La Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona, juntament amb la resta d'escoles universitàries públiques i privades que preparen mestres, s'oposa a la formació de docents de primària a distància, tal com farà la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El Consell Interuniversitari de Catalunya ho va aprovar dimecres, ignorant l'oposició que la proposta va generar de bon principi entre els degans i els rectors de les universitats que imparteixen aquests ensenyaments.
Les nou facultats d'Educació que existeixen a les universitats catalanes han signat un comunicat en el qual deixen clara la seva negativa a «promoure i impulsar els estudis de formació inicial de mestres a distància a Catalunya», bàsicament per una raó de qualitat i perquè entenen que es necessita una «interrelació personal, l'equilibri emocional, la socialització professional o la vinculació teoria-pràctica, que amb els estudis en línia no es poden garantir més enllà de les pràctiques». En la seva opinió, la mesura respon a una qüestió quantitativa i no qualitativa, i alerten que pot afectar l'existència del programa de Millora i Innovació en la Formació de mestres (MIF) i de les proves d'aptitud personal (PAP) que s'exigeixen als aspirants a cursar magisteri, a més de la selectivitat.
«Limitacions i incerteses»
Els responsables dels estudis d'Educació denuncien que dintre del MIF mai s'ha acordat ni considerat prioritari «oferir la formació de mestres en línia» i, tot i que defensen la validesa de la metodologia a distància i l'ús de les noves tecnologies, adverteixen de «limitacions i incerteses per a finalitats formatives específiques», com ara preparar mestres.
A més d'apuntar que la formació de mestres per internet és pràcticament inexistent a Europa, aclareixen que només posen en dubte aquest mètode en estudis en els quals «són essencials l'adquisició de competències relacionals i socials».
La degana de la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona, va explicar que l'argument per rebutjar la formació inicial de mestres a distància «és de qualitat» i va remarcar que la negativa no es limita als degans sinó també als rectors, que estaven presents a la junta del Consell Interuniversitari que ho va aprovar. En aquest cas, i a diferència del procediment habitual, la degana va indicar que es va fer valer el caràcter consultiu de l'òrgan per no sotmetre aquest punt a votació. «Ens temíem que era una decisió presa i l'enuig és major perquè hem participat en reunions en què hem perdut el temps», va afegir.
Vila va recordar que l'assumpte va sorgir el 2018, però llavors «la Direcció general d'Universitats ho va tenir en stand-by un any», fins que «el setembre del 2019 va tornar a sortir el tema i la UOC ja tenia a punt la memòria». Després de manifestar-se en contra en diversos fòrums, quan van veure que la Conselleria «ho havia analitzat i tirava endavant, al novembre vam emetre el primer comunicat públic de rebuig», va dir.
Les dues justificacions principals que els han donat per avalar la creació del grau a distància és els centenars de catalans que l'estudien en altres universitats de l'Estat i que el perfil dels alumnes de la UOC és diferent del de les facultats presencials, en el sentit que solen treballar i ser més grans. Segons han informat als degans, la meitat de les places que s'oferiran seran per a persones residents a Catalunya i la resta, a fora.
Els estudis d'Educació Primària a la UdG tenen 350 estudiants, als quals cal afegir els que cursen Infantil i la doble titulació. A més de la qualitat, Vila va explicar que un altre motiu que els fa desconfiar de la nova oferta és que alteri la contenció de places en què s'ha treballat a Catalunya, «per equilibrar l'oferta i la demanda».
La decisió està en mans de l'Agència per a la Qualitat del Sistema universitari, «teòricament independent -va apuntar Vila-, que té una situació complicada» al davant. Pel que fa a les facultats universitàries, va reconèixer que l'única opció que tenen és «seguir protestant».
