La pobresa infantil s'ha agreujat amb la crisi econòmica i ha empitjorat al llarg de l'última dècada, sobretot a les llars amb dos pares i només treballa un. En aquestes famílies, el risc de pobresa que afecta les criatures ha crescut un 35,5%, fins a situar-se en el 48,1%, tal com alerta un estudi de la professora d'Economia de la Universitat de Girona Sara Ayllón per a l'últim dossier de l'Observatori Social de 'la Caixa'.
Després d'analitzar dades corresponents a diferents tipus de famílies, Ayllón es va adonar que «per a qui ha empitjorat més la situació» és per a les llars que tenen una parella al capdavant i només treballa un dels seus membres. A aquest fet hi va relacionar «les taxes d'atur, que han augmentat moltíssim i persones que treballen ho fan en la precarietat».
El seu informe, titulat «L'impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil», constata «la precarietat de les famílies on hi ha baixa intensitat laboral»; és a dir, que «podrien treballar més hores i no ho fan», ja que «no és tant que es tingui feina o no, sinó les condicions d'aquesta feina perquè poden ser poques hores o mal pagades». La investigadora expressa la seva preocupació perquè la relació entre aquest fenomen i la pobresa infantil s'ha intensificat, «de manera que gairebé nou de cada deu infants que viuen un una llar amb baixa intensitat laboral són pobres».
L'experta de la UdG ha analitzat «la pobresa ancorada» en comptes de la relativa -un paràmetre més habitual- perquè la primera parteix d'un llindar de pobresa fix, que en aquest cas s'ha establert el primer any de la crisi, el 2008, i s'actualitza d'acord amb l'evolució dels preus. Ayllón va explicar que darrere d'aquesta elecció hi ha «una concepció ètica» i que la pobresa ancorada «reflecteix millor l'empobriment de la societat durant un període de crisi».
La professora obre el seu article, inclòs en el dossier «Encarar-se a la pobresa infantil» de l'Observatori Social de 'la Caixa', tot afirmant que «la recessió econòmica que es va iniciar el 2008 va tenir conseqüències dramàtiques per als infants i va agreujar una situació que ja era molt preocupant abans de la crisi», i avisa que «el benestar dels nens va empitjorar especialment del 2008 al 2014». En el seu escrit, Ayllón remarca que, «tot i una lleugera millora en aquests darrers anys, les taxes de pobresa infantil són encara avui de les més altes d'Europa»; i adverteix que «la taxa de pobresa ancorada entre els infants és encara molt superior a la prèvia a la crisi».
Les conclusions de la doctora en Economia de la UdG es refereixen a Espanya, l'àmbit en el qual se circumscriu l'estudi, però va considerar que «em sorprendria molt que les dades no fossin aplicables a Girona».
El risc més alt el pateixen els infants que viuen en llars monoparentals en què el pare o la mare no tenen feina o estan amb els dos, però cap d'ells treballa; en relació amb aquests últims, el 2018, vuit de cada deu menors que convivien amb ambdós pares a l'atur eren pobres. Ara bé, tal com diu l'informe, que un d'ells tingui feina «no garanteix necessàriament una vida digna» i el risc de pobresa és «especialment elevat» per als fills de famílies nombroses, sobretot si conviuen amb un sol progenitor.
Prestacions insuficients
Per Sara Ayllón, urgeix «dotar la prestació per fill a càrrec d'una quantitat de diners realment rellevant». L'experta va aclarir que aquesta ajuda ja existeix, però «avui és de 341 euros a l'any, de 28 euros al mes» -va exclamar- i per accedir-hi l'administració exigeix que la renda familiar no superi els 12.000 anuals.
En casos de pobresa extrema, amb «menys de 4.670 euros -va apuntar-, poden arribar a cobrar-ne 588 a l'any per fill a càrrec». «Abans de la crisi no teníem una xarxa de protecció per a la família amb nens i això no ha canviat», va lamentar.
