S'obre la porta de la sala de vistes on s'ha de celebrar el judici. Fa estona que els advocats, fiscal i tribunal són a dins, mentre la resta d'implicats esperen fora. El secretariat judicial obre la porta, però en comptes de cridar per ordre els testimonis que han de participar anuncia que el judici ha quedat suspès. Els motius poden ser diversos: des d'errors en la documentació del cas que impedeixen efectuar amb garanties la vista fins a incompareixences justificades o també injustificades. «La setmana passada me'n van suspendre un perquè l'acusat es va presentar begut, i el metge forense va determinar que no podria aguantar tota una vista en aquestes condicions», explica l'advocat gironí Narcís Badosa. «En la meva experiència, el motiu que explica la suspensió és precisament la incompareixença de l'acusat», sosté.
Amb tot, no comparèixer com a acusat no queda impune. Si l'acusat no es presenta i s'enfronta a penes de menys de dos anys, el tribunal pot decidir fer el judici sense ell, i si no es presenta diverses vegades, el jutge pot demanar a la policia que el porti detingut.
En casos en què cal jutjar més d'un acusat, pot succeir que un d'ells estigui desaparegut i que no se'l trobi. «El tribunal el pot declarar rebel i el judici pot continuar, però s'haurà de celebrar una altra vista per al que no ha estat trobat», indica Badosa.
Els testimonis també fallen, i no comparèixer tot i tenir una citació judicial exposa a qui s'arrisca a multes d'entre 500 i 5.000 euros. De fet, tothom que resideixi en territori espanyol està obligat a acatar una citació judicial, amb només dues excepcions: la monarquia i la diplomàcia acreditada. Així, incomplir una citació pot comportar la detenció del testimoni incomparegut o per contra suspendre el judici si així ho considera el jutge. Si es desoeix una citació judicial dues vegades (sempre sense justificació) es pot incórrer en un delicte d'obstrucció a la justícia.
«És bo segons el cas»
Un judici ha estat suspès perquè l'oficina judicial ha oblidat citar l'advocat de l'Estat en un litigi que té com a perjudicat un organisme públic. La suspensió és automàtica, perquè l'Estat té dret a personar-se com a acusació.
D'errors d'aquesta mena també se'n donen. S'ha de tornar a començar: fer un exhort, carta certificada, nou assenyalament... Però això no sempre és vist com un perjudici pels lletrats. «De vegades, segons el cas que tinguis, és bo. Pots preparar més bé la defensa, i el fet que es dilati el màxim possible et permet poder optar a un atenuant de dilacions indegudes», subratlla Badosa.
Amb tot, això suposa maldecaps no només per als que han comparegut, sinó també per a l'administració. Suspendre un judici reinicia tota la maquinària, ja que caldrà tornar a asseure magistrats, advocats i acusacions per acordar nova vista. «És un tema que genera un perjudici important», sosté Fernando Lacaba, president de l'Audiència de Girona. «Sobretot als casos penals, on l'índex de suspensió és molt alt. En aquests casos, i a diferència del civil, renunciar a un testimoni que podria ser clau pel sentit de la sentència és molt més delicat perquè l'acusat s'enfronta a penes de presó i això podria generar indefensió», argumenta. A més, tot i que a vegades es pot optar per la declaració via videoconferència, Lacaba sosté que «no té la mateixa força, perquè els gestos i certs comportaments poden ser importants perquè el tribunal valori la seva credibilitat. Sempre és preferible que la prova sigui presencial», afirma.
El perjudici econòmic és també important: el testimoni té dret a una indemnització per les despeses ocasionades durant la citació, i això ho paga Justícia. En total, Lacaba assenyala que les suspensions ronden del 25 al 30%.
La Llei d'Enjudiciament Criminal recull aquest supòsit, però l'enquadra més aviat a supòsits com ara la incompareixença per malaltia. La sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictat normes adreçades a les suspensions demanant que siguin una «excepció». L'alternativa és realitzar el judici sense l'incomparegut i efectuar una segona part posteriorment. Això no és tan corrent, perquè s'ha d'assenyalar com a màxim un mes després. «És un drama, sobretot en l'àmbit penal, on és més comú del que hauria de ser», subratlla l'advocat Ramon Quintano. «És una pèrdua de temps i recursos per a l'administració i per als advocats, que s'han de tornar a preparar el judici», remarca. «Per a l'acusat, també suposa reviure un episodi que vols enterrar i deixar enrere», conclou.
