16 de febrer de 2020
16.02.2020

La volatilitat és aquí per quedar-se

16.02.2020 | 00:27

Legislatura acabada

Recordo perfectament els principis d'abril de 2011, quan la dura situació de la recessió econòmica va carbonitzar la possibilitat que el president Zapatero es presentés a unes terceres eleccions. En pocs dies es va executar el pla sincronitzat: Zapatero va anunciar que renunciava a tornar-se a presentar i amb ell s'emportava tot el cost del desgast polític, es nomenava Pérez-Rubalcaba vice-president primer del Govern i candidat a les següents eleccions i s'anunciaven eleccions per a l'octubre d'aquell mateix any. Tot de forma sincronitzada. Res de l'altre món. Només política. Què ha succeït a la política catalana en les últimes setmanes? S'anuncia el trencament de la confiança en el si del Govern, s'anuncien noves eleccions i qui anuncia els nous comicis no té definit el candidat a la presidència de la Generalitat de la seva pròpia formació. Manual de tot el que no s'ha de fer. I, a més, ara alguns intenten estirar la legislatura fins a la tardor.

On s'ha vist això? Quan un president anuncia eleccions ja ha de comunicar quan se celebraran. Si no, no ho anuncia. La convocatòria d'eleccions pel trencament de la confiança en el si del Govern és el final precipitat de la legislatura... arreu... menys en aquestes terres. Però la legislatura està esgotada. Manca l'aprovació dels pressupostos. Tinc elements per pensar que la sentència del Tribunal Suprem sobre la inhabilitació del president sortint no serà imminent, sinó que anirà per llarg. Eleccions com més aviat millor. Hem perdut tant el sentit institucional que fins i tot el qui anuncia el final de la legislatura està envoltat de persones que la volen estirar «una mica més». És hora de donar la veu i el vot als ciutadans.

Les coses que importen

Primera sessió de control al Govern de la nova legislatura. A poques hores que es cancel·li el Congrés Mundial de la Telefonia, sentint ja la reverberació del malestar en el món de la pagesia... Què ocupa el temps del PP i els seus fills putatius en el marcatge al Govern? Veneçuela. Intentar desgastar el Govern nounat amb Veneçuela. El rendiment de la política internacional com a factor de desgast al Govern de torn succeeix en comptades ocasions.

Va succeir en el cas de l'alineament del PP amb la invasió d'Iraq el 2003. No ha passat amb Veneçuela aquestes últimes setmanes. El cas pràctic: aterra a l'aeroport de Madrid un avió oficial procedent de Veneçuela on viatja el ministre de Turisme per assistir al Fitur.

Resulta que en el mateix avió hi viatja la vicepresidenta del país, que fa escala en un trajecte que la porta fins a Ankara. Què hauria fet un Govern del Partit Popular? Què hauria fet de diferent del que va fer el Govern socialista? La gestió del ministre José Luís Ábalos ha estat premiada i aquesta setmana, quan han dimitit de l'escó de diputats la gran majoria de ministres, Ábalos s'ha quedat amb l'escó i n'ha sortit reforçat. Quina arrencada de legislatura més mal aprofitada per part de l'oposició.

Lleó existeix

L'Espanya buidada es remou. Per avui s'espera una gran manifestació a Lleó, que ha recuperat la reivindicació d'una autonomia pròpia. El Govern de l'Estat haurà de fer front a aquest malestar i li haurà de dedicar temps i, sobretot, recursos. Catalunya deixarà de quasi monopolitzar el debat polític espanyol. I quan baixi la intensitat dels focus ens preguntarem si s'han jugat totes les cartes que la negociació política i l'aritmètica donen als partits catalans. Definitivament, els partits catalans han de negociar a fons els pressupostos de l'Estat, perquè són aritmèticament indispensables. Els càtars, els puristes, els del tot o res... els del «com pitjor millor» no voldran negociar res. I mostraran la seva esterilitat política. Si negocies i votes, existeixes. Aquí a Catalunya i ara també a Terol.


Volatilitat persistent

El politòleg Oriol Bartomeus acaba de publicar un molt interessant llibre amb el títol El terremoto silencioso, un assaig sobre l'evolució del comportament electoral per generacions. En una entrevista a InfoLibre, Bartomeus afirma que «la volatilitat està aquí per quedar-se». La carta de navegació dels nous temps ens indica que el vot és menys fidel que mai i que el que en unes eleccions és una gran flamarada (Ciutadans tenia la vicepresidència del Govern central i un grapat de ministeris a tocar), en les següents pot ser la residualitat. I que en les eleccions catalanes que venen la permeabilitat de vot dintre del món nacionalista serà rellevant entre els actors actuals i el que pugui sorgir. L'última enquesta del CEO de gener deixava una dada espectacular. En el quadre de posicionament dels partits polítics en els dos vectors tradicionals: ideologia (dreta-esquerra) i identitat nacional (català-espanyol), l'espai del centre i nacionalista està absolutament buit. La ciència política és molt útil per entendre millor on som i preveure comportaments. Sempre tenint present que la volatilitat és aquí per quedar-se.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit