l'any passat: 141, en concret, que es reparteixen en dinou serveis oberts durant el 2019. Entre juny del 2017 i l'acabament del 2018, quan es van registrar les xifres d'arribades més altes, la Generalitat va habilitar setze equipaments nous amb 247 places en diferents municipis gironins. Ara, hi ha recursos per atendre joves desemparats a l'Alt i el Baix Empordà, la Garrotxa, el Ripollès, el Gironès, el Pla de l'Estany i la Selva.

L'any passat es va tancar amb un marcat descens de menors estrangers que arribaven a Girona sense cap referent adult en comparació amb el 2018 –la disminució va ser d'un 35,3%. Pel que fa al 2020, la directora general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), Ester Cabanes, va explicar que «l'hem planificat pensant que les arribades seran com el 2019, reduint els centres més grans i preveient recursos més petits per a joves de 16 a 21 anys». Moltes de les places, que poden incrementar-se, es gestionen a través d'entitats del tercer sector.

«El problema –va admetre Cabanes– és que no sabem si serà així», ja que els joves «van deixar de venir en el moment en què es van reforçar les fronteres al Marroc perquè l'emigració no traspassi cap a Europa». Aquest fet es va produir a l'estiu quan, tal com va confirmar el Ministeri de l'Interior, es van aportar diners amb aquesta finalitat a les forces de seguretat marroquines, tant a través de fons europeus com dels pressupostos de l'Estat. La responsable d'Infància va remarcar que «sabem que els nois estan a les fronteres perquè parlem amb entitats internacionals que treballen en el territori, com Save the Children, la Creu Roja o l'Agència de l'ONU per als refugiats (ACNUR), i ens diuen que estan allà». «Si això canvia en algun moment, no depèn de nosaltres, sinó del regne del Marroc, del Govern de l'Estat...», va afegir Cabanes.


Suport més enllà dels 18 anys

Sigui com sigui, la Generalitat aposta per estendre el suport més enllà de la majoria d'edat –tal com ja estan fent l'administració i el tercer sector– amb projectes que persegueixen un objectiu doble: «Allargues l'estada dels nois i hi ha més temps per fer els tràmits i una inclusió real a la societat perquè, sinó, és més complicat», va dir la directora de la DGAIA. També va recordar que aquest recurs ja existia a la cartera de serveis socials, «però ara hi ha més població».

El pla del Departament de Treball, Afers socials i Famílies implica «anar reconvertint places de primera acollida en altres de suport, en pisos repartits per tota la geografia catalana perquè –va apuntar Cabanes– no es concentrin enlloc». I va remarcar que el procediment «és complicat perquè has de decidir el lloc, parlar amb els ens locals i veure els recursos que hi ha a cada municipi, on potser no hi ha pisos prou grans i t'ho has de replantejar».

La directora de la DGAIA va informar que a les comarques de Girona també es convertiran centres d'acollida grans en equipaments més petits; però va deixar clar que «no tancarem tots els centres de primera acollida sinó que els anirem fent més petits, i apostem per pisos amb quatre o cinc places».

Cabanes va insistir que s'ha d'«intentar no desarrelar els joves, que han de formar-se i integrar-se». Amb aquest propòsit, Ester Cabanes va subratllar que, a més d'aprendre català, la majoria de les noies i els nois fan cursos pensant en l'ocupació laboral, esport i altres activitats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook