En els últims dies han estat localitzades restes humanes antigues al pati de l'hospital Sant Jaume d'Olot. Els Mossos d'Esquadra han confirmat que les restes no tenen gens d'interès policial i que provenen d'un fossar antic. Les restes van aparèixer el dimecres, dia 19 de març, a la tarda dins de l'àmbit de les obres de reforma de la residència geriàtrica de l'hospital Sant Jaume. Es tractaria de tres esquelets d'edats incertes. Abans-d'ahir les restes van ser observades per agents dels Mossos d'Esquadra que, segons ha pogut saber Diari de Girona, van descartar que corresponguessin a èpoques recents. Els agents van posar les peces a disposició dels serveis funeraris.
Enterraments
L'existència d'un fossar dins del perímetre de l'hospital Sant Jaume d'Olot està documentada. Per exemple, Mossèn Joan Pagès i Pons, en el treball titulat Les capelles d'Olot i els oratoris particulars, publicat en els Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot en deixa constància. Exposa Pagès que el 26 de setembre de 1584 l'aleshores bisbe de Girona, Jaume Cassador, va concedir llicència a l'hospital perquè pogués fer carners (llocs on dipositar els cadàvers i els ossos) perquè s'hi poguessin enterrar les persones que morien a l'hospital. El bisbe va dictaminar que s'havien de fer els oficis de la mateixa manera que si fossin enterrats a la parròquia. El fossar es va obrir a prop de la capella de l'hospital, que va ser construïda i reconstruïda en diverses ocasions, i que encara es conserva.
El fossar va tenir utilitat del 1584 al 1822 quan es va posar en servei l'actual cementiri situat sota la falda del volcà Montsacopa. Això no obstant, no es descarta que s'hi continués enterrant difutns durant uns anys més. En general, recorden els historiadors, la gent solia morir a casa seva i era enterrada al cementiri de la parròquia, en aquell temps al costat de l'església parroquial. A l'hospital, en canvi, hi acostumaven a morir persones que estaven a la ciutat per circumstàncies i no tenien família o la tenien lluny. Així, mossèn Joan Pagès va transcriure de documents antics els enterraments de soldats morts per malaltia o per ferides al fossar. Alguns dels últims van ser enterrats el 1821 amb motiu de l'estada a Olot que va fer l'exèrcit durant la revolta dels pagesos partidaris d'un govern absolut del rei Ferran VII i contraris a la política impositiva del govern liberal.
Obres a l'hospital
La zona on es van trobar les restes òssies forma part de la part antiga de l'hospital. Es tracta d'una àrea que té més de set-cents anys d'existència. El 2014 va tenir lloc el trasllat dels serveis mèdics d'atenció als malalts a l'actual hospital d'Olot i de la Garrotxa. Una part de l'antic hospital va continuar l'activitat com a residència geriàtrica. Llavors la Fundació de l'Hospital Sant Jaume va decidir transformar la residència en un equipament d'atenció als ancians modèlic. La reforma va començar el 2016 i encara continua.
