L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) xifra en uns 42 milions d'euros els danys causats pel Gloria arreu de Catalunya. L'adjunt a gerència per a la coordinació territorial, Diego Moxó, ha desgranat que el gruix de la factura, 24 milions, seran per restaurar lleres dels rius i les infraestructures de defensa que eviten que es desbordin en episodis de pluja i que van quedar malmeses durant el temporal. 11 milions més seran per reparar canalitzacions del sistema d'abastament i, finalment, 7 milions per als danys als sistemes de sanejament. A les comarques gironines, els estralls a lleres pugen a 17,5 milions. Moxó ha destacat que l'ACA assumirà "el 100%" del cost de reparació de lleres i la mota del Ter i treballarà en coordinació amb els ajuntaments.
Un mes després del Gloria, la valoració provisional de l'ACA és que caldran 42 MEUR per arreglar els desperfectes que el temporal va causar als rius catalans. En concret, per restaurar lleres, motes i estructures de defensa que eviten els desbordaments, arreglar i substituir canalitzacions del sistema d'abastament i reparar els estralls als sistemes de sanejament.
Segons ha explicat l'adjunt a gerència per a la coordinació territorial de l'ACA, Diego Moxó, dels 24 milions de la partida que destinaran a lleres i sistemes de defensa dels rius, 17,5 MEUR seran per a les comarques gironines. "Especialment per al Ter, però també per al Fluvià i altres cursos secundaris", ha concretat Moxó.
El darrer dia de temporal, el 23 de gener, l'augment del cabal per les pluges i el desembassament d'aigua del pantà de Susqueda van fer desbordar el Ter en alguns punts, com a la ciutat de Girona i a poblacions del Baix Ter.
La mota del Ter, l'estructura que frena les inundacions provocades per crescudes del riu i evita que l'aigua arribi a zones poblades, va cedir en alguns punts del Baix Empordà, com a Verges, la Tallada d'Empordà o a Torroella de Montgrí, on el trencament de la mota també va rebentar sistemes de canalització d'aigua potable.
Moxó ha assegurat que "tots els costos de reparació de lleres, canalitzacions o de motes del Ter afectades, seran assumits al 100% per l'Agència Catalana de l'Aigua". L'adjunt a gerència remarca que treballaran en col·laboració amb totes les administracions però que el finançament "anirà a càrrec de l'ACA". També ha afirmat que explicaran detalladament ajuntament per ajuntaments les accions que preveuen dur a terme.
El desembassament del pantà va despertar les queixes d'alguns alcaldes que acusaven l'ACA d'haver actuat tard per preservar les reserves d'aigua fins que la presa ja va estar per sobre de la seva capacitat. En aquest sentit, el director de l'àrea d'abastament de l'ACA, Jordi Molist, ha recordat en una entrevista a l'ACN que "l'aigua és un recurs molt valuós", sobretot tenint en compte que els sistemes catalans són "deficitaris".
Preservar les reserves
"Cada decisió de desembassament s'ha d'analitzar amb molta prudència per salvaguardar el recurs", ha dit Molist que també demana "no particularitzar" l'abastament d'aigua del Ter amb les necessitats de l'àrea de Barcelona. El director d'abastament ha subratllat que el Ter abasteix dotze comarques i afirma que el 60% de l'aigua es destina "a necessitats ambientals, de regadiu i d'abastament de la pròpia conca". "Hem de pensar en conjunt del país", ha dit.
Segons dades de l'ACA, els embassaments del Ter estaven a un 68% el 20 de gener (63% Sau i al 72% Susqueda) mentre que el 17 de febrer se situaven en el 91% (90% Sau i el 92% Susqueda). "Actualment, estem deixant anar cabals superiors als normals perquè els cabals d'entrada estan per sobre dels habituals", ha concretat Molist que detalla que es mantindran en aquests termes "a no ser que hi hagi un anunci d'un nou front". Aleshores, estudiarien les necessitats de desembassar aigua seguint els nivells que marquen les normes de seguretat de la presa.
Una altra crítica d'alcaldes o entitats ecologistes després del pas de la borrasca Gloria ha estat per l'estat de les lleres. Diego Moxó admet que "segurament estaven molt per sota" de la situació òptima i ho emmarca en la "manca de disponibilitat pressupostària" entre els anys 2010 i 2016. L'adjunt a gerència destaca que la inversió es va començar a recuperar a partir del 2017 i que, per a aquest 2020, preveuen un import anual de 5 milions per "recuperar l'estat que haurien de tenir per afrontar episodis com el de les inundacions recents".
7,7 milions a la dessalinitzadora de la Tordera
El temporal va causar estralls a la dessalinitzadora de la Tordera. Segons concreta Molist a l'ACN, hi ha hagut desperfectes en les captacions d'immissió per l'entrada d'aigua marina i els càlculs amb els quals treballen és que arreglar els danys costi un màxim de 7,7 milions. "Fins que no tinguem la quantificació detallada, no podrem donar la xifra final", ha detallat Molist.
Una dotzena d'entitats ecologistes i de medi natural i una quarantena de científics tècnics i estudiosos de la Tordera van signar un manifest que plantejava un seguit de mesures que consideren que caldria "prioritzar" per evitar que futures riuades provoquin tants danys materials. Entre aquestes, hi havia ubicar la caseta i els tubs de l'emissari i de captació de la dessalinitzadora en un altre emplaçament més allunyat del riu. També apostaven per promoure l'ús d'aquestes instal·lacions (amb capacitat de produir 20 hectòmetres cúbics anuals i 80 quan s'hagi ampliat) per reduir l'aigua captada del riu, que és d'uns 44.
El director de l'àrea d'abastament de l'ACA assenyala que la posada en servei de la dessalinitzadora ja ha suposat "una millora molt important" dels aqüífers que, en alguns punts, han passat d'estar a vuit metres per sota del nivell del mar a situar-se entre dos metres negatius i tres metres positius. "Ja no es considera que estiguin en mal estat però sí en risc", ha dit Molist que sosté que la situació anirà a millor amb el nou pla de gestió, que permetrà fer un "nou pas" en la planificació del regim d'extraccions per reduir la pressió dels aqüífers, sobretot durant els mesos d'estiu.
