Va ser escollit en un congrés plàcid. En quina situació es troba ara mateix el PSC gironí?

Ens tornem a trobar en un bon moment. Hem tingut uns anys complicats, però el reflex que tornem a estar en un bon moment és el resultat d'aquest congrés, per la seva tranquil·litat i pel que fet que hi hagués gent nova de totes les comarques. Hem oxigenat una altra vegada el partit, i això és molt important. Tenim ganes de tornar a ser determinants. Hem tornat a assentar-nos en una línia creixent al llarg del darrer cicle electoral, en molts espais del territori on havíem passat moments complicats.

La propera contesa electoral seran les eleccions al Parlament. Es tornaran a presentar com el referent del constitucionalisme a les comarques gironines?

Això del referent constitucionalista pot tenir lectures mal enteses per la deformació de conceptes que s'ha fet. És evident que som la força no independentista més determinant a les comarques gironines, però no hem jugat ni a l'unionisme furibund ni al constitucionalisme mal entès de Ciutadans. Ocupem aquest espai de consens, que creiem que és el que està en creixement. Volem ser el referent de l'espai que teixeix ponts a Catalunya i a Espanya. Per tant, som constitucionalistes en tant que defensem el que diu la Constitució, que és la fraternitat entre totes les comunitats a Espanya.

ERC i JxCat, tanmateix, estan dient cada cop més fort que no tenen cap intenció de pactar amb el PSC.

La imprudència o els maximalismes en precampanya poden ser un llast molt perillós, perquè quan passen les eleccions, allò que hem dit queda molt ben registrat i l'hemeroteca es converteix en un enemic terrible. Per tant, entenc la situació en què es poden trobar aquests partits, però ells mateixos desmenteixen les seves paraules quan ens han trobat per donar governabilitat a diferents institucions. En tot cas, nosaltres seguirem essent un partit sensat, i qui vulgui mantenir postures sensates ens trobarà per dotar de governabilitat les nostres institucions, cosa que hem trobat a faltar a Catalunya els últims anys.

Després de les eleccions, doncs, treballaran per aconseguir un govern d'esquerres?

Nosaltres, el que no farem és tornar a posar en mans d'irresponsables el país. La Generalitat era una institució amb un prestigi envejable, i al llarg de tots aquests anys això ho hem perjudicat. Per tant, una de les grans lluites del proper mandat serà començar a reconstruir el prestigi de la institució. El govern que surti haurà de ser de tothom, no pot ser un govern independentista furibund. I a dia d'avui, qui millor pot encapçalar tots aquests reptes és el PSC. Estic convençut que aquest tercer espai que hem generat entre els dos pols s'enforteix i té una acceptació cada cop més àmplia.

Què espera de la taula de diàleg, si s'acaba fent, sigui amb mediador o sense?

El primer que han de fer algunes parts és intentar no dinamitar-la. Hi ha parts que tenim molt clar que volem que funcioni, que sigui el desllorigador de bona part del conflicte. I amb relació al mediador, em sabria molt de greu que encara hi hagi formacions que estiguin instal·lades en el «prefereixo dinamitar-ho tot» i continuar amb la via de «com pitjor, millor». Perquè a dia d'avui, ja hi ha molts més catalans que el que desitgen és canviar aquesta situació pel «com millor, millor», perquè ens beneficia a tots plegats.

Entrant en la seva faceta com a diputat al Congrés, quines seran les prioritats del pressupost per a les comarques gironines?

Una de les coses que hem de poder desencallar de manera immediata és l'Arxiu Provincial. El tracte estava fet, tot estava a punt i el ministeri tenia els diners, fins que, no se sap per què, l'Ajuntament va fer un tomb sobre les peces que volia bescanviar i ho va embolicar tot. Per això, celebro que ara el regidor Carles Ribas digui que les coses estan encarrilades. Això s'ha de desencallar, perquè seria inexplicable que, després de tenir les partides i els projectes, des de l'Ajuntament s'hagués embolicat una inversió que és fantàstica.

Què passarà amb el desdoblament de l'N-II?

És una infraestructura sempre complicada. Sembla que els trams del sud ja estaran gairebé tots: queda l'accés de Vidreres, que s'ha de fer un darrer estudi, però s'acabarà desencallant. Però el gran repte que tenim ara són els trams del nord.

Segueixen apostant per desdoblar el tram nord tot i l'alliberament de l'autopista?

Tenen usos diferents. L'N-II, o la futura A-2, serveix per distribuir gent del territori, mentre que l'autopista rep més trànsit de camions i de trajectes llargs. L'autopista no té prou sortides per fer la capil·laritat de l'N-II, amb entrades i sortides més específiques cap a parts de l'Empordà. A més, l'N-II seguirà tenint un component de perillositat, de manera que el mínim és fer-hi unes adequacions.

Es quedarà només en adequacions, doncs?

No. La planificació és desdoblar els trams.

Demanaran que s'hi destinin partides?

Sí, defensarem que hi hagi partides per continuar amb el desdoblament. El que no podem dir és: «Miri, faré uns pressupostos i desdoblaré tota l'N-II l'any que ve». El que procurarem és que es facin els passos necessaris perquè es vagin desencallant tots aquests trams, que són complexos, i hi ha prioritats: encreuaments perillosos, variants... Ho seguirem demanant i sabem que el govern hi és. És un procés llarg, no és fàcil perquè no hi ha la mateixa disponibilitat pressupostària d'èpoques anteriors, però mica en mica anem fent.

Hi ha més prioritats?

Tenim camins de ronda, sobretot després del Gloria, que s'han d'acabar. I tenim, tot i que falta posar-se d'acord amb les diferents institucions, el pas a nivell de Flaçà. Era un tema que ja estava desencallat en el darrer pressupost, que no es va aprovar. I aquest cop serà més important que mai l'augment de partides per al manteniment de les platges i el litoral. És un tema que sempre ens preocupa, i tots els diputats gironins, des del govern i l'oposició, sempre ens hi hem esforçat. Nosaltres ara formem part del govern de coalició i procurarem fer valdre tot això.

I el baixador del TAV a l'aeroport?

Ara s'han de fer els estudis previs i d'idoneïtat, perquè una infraestructura que requereix una inversió notable necessita estar ben estudiada prèviament.